Cada dia queda menys per saber si Junts trencarà amb el PSOE. La reunió de la direcció que se celebrarà dilluns vinent a Perpinyà, avançada per El Periódico, serà clau per determinar quin futur li espera a l'anomenat Acord de Brussel·les, signat fa dos anys a la capital belga i que va servir per investir Pedro Sánchez. En tot aquest temps s'han produït desconfiances, incompliments, amenaces de qüestió de confiança, l'empresonament de Santos Cerdán, el fracàs de l'oficialitat de català a Europa i el fre a la delegació de competències en immigració. Segons ha publicat El Nacional, la ruptura haurà de ser refrendada en una consulta a la militància. Aquestes són totes les claus: 

Desconfiances inicials

Una lectura ràpida de l'acord, de quatre pàgines i signat per Jordi Turull -secretari general de Junts- i Cerdán -en aquell moment secretari d'organització del PSOE-, permet constatar que parteix de la desconfiança. De fet, hi apareixen versions dissonants en plantejaments com el finançament, per exemple. Els primers decrets de la legislatura que Sánchez va portar al Congrés van tenir una aprovació al límit, fet que va permetre al PSOE entendre que Junts aniria "peça per peça" i que no es podia donar garantit el seu suport. Per desencallar aquests primers decrets, els socialistes van haver d'acceptar que es deleguessin les competències en immigració a la Generalitat. 

La qüestió de confiança, un abans i un després

Un cop establerta la mesa de negociació a Suïssa amb el mediador Francisco Galindo al capdavant, Junts va començar a detectar -sobretot durant i després de la campanya electoral al Parlament de la primavera de l'any passat- que hi havia carpetes que no es desencallaven. La negociació per la investidura de Salvador Illa no va ajudar, ni tampoc el retorn fugaç de Puigdemont, que hauria pogut desembocar en una detenció de conseqüències incalculables. A principis del 2025, en veure que no s'avançava, el líder a l'exili va plantejar una qüestió de confiança finalment descartada. El mediador va pressionar perquè fos bescantada. La negociació va quedar aturada parcialment, però es va reprendre. 

Suïssa, Madrid, Cerdán i Zapatero

A les files de Junts sempre s'han queixat que hi havia assumptes que es pactaven a Suïssa i que, després, no tenien aterratge concret als ministeris. Quan s'estava negociant la delegació de competències en immigració, Turull era molt crític en privat amb Fernando Grande-Marlaska, titular d'Interior, i havia arribat a suggerir que el rellevessin. Es va arribar a un acord, però Podem va tombar la delegació. La negociació entre Junts i el PSOE es va veure molt afectada per l'empresonament de Cerdán, interlocutor de Turull -havien travat bona relació personal- i després substituït per José Luis Rodríguez Zapatero. Les últimes reunions amb ell a Suïssa no han servit per registrar més avenços. 

Amnistia i català a Europa, dos esculls

Sense amnistia, Sánchez no hauria estat investit. Sense demanar l'oficialitat del català a Europa, Francina Armengol no seria presidenta del Congrés. Dos anys després, ni Puigdemont ni cap dels líders del procés s'ha beneficiat de la llei, i el català continua sense formar part de l'ordenament jurídic de la Unió Europea (UE). L'amnistia ha estat bloquejada pel Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional (TC) s'hi han de resoldre els recursos d'empara dels qui encara són a l'exili, i el govern espanyol no portarà a Europa la qüestió lingüística fins que hi hagi unanimitat entre els estats membres. Sense això, Junts i el PSOE no han pogut entrar en la següent carpeta prevista: el finançament. 

L'impacte d'una ruptura

Que el trencament s'acosta -hi hagi decisió definitiva dilluns o s'emeti un ultimàtum d'una setmana al PSOE- ho demostra el fet que a Madrid les especulacions sobre una moció de censura instrumental per convocar eleccions s'hagin disparat. Els socialistes i Junts no han estat uns socis del tot estables, perquè el partit de Puigdemont ha tombat mesures sensibles com la reducció de la jornada laboral o la regulació del lloguer de temporada, i s'ha plantat davant la reforma de les quotes dels autònomes. L'últim pols? Les reformes sobre multireincidència i ocupacions irregulars. Marge per moure's? N'hi ha, però no en les qüestions nuclears. I Sánchez ja ha dit que governarà sense pressupostos.