Gabriel Rufián sempre ha estat un vers lliure d'ERC, però cada cop ho és més. L'últim exemple és la proposta, no consensuada amb Calàbria ni amb el mateix grup parlamentari, d'impulsar una llista a les eleccions espanyoles amb les "esquerres plurinacionals". És a dir, una candidatura que integri ERC amb EH Bildu, el BNG o Ara Més, però que també es podria obrir a altres formacions que encaixarien en aquesta etiqueta, com ara Compromís o Adelante Andalucía. Rufián, que representa l'ala més esquerrana del partit i té bona sintonia amb les esquerres espanyoles (sobretot amb Podem: no és casual el seu silenci en l'afer Ione Belarra), ha topat amb la negativa frontal de la direcció d'Oriol Junqueras. Una candidatura d'aquest estil no està sobre la taula, més encara si incorporés formacions d'àmbit estatal.
El cas podria haver quedat aquí, en unes declaracions més o menys oportunes als passadissos del Congrés arran d'una informació d'El Mundo. El dirigent d'ERC, però, hi ha insistit aquest dimecres, malgrat el "no" de la cúpula del partit, verbalitzat dimarts per la portaveu al Parlament, Ester Capella. Davant els problemes de Sumar i la manca d'alternatives a l'esquerra del PSOE proposa moure's per frenar l'arribada de la dreta al poder. A través de "X", on Rufián es mou bé, ha recordat que les sumes són insuficients avui dia i que cal una esquerra plurinacional que "entengui i ajudi" l'independentisme i el sobiranisme d'esquerres. "Prou d'esperar, fem-ho nosaltres o ens ho tornaran a fer i tornarà a ser mentida", ha dit, en referència a Sumar, amb qui Rufián s'ha anat distanciant per la ruptura de Yolanda Díaz amb Irene Montero. I ha llançat un missatge a qui s'oposa a aquesta opció: "Probablement, els càlculs i interessos particulars faran que aquest compromís històric no passi", ha admès.
Segons Rufián, no hi ha gaires altres opcions per evitar un govern espanyol amb el PP i Vox. El cert és, però, que la llei electoral espanyola -en són conscients a la sala de màquines d'ERC- no beneficia opcions com la que planteja el portaveu al Congrés. En aquest escenari, però, Rufián també avisa que no serveix de res treure uns pocs diputats més si no s'aconsegueix frenar la majoria absoluta de la dreta i l'extrema dreta, que pronostiquen pràcticament totes de les enquestes. "Menys puresa i més cap", ha dit. L'entorn del dirigent republicà nega cap mena de voluntat de tensar les coses, insisteixen que "mai ha dit que hi hagi res en marxa" i que el portaveu només ha dit el que pensa a preguntes dels periodistes. Tot i així, queden preguntes en l'aire: la seva proposta inclouria Podem?
https://t.co/EiQTPMROfN pic.twitter.com/t1kbKt6H3f
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) June 20, 2025
Una cosa és Europa, l'altra és Madrid
Una candidatura conjunta amb EH Bildu, BNG i Més es va fer a les eleccions europees, amb una dinàmica pròpia i circumscripció única. Al Congrés hi ha coordinació amb independentistes bascos i gallecs i al Senat els republicans ja es van presentar en coalició amb l'esquerra abertzale sota el nom "Esquerres per la independència". D'aquí a una candidatura conjunta a les eleccions espanyoles, però, hi ha un tros. La insistència del portaveu al Congrés en una via que Calàbria no contempla ha tensat les relacions amb la direcció, tot i que no ha tingut conseqüències de cap mena. A les files republicanes hi ha veus de tot, també qui considera que pot ser encertat obrir un debat així en un moment de crisi a l'espai de Sumar i per menjar terreny als Comuns, però també hi ha qui sosté que Rufián va per lliure i viu "desconnectat" del partit.
En tot cas, la cúpula d'ERC no té aquesta opció sobre la taula ni un especial interès per obrir aquest debat. "No cal fer invents", insisteixen al partit. Altres veus limiten la proposta a una "reflexió filosòfica" del portaveu a Madrid, però neguen que sigui una opció viable avui dia. Més enllà que els partits d'esquerres plurinacionals puguin compartir punts estratègics, la llei electoral no aconsella aquesta fórmula i no hi ha cap d'aquestes formacions que es trobin en el punt de diluir-se en una llista conjunta d'abast espanyol. De fet, els telèfons sonaven dimarts als despatxos republicans amb cert nerviosisme davant les afirmacions de Rufián. "Cap dels partits en sabia res", assenyalen fonts coneixedores.
Líder indiscutible a Madrid, però més difús al partit
El portaveu republicà es va posicionar a favor de Junqueras en el convuls congrés d'ERC, tot i que hi va tenir poca presència pública. Sí que ha estat tots aquests anys una de les grans apostes del president d'ERC. Entre els seus èxits, hi ha el d'haver portat els republicans a fer els millors resultats de la història, amb 15 escons, l'any 2019, i haver construït un perfil propi ben delimitat a les Corts espanyoles. És dels dirigents més coneguts a Madrid, i aplaudit per l'esquerra espanyola i els seus entorns mediàtics, però també genera ulls de poll a Catalunya i dins de les mateixes files independentistes, incloses les republicanes. Va sorprendre, per exemple, la defensa aferrissada de Patxi López al debat al Congrés sobre el cas Cerdán.
El paper rellevant a Madrid -sovint allunyat de la dinàmica del grup parlamentari- no es veu a Barcelona. El portaveu té un rol poc habitual, perquè centra totes les mirades en les principals intervencions al Congrés -alguns dels seus discursos es viralitzen a la xarxa i tenen bona rebuda als entorns de l'esquerra estatal- però aquesta ascendència queda difuminada a Catalunya, on no té especial interès en aparèixer, i també orgànicament. No té un paper preeminent, per exemple, en negociacions que ERC té amb els socialistes, com la del finançament singular -que piloten noms com Lluís Salvadó- o el traspàs de Rodalies -amb un paper més destacat d'Ester Capella-, i el mateix va passar amb l'amnistia.
Aquestes darreres hores, hi ha hagut alguns posicionaments destacats. La vicepresidenta del govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha limitat l'entesa a un acord programàtic de mínims que ajudi a mobilitzar les esquerres, no pas a una suma de les sigles. Des de dins d'ERC, l'exalcalde de Tarragona Pau Ricomà s'hi ha oposat, amb l'advertència que "abandonar l'agenda nacional té costos". Una veu rellevant, perquè és un dels grans valedors de Rufián, és la de Joan Tardà. A través de "X", ha defensat una "candidatura catalana" que pugui aglutinar des de la CUP fins als Comuns. En declaracions a Nació, Tardà dona la benvinguda al debat que planteja Rufián perquè "l'independentisme d'esquerres i el sobiranisme abordi la conveniència de convergir en el pròxim cicle electoral".
