El hàndicap de la decisió de Carles Puigdemont de "trencar" amb Pedro Sánchez és que, de moment, no va acompanyada d'una moció de censura, i per tant no té efectes immediats. El president del govern espanyol ho tindrà més difícil per tirar endavant iniciatives al Congrés, però no gaire més del que ja ho tenia ara, amb Podem desmarcat de la majoria de la investidura i Junts que negocia sempre "carpeta a carpeta", i que ja ha provocat més d'un revés a la coalició de PSOE i Sumar. Per això a la Moncloa mantenen el to constructiu, de "mà estesa" i normalitat, davant la decisió de Puigdemont, que hauran de validar dijous les bases. I ara, què? L'estratègia de Sánchez, de moment, no varia.
Just després de conèixer-se la decisió de Puigdemont, els socialistes han fet com si no passés res i s'han mostrat favorables a "continuar dialogant i arribant a acords", pas a pas i "votació a votació", que és la manera de fer que ha exhibit Junts aquests dos anys, i que ha permès a Sánchez continuar a la Moncloa amb més o menys estabilitat. Ho hauran de fer, però, amb l'advertència que ha fet Puigdemont des de Perpinyà: "El govern espanyol no podrà recórrer a la majoria de la investidura". La setmana que ve, està previst que ple del Congrés voti els 500 milions per als malalts d'ELA, bon moment per veure l'abast del trencament de Junts. A la direcció del partit remarquen que no hi haurà cap mena de negociació. Tampoc a Suïssa.
No hi haurà pressupostos
Sigui com sigui, els pressupostos generals de l'Estat, que ja eren pràcticament inviables, es tornen impossibles. Els socialistes consideren que els acords s'han complert, perquè s'ha aprovat la llei d'amnistia i "mai s'ha estat tan a prop" d'aconseguir l'oficialitat del català. El cert, però, és que s'han fet passes endavant, però ni l'amnistia s'ha aplicat del tot ni el català és una llengua de ple dret a la Unió Europea, ni tampoc s'han delegat les competències en immigració a Catalunya, s'ha endurit el codi penal per perseguir la multireincidència o s'han fet públiques les balances fiscals, tal com reclamaven els independentistes. "Entre tots podem superar aquesta situació", ha dit la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Símptoma que, per ara, a la Moncloa no es veu trencada del tot la relació.
El grau de responsabilitat de Sánchez en tot això és divers, segons qui parli. A Palau sostenen que el president del govern espanyol fa "fins on pot". "Ell no pot dictar sentències del Tribunal Suprem", ha dit el president de la Generalitat, Salvador Illa. L'altra part, però, assenyala que Sánchez no ha fet prou per quadrar els jutges, per alinear els socis comunitaris a favor del català o per moure Podem perquè Catalunya pugui gestionar la immigració. "És el PSOE que té totes les palanques del poder", recordava Puigdemont, per culpar el PSOE d'haver trencat el pacte d'ara fa dos anys. Com a argument per a l'optimisme, el govern espanyol té la qüestió de confiança que Junts finalment no va presentar a petició del mediador internacional. Però les confiances estan trencades i d'allò n'han passat molts mesos.
Sense eleccions a l'horitzó
Puigdemont s'ha cuidat molt de desgranar què ha de passar en les properes setmanes, i ha evitat en tot moment parlar d'una convocatòria d'eleccions. Malgrat això, fonts de Junts consultades en els últims dies remarquen que, quan Sánchez constati que no tindrà pressupostos -li falten socis per totes bandes-, haurà de prendre una decisió sobre el futur de la legislatura. I això implicarà que Junts, en algun punt del camí, colli per anar a les urnes. Existeix el risc, en tot cas, que unes noves eleccions propiciïn l'ascens del PP i de Vox. Des del partit de Puigdemont, en tot cas, ressalten que el responsable d'un escenari com aquest seria el PSOE i, en última instància, els votants estatals.
Pel que fa a la moció de censura instrumental, Puigdemont tampoc s'hi ha referit. Forma part de les mesures possibles si Sánchez continua en el poder i es va veient cada vegada més el seu desgast, però no és una de les prioritats a curt termini. Promoure una iniciativa d'aquest tipus requeriria, com a mínim, el suport del PP i de Vox, amb el desgast electoral que podria comportar. Tant des del govern com des de Ferraz i Pallars s'han llançat advertències sobre el risc de facilitar el govern de la dreta i l'extrema dreta. De moment, l'expresident de la Generalitat insisteix que és el PSOE qui ha de determinar com ha de governar. Ja no ho podrà fer, en principi, amb els vots de Junts.
Pocs canvis a Catalunya
I a Catalunya? Els canvis arribarien, en tot cas, si cau Sánchez, perquè obligaria a replantejar de dalt a baix l'estratègia del Govern, ara guiada per la sintonia extrema amb la Moncloa. "Al Parlament no tenim relació amb Junts", assenyalen els socialistes catalans. Els de Puigdemont, més pendents sempre del Congrés, on almenys fins ara eren decisius, no tenen gaire incidència a la cambra catalana. Aquí, encara aguanta la majoria d'esquerres de PSC, ERC i els Comuns, i els juntaires no apareixen a l'horitzó dels pactes, menys encara després de l'anunci de Perpinyà. Una altra cosa és a la Diputació de Barcelona o als ajuntaments, on les relacions entre els dos partits estan normalitzades, més enllà de trencaments a Madrid.
