Poc abans de l'estiu, Gabriel Rufián aprofitava una informació d'El Mundo per, des dels passadissos del Congrés, llançar una proposta de front comú de les esquerres plurinacionals a l'Estat. El plantejament, poc detallat, va provocar un petit terratrèmol, tant a ERC -Oriol Junqueras se'n va desmarcar, però altres dirigents, en privat, evidenciaven el seu malestar-, com al grup parlamentari republicà -no tots els diputats n'estaven al cas- com també entre les formacions progressistes interpel·lades, moltes de les quals no en sabien res. Han passat uns mesos sense que s'hagi aprofundit en aquesta estratègia, però els fets d'aquesta setmana a la cambra espanyola, amb la delegació fallida de les competències en immigració a Catalunya, ha rebentat un hipotètic front comú d'esquerres.
L'acord de Junts amb el PSOE per cedir aquestes competències a la Generalitat ha fet aflorar les discrepàncies entre dos dels espais que havien de ser centrals en aquesta estratègia: ERC i Podem. La formació liderada per Irene Montero i Ione Belarra es va posicionar des de bon principi contra la delegació, amb l'argument que era un plantejament racista, que vinculava immigració amb delinqüència, i que els Mossos farien "batudes racistes" si disposaven de noves capacitats d'actuació. Però no només Podem ha anat en aquesta línia. La proposta debatuda dimarts al Congrés també ha fracturat el grup parlamentari de Sumar. El diputat de la Chunta Aragonesista o el de Compromís també hi van votar en contra, amb els mateixos arguments.
La votació va deixar un panorama difícil de gestionar al Congrés. Evidencia que la majoria de la investidura no és operativa -amb les conseqüències que té per a altres carpetes, com el finançament singular-, que els blocs no són hermètics -Podem, distanciat del PSOE, va votar amb PP i Vox, però Junts també vota sovint amb l'extrema dreta- i que les esquerres tenen punts d'entesa però també discrepàncies de fons que dificulten una aliança que vagi més enllà de mínims programàtics i tingui forma de llista electoral conjunta. En aquest cas, va ser la immigració pel suposat "racisme" més o menys explícit en l'acord del PSOE i Junts, que no veu ni ERC ni tampoc el Govern del PSC, que, d'altra banda, és qui hauria de gestionar una eventual delegació de competències.
Una lluna de mel trencada
El poc recorregut del front comú d'esquerres s'ha visibilitzat en l'enfrontament -al Congrés, a les xarxes i als platós de televisió- entre ERC i Podem. Rufián, que té una especial sintonia amb la formació de Montero i Belarra, va dedicar bona part de la seva intervenció a criticar la decisió de la formació. L'altra part va servir per carregar contra Junts, una evidència més que el bloc d'esquerres és improbable, però que un bloc independentista tampoc és a l'ordre del dia. Rufián va acusar de "jacobisme" la formació morada, per la tendència de vincular Catalunya amb Junts (formació que està lluny de governar) i prioritzar que, en cas de dubte, les competències es quedin a l'Estat. La lluna de mel de Rufián amb Podem -que havia arribat a proposar Montero per liderar aquest front comú- va trencar-se dimarts al Congrés.
Fora de la cambra, Joan Tardà, padrí de Rufián i també favorable a les sinergies amb la resta d'esquerres, va lamentar la posició de Podem. "És un tret a boca de canó a la unitat de les esquerres", va dir. La resposta no es va fer esperar i Pablo Iglesias va furgar on fa mal als republicans: "Una vegada més, ERC fent el joc a Junts i Aliança Catalana". Tot just fa uns dies, el mateix Tardà reclamava "més republicanisme i unitat de les esquerres d'una vegada per totes" davant l'amenaça de l'extrema dreta a l'Estat i l'auge del catalanisme xenòfob que representa Aliança Catalana. L'intercanvi de retrets dels últims dies allunya una possibilitat que ja tenia un recorregut limitat pels dubtes que genera entre bona part dels protagonistes.
Hi ha racisme o no?
L'argument del racisme, però, només el compra Podem i alguns diputats de formacions progressistes espanyoles, però no pas altres formacions d'esquerres catalanes o basques, poc dubtoses de simpatitzar amb l'extrema dreta independentista o bé amb determinades tesis que fan forat a Junts en relació amb la immigració (la formació de Carles Puigdemont és conscient que té una fuga de votants important que compra els postulats de Sílvia Orriols). Ni EH Bildu, ni els Comuns han donat suport a les posicions de Podem. Fora del Congrés, la CUP també s'ha mostrat favorable a la delegació i una veu amb ascendència dins de la formació, com és la de Laure Vega, va retreure a Ione Belarra la "massacre de Melilla" quan ella era ministra.
El posicionament de les esquerres no és pas negar el racisme que hi ha en determinades aproximacions al fet migratori, sinó apuntar que aquest és estructural i al marge de qui exerceix les competències. Aquest plantejament, doncs, apunta que el problema de Podem no és un hipotètic component racista en la gestió de les competències, sinó que sigui la Generalitat qui exerceixi les competències, perquè ara, en mans de l'Estat o aquelles que tenen els Mossos, ja hi ha actuacions que, segons formacions com la CUP, són irregulars. Sigui com sigui, les paraules de Vega són significatives i mostren com la gestió de la immigració ha rebentat un eventual front ampli. Mentrestant, les competències continuaran a l'Estat, on PP i Vox tenen més a prop arribar a la Moncloa que no pas Junts o Aliança arribar a la Generalitat.
