El BBVA no s'atura. Si dimarts va decidir portar fins al final l'opa al Banc Sabadell, aquest divendres ha portat al Tribunal Suprem les condicions que va imposar fa un mes i mig el govern espanyol a l'oferta. Si bé durant uns dies va planar la incertesa sobre el futur de l'opa -després que el Sabadell anunciés un macrodividend extraordinari un cop aprovada, per junta d'accionistes, la venda de la filial britànica TSB-, l'entitat basca ha accelerat en ple agost per dur fins a les últimes conseqüències l'adquisició de l'entitat del Vallès. Amb aquest moviment al Suprem, el paisatge adquireix una nova dimensió, perquè implica la judicialització d'una operació que transcendeix el món financer.
El consell de ministres va emetre el 24 de juny el seu veredicte sobre l'opa. Una operació econòmica que, en els últims temps, ha adoptat un component polític innegable i que ha generat tot tipus de moviments per part de tot el món econòmic català, contrari a l'oferta i que ha pressionat tant Pedro Sánchez com Salvador Illa per frenar la iniciativa, vigent des del maig del 2024. Què va decidir, en essència, el govern espanyol? Segons va anunciar el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, l'operació va ser autoritzada amb la condició que, durant tres anys prorrogables a cinc, les dues entitats mantinguin personalitat jurídica i patrimonis separats, a banda d'autonomia en la gestió de l'activitat.
Que es pugui operar temporalment de manera separada també té a veure amb la preservació de la plantilla en relació a les operacions en marxa. "Es tracta de maximitzar el valor de les dues entitats. Ens permet preservar els criteris d'interès general", va apuntar Cuerpo. Preguntat específicament sobre els treballadors, no hi podran haver "processos específics" associats a l'opa. En altres paraules, que no hi puguin haver acomiadaments en cas que el BBVA adquireixi el Banc Sabadell. Un dels temors sobre l'opa, verbalitzats especialment des de Catalunya però també per part de la vicepresidenta Yolanda Díaz, és que lesionés el gruix de la plantilla de l'entitat nascuda al Vallès.
"La condició que s'estableix és proporcional i equilibrada, i està en el marc que habilita la llei sobre la competència", va determinar Cuerpo, que ha defensat la manera com el govern espanyol ha delimitat el terreny de joc. "El consell de ministres pot imposar condicions diferents a les que tenen a veure amb la competència", ha detallat. "Protegim els treballadors i les empreses, i també l'interès general", ha apuntat. La Comissió Europea va plantejar dubtes sobre un enduriment de les condicions o, directament, un veto -que no és possible amb la llei a la mà, perquè el govern espanyol no podria dur a terme un moviment com aquest-, però el ministre ha defensat en tot moment la proporcionalitat.
El futur de l'opa
"No passa res si l’oferta no tira endavant", va arribar a dir el Onur Genç, conseller delegat del BBVA, fa tan sols dues setmanes. També va refermar, això sí, que l'operació disposa de punts forts. En la presentació de resultats del 31 de juliol, el banc basc va preveure una rendibilitat superior als 48.000 milions fins al 2028, amb una rendibilitat mitjana del 22%, així com repartir 36.000 milions entre els accionistes. El mateix dijous, el BBVA va presentar uns beneficis de 5.447 milions el primer semestre, un 9,1% més que l’any anterior. En el cas de l’entitat presidida per Josep Oliu, la rendibilitat prevista és del 16% i es donen per assegurats 6.300 milions als seus accionistes.
L'escenari de millorar l'oferta per quedar-se al Sabadell sempre ha estat damunt la taula. Una millora que fos substancial i que la llei permet donaria més opcions de victòria per a l'operació. No és descartable, tot i que el mateix Genç va descartar aquesta via de manera molt expressa a finals de juliol. L'aposta, en tot cas, passa per obtenir el 50,01% dels drets de vot de l'entitat del Vallès, xifra que li permetria el control absolut. La legislació li permet rebaixar el sostre al 30%, que és el mínim perquè un accionista sigui considerat qui controla efectivament el banc. De fet, el BBVA ja va retocar a la baixa el sostre al situar com a objectiu el 49,3% de les accions, que equival al 50,01% del dret de vot efectiu.
L'opa s'ha anat dilatant en el temps. Ara ja és gairebé segur que anirà més enllà del setembre. Un cop el BBVA lliuri el seu full explicatiu a la CNMV, s'obriria el termini d'acceptació, que pot allargar-se fins a 70 dies. Aquest sí que serà el moment definitiu, quan els accionistes, ja amb tota la informació a la mà i tornats de vacances, hauran de decidir. De moment, si el BBVA no canvia de posició, es requerirà el 49,3% (50,01% del vot efectiu) de les accions per considerar l'opa -que ha comptat amb el rebuig del teixit empresarial català i d'entrebancs del govern espanyol, mal vistos per part de les institucions europees- com a vencedora en una pugna que ara ja és judicial.
