La defensa de la llengua és un dels grans consensos de la Catalunya postprocés. Una àmplia majoria de la política i de la societat catalanes coincideix en el repte de blindar-la a les aules o d'incrementar-ne l'ús social en un context d'emergència i d'atacs constants. I fruit dels equilibris necessaris per mantenir contents els socis catalans, el govern espanyol també s'ha hagut de fer seva la bandera del català. Ho ha fet, però, amb llums i ombres. Hi ha hagut compromisos mai vistos des de la Moncloa, però que també han patit certes limitacions, tant per inacció pròpia com per decisions que no estan a les seves mans.
En les últimes setmanes, l'Estat ha fet explícit per primer cop davant les Nacions Unides el compromís de protegir els drets lingüístics mentre no avança en un dels grans compromisos de la legislatura: intentar impulsar l'oficialitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees. Per altra banda, anuncia recursos per a entitats lingüístiques que mai n'havien rebut, com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua davant els atacs de Carlos Mazón, però no completa el mateix compromís que havia adquirit fa mesos amb la Bressola, les escoles que impulsen l'ensenyament en català a la Catalunya Nord.
Del compromís inèdit a l'ONU a l'estancament a Europa
Que les paraules sonen millor que els fets ho demostra el paper de l'Estat amb el català a l'àmbit internacional. Fa prop d'un mes, el govern espanyol es comprometia per primer cop a reforçar els drets lingüístics de les comunitats autònomes en l'examen periòdic universal de Nacions Unides, un mecanisme que fa recomanacions en matèria de drets humans. Quatre països demanaven seguir les recomanacions de Plataforma per la Llengua sobre drets lingüístics i l'Estat va acceptar-ne la totalitat.
Aquestes peticions consisteixen en la promoció de la diversitat lingüística, la protecció dels drets de les minories lingüístiques i la prohibició per llei de les discriminacions per raó de llengua. En paral·lel, també es requereix el foment de les llengües dels diferents territoris i augmentar el combat als delictes d'odi contra les minories nacionals. Les recomanacions no són legalment vinculants, però Plataforma per la Llengua considerava que tenen "força política i diplomàtica" i que l'acceptació és un pas important en el reconeixement i la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants.
Mentrestant, allò que sí que és vinculant, no avança. L'oficialitat del català a Europa continua enrocada. L'últim intent d'abordar l'aprovació va ser al Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea del passat 18 de juliol i, des de llavors, no ha tornat a l'agenda. No ho va fer a la reunió de setembre, i dos dies després Pedro Sánchez es reunia amb el canceller alemany Friedrich Merz per mirar de convèncer-lo. Sembla que la reunió i els esforços diplomàtics no han estat suficients -i així ho denuncia Junts- perquè previsiblement tampoc s'abordarà en la pròxima cimera europea, que se celebra el pròxim dimarts, i en què l'oficialitat del català no és a l'ordre del dia.
Ara bé, no es pot dir que l'Estat no ho hagi intentat i veus gens sospitoses de simpaties amb els socialistes ho han constatat. Carles Puigdemont reconeixia els esforços del PSOE per l'oficialitat el 2023 i el passat maig, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, deia en una entrevista a Nació que el govern espanyol havia fet "molt bona feina". I és que l'executiu estatal ha topat amb els límits de la Unió Europea, però també amb les pressions del PP. Els populars espanyols van reconèixer que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, havia fet trucades a executius amics com els d'Alemanya i Itàlia per dir-los que no donessin suport a la proposta. L'únic objectiu: torpedinar les relacions dels independentistes amb Sánchez i fer-li més complicada la legislatura.
La promesa de més recursos es queda a mitges
L'Estat, més enllà de les fronteres administratives de Catalunya, també s'ha erigit en protector del català. Recentment, ho ha fet al País Valencià arran de la guerra de Mazón contra la llengua. Fa tot just dues setmanes, el govern espanyol va anunciar una subvenció de 198.000 euros per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, sent el primer cop que l'executiu estatal l'ha inclòs per primera vegada en el decret d’ajuts per donar suport a les acadèmies culturals i científiques. “Ho fem amb el convenciment de la necessitat de defensar la nostra llengua, la llengua valenciana, davant l’asfíxia econòmica i les retallades a què s’està sotmetent per part de la Generalitat Valenciana”, explicava la ministra d’Universitats, Diana Morant.
L'acció i qui l'anuncia no és casual: l'Acadèmia, que fa un paper similar al de l'Institut d'Estudis Catalans a Catalunya, viu una guerra oberta amb Mazón, que potencia el segregacionisme lingüístic propi del blaverisme mentre desvia l'atenció de la gestió de la dana. Morant, també secretaria general del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), sembla que cada cop més està en precampanya contra Mazón i que Sánchez buscarà imitar la fórmula que també persegueix amb Maria Jesús Montero a Andalusia.
L'aportació de recursos també s'havia anunciat per a la Catalunya Nord amb la Bressola, però no pas per voluntat pròpia del govern espanyol. Les escoles catalanes de la Catalunya Nord van fer un crit d'alerta per dificultats econòmiques, motivades en gran part per una extrema dreta francesa que també persegueix la llengua amb Louis Aliot, vicepresident de Reagrupament Nacional i batlle de Perpinyà, al capdavant. La resposta de suport a la Bressola va arribar per totes bandes: la Generalitat va augmentar l'aportació dels 650.000 als 800.000 euros, les quatre diputacions van donar 210.000 euros i les campanyes de donatius d'entitats i societat civil van suposar un ingrés de 185.000 euros. Tot plegat va fer que la Bressola tingués garantida la continuïtat per al curs actual.
En aquest èxit també hi havia de participar el govern espanyol. Primerament, va descartar la subvenció sota l'argument que a l'estranger només es limitava a promocionar el castellà, però altre cop la pressió dels socis va fer-los canviar d'opinió. Al maig, ERC anunciava un "acord històric" perquè el govern espanyol fes una "aportació econòmica directa" a la Bressola, però aquesta injecció sense xifra establerta encara no s'ha produït, segons expliquen a Nació les escoles catalanes de la Catalunya Nord. Per la seva banda, fonts del Ministeri d'Exteriors asseguren a aquest diari que es troben en "fase d'identificació d'un programa d'activitats culturals entorn el català a França". Així doncs, per una inacció que s'allarga des de fa gairebé mig any, el govern espanyol també evidencia els límits propis del suport a la llengua.
