L'executiva de Junts, reunida aquest dilluns a Perpinyà, ha avalat la ruptura amb Pedro Sánchez que propugnava Carles Puigdemont, líder de la formació i que des de fa setmanes alertava -dins i fora dels òrgans inetrns- de la situació de perill que travessava l'aliança rubricada fa dos anys a Brussel·les. A partir de les cinc de la tarda està previst que comparegui Puigdemont per explicar la decisió, que haurà de ser refrendada per la militància del partit. El 2023, els afilitas van donar el seu vist-i-plau a l'entesa amb el PSOE, que s'ha vist condicionada pel fet que les grans demandes -català a Europa, amnistia i competències en immigració- no s'han acabat d'aplicar en cap moment.
La consulta -tots els quadres del partit estan pendents de com es formula la pregunta- és el primer pas, i a partir d'aquí se'n derivaran una sèrie de conseqüències. Què es farà amb cada votació al Congrés dels Diputats, si finalment es trenca l'acord amb el PSOE? El bloqueig serà absolut? S'haurà acabat la mesa de negociació oberta a Suïssa amb el mediador internacional? Són respostes que s'aniran responent amb el pas del temps, però sí que hi ha un element que guanya força amb el pas de les hores: una de les peticions que es planteja Junts és demanar la convocatòria d'eleccions a l'Estat, un cop Sánchez constati que no té majoria per continuar endavant amb la legislatura.
Aquesta majoria, en tot cas, va desaparèixer poc després de la investidura: Puigdemont mai s'ha compromès amb l'estabilitat del govern espanyol i, a banda, Podem va desmarcar-se ràpid del grup parlamentari de Sumar -marca sota la qual va concórrer a les eleccions- i cada votació és un suplici per a la Moncloa. Ni tan sols la perspectiva de no disposar de pressupostos generals de l'Estat -impossibles en aquest context- ha fet pensar Sánchez en convocar nous comicis. Fins i tot dirigents al corrent de les converses amb els socialistes admeten que, des del moment que el president del govern espanyol menysté el Congrés per governar, la incidència de Junts es veu limitada.
La petició de convocar eleccions amaga una altra carpeta delicada: i si en unes hipotètiques eleccions anticipades s'imposa, com indiquen totes les enquestes, el PP de la mà de Vox? És cert que hi ha un sector de Junts que dona una importància relativa a un executiu format per la dreta i l'extrema dreta -sovint equiparen el PSOE als populars-, però en privat hi ha dirigents que admeten que "no és el mateix" Alberto Núñez Feijóo condicionat per Santiago Abascal que Sánchez en mans de l'independentisme. Tot i que totes les veus consultades insisteixen que no serà Junts qui propiciï l'ascens d'un govern format pel PP i Vox, assumeixen que se'ls culparia d'haver-ho generat en cas de ruptura.
Això encara seria més accentuat en el cas que el partit de Puigdemont, com ha circulat aquesta setmana amb força en els cercles de poder de Madrid, promou una moció de censura instrumental que serveixi per convocar eleccions. No es tracta d'un escenari que Junts tingui previst abordar d'immediat, però és una carta que es poden guardar al calaix per treure-la si a l'estiu Sánchez encara no ha convocat eleccions anticipades. Aquesta jugada té un risc evident: aquesta moció de censura, encara que tingui caràcter instrumental, haurà de ser votada al Congrés i Junts s'arriscaria a quedar retratada en la mateixa fotografia que el PP i Vox, amb el conseqüent impacte electoral a tot arreu.
