Els fets ho evidenciaven i ara el govern espanyol ho ha confirmat: l'oficialitat del català a Europa s'ha estancat i ara queda ajornada sense data. L'executiu estatal ha descartat tornar a traslladar la mesura sobre la taula dels estats membres fins que no es constati que hi ha unanimitat dels 27 per permetre la votació i l'aprovació definitiva. Cal recordar que, fins ara, aproximadament la meitat dels estats havien mostrat dubtes traduïts en oposició a la mesura, encapçalats per executius amics del PP com Alemanya o Itàlia.
Eel secretari d'estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha apuntat aquest dimarts que la qüestió podria tornar a incloure's en l'agenda de qualsevol reunió ministerial. "És un tema que no té per què estar sempre en l'agenda", ha manifestat en una atenció als mitjans des de Luxemburg. No obstant això, Sampedro també ha assegurat que l'executiu espanyol "no cessarà" en la defensa de l'oficialitat i ha afegit que es mostra "optimista" de cara a possibles avenços perquè la mesura guanyi obtingui el suport necessari entre els estats.
"Espanya continua treballant amb tots els estats membres; no cessarem en la seva defensa i esperem tenir progressos", ha insistit el secretari d'estat espanyol. Sampedro espera que la unanimitat necessària per poder fer oficials el català, el basc i el gallec a la Unió Europea arribi "molt aviat". Les declaracions de Sampedro es produeixen en el marc d'una nova reunió del Consell d'Afers Generals, l'espai on ministres i representants dels estats membres de la UE discuteixen precisament totes les qüestions en matèria lingüística.
El llarg camí de l'oficialitat del català a Europa
L'últim intent d'abordar l'aprovació va ser al Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea del passat 18 de juliol i, des de llavors, no ha tornat a l'agenda. No ho va fer a la reunió de setembre, i dos dies després Pedro Sánchez es reunia amb el canceller alemany Friedrich Merz per mirar de convèncer-lo. Sembla que la reunió i els esforços diplomàtics no han estat suficients perquè tampoc s'abordarà en la cimera europea d'aquest dimarts i en què l'oficialitat del català no és a l'ordre del dia.
Ara bé, no es pot dir que l'Estat no ho hagi intentat i veus gens sospitoses de simpaties amb els socialistes ho han constatat. Carles Puigdemont reconeixia els esforços del PSOE per l'oficialitat el 2023 i el passat maig, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, deia en una entrevista a Nació que el govern espanyol havia fet "molt bona feina".
I és que l'executiu estatal ha topat amb els límits de la Unió Europea, però també amb les pressions del PP. Els populars espanyols van reconèixer que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, havia fet trucades a executius amics com els d'Alemanya i Itàlia per dir-los que no donessin suport a la proposta. L'únic objectiu: torpedinar les relacions dels independentistes amb Sánchez i fer-li més complicada la legislatura.