El resultat de les eleccions espanyoles del 2023 va ser del tot inesperat: Alberto Núñez Feijóo va naufragar, Pedro Sánchez va sobreviure i Carles Puigdemont va passar a tenir la clau de la governabilitat a l'Estat. Amb l'amnistia com a demanda principal de l'independentisme, el PSOE i Junts van anar desfent progressivament el gel fins que un dia Santos Cerdán -ara defenestrat pels casos de corrupció que l'afecten- va desplaçar-se fins a Brussel·les per reunir-se amb el líder a l'exili. A partir d'aquell moment, la investidura de Sánchez només es podia culminar amb èxit. Què passaria si, després dels comicis del 29 de novembre, Junts tornés a tenir la paella pel mànec i fos clau per als socialistes?
L'escenari és hipotètic, perquè cap enquesta detecta que el PSOE i els seus aliats tinguin la força suficient per repetir l'escenari del 2023, però Junts es prepara per si torna a tenir una capacitat d'incidència decisiva al Congrés dels Diputats. Amb l'amnistia al sarró -és qüestió de dies que se li apliqui a Puigdemont; Lluís Puig i Toni Comín ja han trepitjat territori català després de la retirada de les ordres de detenció- dos anys i tres mesos després d'aprovar-se al Congrés, el partit considera que el temps de Sánchez a la Moncloa ja s'ha acabat. En una roda de premsa aquest dimarts a la seu de Junts, Míriam Nogueras va assenyalar que no el voldrien com a candidat a la presidència espanyola.
En aquest sentit, va recordar que ja havien proposat una via Starmer, és a dir, que el PSOE triés un successor de Sánchez en aquesta mateixa legislatura per investir-lo i evitar les eleccions anticipades. Junts tenia al cap el nom de Carlos Cuerpo, vicepresident i ministre d'Economia, de perfil més tècnic que polític -ni tan sols és militant- i que hauria permès encetar una nova etapa a la Moncloa. En tot cas, abans de les eleccions del 23 de juliol de fa tres anys, Puigdemont va assenyalar que en cap cas investiria Sánchez perquè ni tan sols se'n refiava per comprar-li un cotxe de segona mà. Un cop va tenir la clau de la governabilitat, i amb el compromís de l'amnistia, va canviar de posició.
En realitat, els acords entre Junts i el PSOE es van posar en marxa quan ni tan sols s'havia arribat al compromís de la llei de l'oblit penal. L'agost del 2023, els diputats comandats per Nogueras van triar Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats a canvi de dues contrapartides: que es pogués parlar en català a la cambra baixa, i que la llegua del país fos oficial a Europa. En aquell mateix moment, el ministre José Manuel Albares va posar en marxa la maquinària per convèncer els socis comunitaris per situar el català, el basc i el gallec en igualtat de condicions amb el castellà arreu del continent. Múltiples traves després -incloses maniobres del PP-, la qüestió continua sense resoldre's.
El concert al centre
Quan Junts i el PSOE van signar l'anomenat Acord de Brussel·les, una de les principals fites era la posada en marxa d'una taula de diàleg internacional que servís per avançar en la resolució del conflicte. Aquest mecanisme, que només va durar dos anys -es va tancar la tardor de l'any passat, quan Puigdemont va considerar que els incompliments de Sánchez convertien en inviable l'aliança a Madrid-, va permetre que Junts posés sobre la taula un nou model de finançament basat en el concert basc. No es va posar com a condició per la investidura, sinó que s'havia d'anar madurant a Suïssa. L'únic acord palpable pel finançament va ser entre ERC i Sánchez, però no va prosperar.
De fet, ni tan sols es va arribar a debatre al Congrés, perquè la convocatòria electoral va fer decaure tots els projectes en marxa. En el cas hipotètic que Junts torni a tenir la clau de la governabilitat, va determinar Nogueras en la roda de premsa de dimarts -en la qual també es va treure pit per haver tombat la "falsa amnistia" pactada entre republicans i socialistes el gener del 2024-, es posarà el concert com a condició. En la discussió sobre el nou model que s'ha produït durant bona part del 2026, Junts havia exigit a ERC que collés el PSOE per aconseguir la recaptació de tots els impostos, a l'estil basc. Finalment, el sistema permetia que Catalunya disposés de 4.700 milions d'euros més.
Totes aquestes demandes de Junts, si la dreta i l'extrema dreta sumen majoria el 29-N, seran inservibles. Hi ha un altre escenari, això sí, que és encara més improbable: i si Alberto Núñez Feijóo depèn dels seus vots per ser investit? "No ens aniria malament", ressaltava fa uns dies un alt dirigent del partit. En tot cas, l'existència de Vox fa inviable -per ara- la participació de Junts en aquest tipus de maniobres. La convocatòria d'eleccions anticipades després del vot en contra del partit de Puigdemont als decrets d'habitatge, si les enquestes encerten, van posar fi a la principal finestra d'incidència de la qual ha disposat Junts en aquesta dècada. Amb epicentre més a Madrid que a Barcelona.
