El català ha viscut un nou revés a Europa. Una altra reunió dels 27 estats membres ha posat en evidència que encara hi ha un grup que no avala l'oficialitat, motiu pel qual la votació definitiva s'ha tornat a ajornar. La situació ara viu una dicotomia, tal com reflecteix el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. Ara hi ha més països a favor de l'oficialitat, un fet positiu, però a la vegada ja s'han donat tots els arguments polítics, demogràfics i tècnics per convèncer els col·legues europeus.

Escuder afirma, en conversa amb Nació, que en aquesta ocasió el govern espanyol ha fet "molt bona feina" i ha presentat una proposta amb cara i ulls davant dels seus col·legues europeus. "Un altre cop s'ha posat en evidència que és un tema exclusivament de voluntat política", sentencia el màxim responsable de Plataforma per la Llengua. Els "esforços" del PSOE, que Escuder recorda que fa perquè no li queda més remei i no per convenciment amb la diversitat lingüística de l'Estat, contrasta amb la "campanya lamentable" del PP que marca "un abans i un després" respecte a la llengua catalana.

Esperaven l'ajornament com a resultat de la reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea?
El que desitjàvem és que s'hagués aprovat d'una vegada per totes. Ara, sabíem que l'ajornament era una de les possibilitats i desafortunadament ha estat la decisió d'avui.

L'Estat diu que ara portava una proposta "sòlida, molt treballada i molt millorada". El govern espanyol ha fet tota la feina que podia per intentar convèncer els estats?
Tota no, perquè no s'ha aconseguit l'oficialitat, però sí que fet la feina. De fet, últimament es pot dir que ha fet força feina i molt bona feina. Si busques alguna entrevista que em van fer cap a la segona meitat del 2023, em vaig fer un fart de dir que el govern espanyol no estava fent els deures. Ara pensem que n'ha fet, però no tota, perquè tota serà el dia que es voti que sí. Això continua sent responsabilitat del govern espanyol, és el seu deure i últimament hi han posat grans esforços.

La frase que jo feia servir al voltant de la segona meitat del 2023 era que el govern espanyol no estava negociant l'oficialitat com els estats negocien les coses que els interessen. Ara ho ha començat a fer i a la primera no li ha sortit bé, esperem que a la segona li surti bé. Tampoc pensem que el govern espanyol i el PSOE tenen un amor desmesurat per les llengües catalana, basca i gallega. Això ho ha començat a fer perquè no li ha tocat més remei. No em vull estar de recordar que la primera institució que va demanar l'oficialitat del català a Europa va ser el Parlament balear l'any 1987 i per unanimitat. I poc després ho va demanar el Parlament català, però abans va ser el balear, insisteixo, per unanimitat, poca broma. Això vol dir que el PP hi va votar a favor.

Què ha fet diferent el govern espanyol ara que fa uns mesos?
Crec que han fet els contactes que havien de fer amb els representants dels estats. Han pressionat a països que se'ls en fotia el català i potser els hi segueix en fotent, però ara hi estan a favor. Han fet la feina diplomàtica, que és la que toca fer als estats quan volen negociar coses que els interessen. D'altra banda, ja fa temps que van dir que el cost econòmic l'assumiria Espanya. Això és una cosa que no ens preocupa gens i que entenem que és una mica ridícul que sigui un punt de discussió, però no ens importarà si s'aprova l'oficialitat.

"El govern espanyol ha fet força feina i molt bona feina per aconseguir l'oficialitat del català"

També han fet veure a la majoria d'estats que no hi ha un problema d'encaix legal. Els han convençut, no sé si creient-s'ho massa o no, que la plurinacionalitat forma part de l'essència espanyola. I han presentat una proposta que té cara i ulls. On s'explica que no hi ha més casos a Europa que puguin afavorir el famós defecte dominó. I és cert que era un dels temors que expressaven altres estats. Passa amb els russòfons, amb els turcs d'Alemanya, o amb els altres estats que tenen llengües minoritàries o minoritzades, però no hi ha cap d'aquestes llengües que en el seu territori tingui l'estatus oficial que té el català, el basc i el gallec a l'Estat.

Per tant, s'han posat una sèrie de condicionants que deixen clar que no hi ha efecte dominó ni costos afegits. Nosaltres sempre hem dit que era una qüestió única i estrictament de voluntat política. Amb aquests condicionants ja queda clar, si encara hi havia algun dubte, que continua sent encara més un tema únic i estrictament de voluntat política. I la voluntat política esperem que un dia, com més aviat millor, caigui del nostre costat, que ja aniria tocant.

La voluntat política del PP és que l'oficialitat del català no tiri endavant. Ha influït la campanya de Feijóo en la decisió d'aquest dimarts?
Sembla bastant clar que sí. I és molt lamentable. Això genera un abans i un després en l'actitud del PP perquè se situa en una posició clarament contrària a la llengua catalana i els catalanoparlants. Però no només això, sinó que es posen en contradicció amb la mateixa Constitució, que diu que les altres llengües oficials s'han de promoure i respectar, i també contra l'Estatut, que a l'article 6.3 diu que l'Estat ha de prendre les mesures necessàries per a l'oficialitat del català a Europa. Per tant, la postura del PP és anticonstitucional en l'esperit i antiestatutària en l'especificitat de la lletra. I això ho hauran d'explicar molt bé, si volen que algú ho entengui. