Amb tota la direcció asseguda davant seu, Carles Puigdemont ha comparegut dos minuts després de les cinc de la tarda des de Perpinyà per explicar els motius que l'han portat a trencar amb el PSOE. "Hem tingut tanta paciència com se'ns ha demanat", ha indicat el líder de Junts en més d'una ocasió al llarg de la compareixença, durant la qual ha donat per impossible aprovar qualsevol pressupost de Pedro Sánchez perquè ni tan sols coneixen quin és el nivell d'execució exacte a Catalunya, o bé la xifra del dèficit fiscal. Demà dimarts hi haurà un consell nacional extraordinari i la militància podrà votar entre dimecres a les deu del matí i dijous a les sis de la tarda per avalar el trencament.
"El PSOE ha trencat l'acord d'investidura a consciència. Estaven advertits, els hem donat moltes oportunitats per canviar i l'únic canvi que hi ha hagut ha estat el d'hora. Els socialistes són el responsable, perquè tenen totes les palanques del poder les tenen ells", ha remarcat el dirigent independentista. L'argument és que són el PSC i el PSOE els qui tenen a les mans els instruments per fer complir tot allò que formava part de l'entesa. També ha volgut recordar que Junts va optar pels socialistes en lloc del PP fa dos anys i que, en canvi, va ser el PSOE qui es va posar en mans dels populars per tenir l'Ajuntament de Barcelona. Si la militància avala la ruptura, el govern espanyol no tindrà pressupostos.
No tindrà, tampoc, "capacitat per governar". "Tindrà poder, però no podrà exercir el govern", ha apuntat el dirigent independentista, que ha demanat una "reflexió" a Sánchez. "De quina manera pensen governar el país? Els problemes no es resolen des de la minoria", ha indicat l'expresident de la Generalitat, que ha marxat de la sala sense acceptar preguntes i entre aplaudiments dels dirigents. No ha concretat si continuarà -o no- la negociació oberta a Brussel·les, però sí que ha determinat que en algunes carpetes sectorials no defugiran la seva responsabilitat. En tot cas, en tot moment ha volgut deixar clar que és el PSOE qui ha de donar explicacions a partir d'ara.
Els motius de Puigdemont
Puigdemont ha recordat que fa exactament vuit anys de la declaració d'independència posterior al referèndum, dos episodis que considera "vàlids" i que consten en l'Acord de Brussel·les signat el novembre del 2023. Continuar a Espanya, ha indicat, equival a "pobresa", a un "mal funcionament dels serveis públics estatals" i a la dificultat per tenir "palanques" en matèria de sanitat, educació, seguretat i repte demogràfic. El resultat electoral dels últims comicis estatals, ha indicat, va permetre una finestra per resoldre qüestions que van quedar pendents la tardor del 2017 en termes de resolució del conflicte. D'aquí és on va sortir la idea de l'Acord de Brussel·les, sorgit de les "discrepàncies".
"Vam voler fer un acte d'honestedat. Tenim discrepàncies profundes. Ho vam escriure, surt en els primers paràgrafs. Com que n'érem conscients, sabíem que calien elements imprescindibles per arribar lluny: voluntat, confiança política i resultats", ha ressaltat el líder a l'exili. Fa un any, ha dit, ja hi havia "evidències" que faltava "disposició" per corregir algunes disfuncions. "Li coneixem el tacticisme al PSOE, però no estàvem disposats a garantir tota una legislatura en aquestes condicions. D'altres no hi tenen cap problema, nosaltres sí. Ells ho sabien des del primer moment. Per fer el mateix que d'altres, nosaltres no som els socis que buscaven", ha remarcat l'expresident de la Generalitat.
