Un veterà de Junts, a principis de setembre, feia aquest pronòstic: "Passarà el mateix que quan vam sortir del Govern". A què feia referència? Al fet que el camí de la ruptura amb el PSOE que s'emprendrà a partir d'aquest dilluns té un calendari i unes formes similars a la consulta que va propiciar la sortida dels consellers del partit de Carles Puigdemont de l'executiu liderat per Pere Aragonès durant la tardor del 2022. En aquella ocasió, una executiva a la Catalunya Nord a finals d'agost va anticipar la votació per deixar el Govern. Amb el trencament amb els socialistes, des de principis de setembre la cúpula del partit sap, perquè així els ho va traslladar Puigdemont, que tot penja d'un fil.
Què ha de passar a partir d'ara? Com en totes les decisions rellevants que ha adoptat Junts -l'acord que va permetre la investidura de Pere Aragonès, la sortida del Govern, el pacte amb el PSOE signat a Brussel·les la tardor del 2023-, l'última paraula la tindrà la militància. La mateixa que fa dos anys va avalar per una immensa majoria -més del 85% dels vots- la investidura de Pedro Sánchez té a les mans el futur d'un acord que, per ara, no ha servit perquè el català sigui oficial a Europa -tot i els últims moviments amb Alemanya, sorgits de la necessitat de la Moncloa per apaivagar l'enuig de Junts-, ni perquè Puigdemont gaudeixi de l'amnistia ni perquè la Generalitat gestioni la immigració.
La consulta -tots els quadres del partit estan pendents de com es formula la pregunta- és el primer pas, i a partir d'aquí se'n derivaran una sèrie de conseqüències. Què es farà amb cada votació al Congrés dels Diputats, si finalment es trenca l'acord amb el PSOE? El bloqueig serà absolut? S'haurà acabat la mesa de negociació oberta a Suïssa amb el mediador internacional? Són respostes que s'aniran responent amb el pas del temps, però sí que hi ha un element que guanya força amb el pas de les hores: una de les peticions que es planteja Junts és demanar la convocatòria d'eleccions a l'Estat, un cop Sánchez constati que no té majoria per continuar endavant amb la legislatura.
Aquesta majoria, en tot cas, va desaparèixer poc després de la investidura: Puigdemont mai s'ha compromès amb l'estabilitat del govern espanyol i, a banda, Podem va desmarcar-se ràpid del grup parlamentari de Sumar -marca sota la qual va concórrer a les eleccions- i cada votació és un suplici per a la Moncloa. Ni tan sols la perspectiva de no disposar de pressupostos generals de l'Estat -impossibles en aquest context- ha fet pensar Sánchez en convocar nous comicis. Fins i tot dirigents al corrent de les converses amb els socialistes admeten que, des del moment que el president del govern espanyol menysté el Congrés per governar, la incidència de Junts es veu limitada.
El perill electoral
La petició de convocar eleccions amaga una altra carpeta delicada: i si en unes hipotètiques eleccions anticipades s'imposa, com indiquen totes les enquestes, el PP de la mà de Vox? És cert que hi ha un sector de Junts que dona una importància relativa a un executiu format per la dreta i l'extrema dreta -sovint equiparen el PSOE als populars-, però en privat hi ha dirigents que admeten que "no és el mateix" Alberto Núñez Feijóo condicionat per Santiago Abascal que Sánchez en mans de l'independentisme. Tot i que totes les veus consultades insisteixen que no serà Junts qui propiciï l'ascens d'un govern format pel PP i Vox, assumeixen que se'ls culparia d'haver-ho generat en cas de ruptura.
Això encara seria més accentuat en el cas que el partit de Puigdemont, com ha circulat aquesta setmana amb força en els cercles de poder de Madrid, promou una moció de censura instrumental que serveixi per convocar eleccions. No es tracta d'un escenari que Junts tingui previst abordar d'immediat, però és una carta que es poden guardar al calaix per treure-la si a l'estiu Sánchez encara no ha convocat eleccions anticipades. Aquesta jugada té un risc evident: aquesta moció de censura, encara que tingui caràcter instrumental, haurà de ser votada al Congrés i Junts s'arriscaria a quedar retratada en la mateixa fotografia que el PP i Vox, amb el conseqüent impacte electoral a tot arreu.
En tot cas, escenaris a banda, la decisió que adopti la direcció del partit a Perpinyà i la gestió que en faci Puigdemont marcarà el futur immediat de la formació. Si la consulta per sortir del Govern va moldejar la fesomia de la formació -sense esquinçar-la, tot i les ferides evidents que va deixar i que encara es poden veure, com es va constatar en l'adeu de Jaume Giró-, el trencament amb el PSOE marcarà el final d'una etapa que va arrencar el novembre del 2023 i que ha suposat la finestra d'incidència més gran de la qual ha disposat el líder a l'exili en els últims anys. A l'espera de moviments d'última hora per part de la Moncloa, Junts és a la cruïlla que determinarà quin partit vol ser.
