Els catalans som un poble que ens agrada menjar i beure, tenim una gran riquesa gastronòmica i una pila de plats que són coneguts a tot el planeta. Tot i això, a l’estranger, són molts els qui en desconeixen l’origen. No és estrany, doncs, veure l’allioli etiquetat com a “alioli” en els supermercats o que ens venguin una paella com si fos un menjar espanyol. 

La cuinera Maria Nicolau, en un acte a Breda (Ventdelplà, a 3Cat), va reivindicar que la “grandesa” i la singularitat de la cuina dels Països Catalans resideix en la diversitat que la caracteritza. “La nostra cuina té molt més a veure amb la cuina occitana que no pas amb la cuina espanyola. És una cuina que, com la llengua, s'expandeix com una taca d'oli, no hi entén de fronteres ni de províncies inventades”, defensa.

Més enllà d’això, cal que siguem els mateixos catalans els qui prenem consciència tant de la varietat gastronòmica del nostre país com de tot el lèxic i expressions que tenim per parlar-ne. En aquest article, a Nació, hem fet un recull de frases fetes i expressions sobre cuina i menjar que podem fer servir en el nostre dia a dia. 

El català a la cuina

En català tenim un gran reguitzell de paraules per parlar del procés d’elaboració de menjars. Per referir-nos a un determinat tipus de cocció lenta, en guisats i sofregits, diem “fer el/la xup-xup”. Una frase a tall d’exemple podria ser “Hem de deixar que el sofregit faci el xup-xup abans de posar-hi la pasta”. D’altra banda, quan fem patates fregides, molts cops, podrem utilitzar el verb “enrossir”, que vol dir fregir lleugerament l’aliment fins que agafa un color daurat. 

Quan fan paelles, els valencians, per referir-se a la part del fons de l'arròs, que queda una mica torrada, fan servir el terme “socarrat”. El “socarrat” és tot un art entre els paellaires i, per a molts, és la part més desitjada del plat. En català, per parlar d'un feix d’algun producte, sigui d’alls tendres o de calçots, podem fer servir la paraula “manat” i de la clàssica barreja d’all, ametlles o avellanes, julivert i pa fregit, en diem “picada”. 

Per als amants de les amanides, hi ha el verb “trempar” que descriu el procés de condimentar un plat amb oli, vinagre, sal o altres espècies. Alhora, també disposem d’un terme per descriure l’acció de pelar els ous durs o els fruits secs, “esclovellar”. El verb es forma a partir de la paraula “clovella”, un arabisme que vam heretar dels pobladors sarraïns dels Països Catalans durant l’edat medieval. També es pot utilitzar “esclofollar” quan traiem les mongetes blanques de la tavella, els grans del blat de moro o els cacauets del seu embolcall, la “clofolla”.

Pel que fa als atuells cal reivindicar la paraula “carmanyola” davant la moda de dir-ne “tupper”. Quan l’empresa Tupperware va néixer a Orlando (Florida), el 1946, els catalans ja feia temps que ens endúiem el dinar de casa en recipients, ho fèiem en carmanyoles. Dit això, fem-nos el favor d’emprar la paraula original i no fem propaganda a una empresa americana.

Una bona manera de posar en pràctica aquestes expressions i aprendre’n d’altres amb receptes és amb els vídeos del creador de contingut Josep Puigdevall, @catalalamuntanya a les xarxes, que ara, a també fa vídeos relacionats amb el Montseny i les tasques dels bosquerols. Aquest jove de Joanet, amb més de quinze mil seguidors a Instagram, és tot un expert en cuina tradicional catalana i, sense voler-ho, també s’ha convertit en un referent del lèxic entre els fogons del nostre país. 

Frases fetes 

D’altra banda, les expressions amb vocabulari de cuina i menjar són també maneres de parlar de la vida. En català, a les frases fetes, tenim una pila de referències als processos de cocció i els aliments. Quan algú “fa bullir l’olla” és que es guanya la vida o fa alguna cosa per mantenir els ànims i l’activitat general.

Cada vegada que capgira una situació podem afirmar que hem “girat la truita” a alguna cosa, que ha canviat radicalment. No obstant això, d’aquells que ho exageren massa defensarem que “en fan un gra massa” o que “hi posen més pa que formatge”, en al·lusió a una anècdota que té més retòrica que contingut.

Dels que manen molt podem dir que “remenen les cireres”, perquè tenen poder o influència en una situació. I d'aquell que tot li sembla bé i que és bona persona assegurarem que és “un tros de pa” o “de bona pasta”.  A més, també tenim frases fetes si les coses van mal dades, quan el resultat és dolent, és que ha quedat “fet un bunyol” i quan ens rebutgen, ens “donen carabassa”.