El mediador, quan es va plantejar la qüestió de confiança, va demanar retirar-la per concretar acords, però va quedar clar que al PSOE "només el mou el tacticisme del poder", com -ha recordat- va passar a Barcelona quan els socialistes van barrar el pas a Xavier Trias a l'alcaldia de Barcelona. "La confiança no hi és. Potser hi ha confiança personal, però no a nivell polític", ha ressaltat el dirigent independentista, que ha acusat el PSOE de no voler "executar acords polítics en temps i forma". Existeix una "espanyolització" de Catalunya, una reculada en drets lingüístics, "indolència" davant del funcionament de Rodalies i passivitat davant la manca d'inversió en matèria d'infraestructures.
"Hem tingut paciència", ha reivindicat Puigdemont, que ha trobat a faltar que hi haguessin acords vinculats al reconeixement nacional. "El PSOE ha considerat que els seus tempos eren els únics vàlids. Ha ignorat la seva debilitat parlamentària i ha menystingut els avisos que els hem anat enviant en 22 mesos de treball i 19 trobades celebrades a Suïssa. A diferència d'altres, no podem ajudar cap govern espanyol que no ajudi Catalunya. No tenim l'estabilitat espanyola per vocació. I per això hem decidit trencar, fer oposició i consultar a la militància", ha indicat. La votació es farà de dimecres a les deu del migdia fins dijous a les sis de la tarda. Dimarts hi haurà un consell nacional extraordinari.
Anatomia d'un trencament
La decisió va quedar fixada a finals de la setmana passada, es va acabar de madurar en la permanent d'aquest diumenge, i ha estat validada per l'executiva. De poc han servit els moviments de les últimes hores, marcats per l'obertura d'un diàleg bilateral entre Espanya i Alemanya per promoure l'oficialitat del català a Europa. En tots aquests mesos s'han anat acumulant incompliments d'altres qüestions, com ara la delegació de competències en immigració -tombades a causa del veto de Podem-, la publicació de les balances fiscals -encallada pel desacord amb la xifra final- i l'aplicació de l'amnistia, de la qual encara no s'han beneficiat els principals responsables del referèndum de l'1-O.
L'Acord de Brussel·les es va signar el novembre del 2023, després d'una negociació complexa que va tenir l'amnistia com a principal protagonista. El PSOE, que estava en contra d'una llei com aquesta, va veure que l'única manera de propiciar la investidura de Sánchez era fer aquesta concessió. Santos Cerdán, secretari d'organització dels socialistes -i ara empresonat a Soto del Real per un presumpte cas de corrupció-, va ser el primer en trencar el gel amb Puigdemont: s'hi va reunir fa dos anys al Parlament Europeu, i la fotografia va servir per determinar que s'havia trencat definitivament el gel entre Junts i el PSOE. La investidura de Sánchez estava pràcticament encarrilada.
Un cop votada al Congrés dels Diputats, els socialistes van començar a veure que la legislatura no seria un camí de roses. Els primers decrets que Sánchez va portar a la cambra van resultar d'aprovació tortuosa i, de fet, va fer falta la intervenció dels mediadors internacionals per redreçar la situació. Es va posar sobre la taula el traspàs -després delegació- de competències en immigració i la publicació de les balances fiscals per sortir del pas. La campanya electoral de les catalanes del 2024 va aturar momentàniament les converses, i la represa, un cop Puigdemont ja havia anat i tornat fugaçment de Barcelona per la investidura de Salvador Illa, no va servir per encarrilar qüestions encallades.
És per això que, a finals del 2024, l'expresident de la Generalitat va plantejar la celebració d'una qüestió de confiança per determinar si el Congrés li mantenia la confiança a Sánchez. Era una manera de marcar distàncies sense trencar del tot, tenint en compte que una variable rellevant de la legislatura que cal tenir en compte és l'aplicació de l'amnistia, ara en mans del Tribunal Constitucional (TC). Està previst que al llarg del primer trimestre de l'any vinent es resolguin els recursos d'empara, que podrien desbrossar el camí de cara a un retorn definitiu a Catalunya. El PP ja ha advertit que, en cas d'accedir a la Moncloa, amb o sense el suport de Vox, derogarà la llei d'amnistia.
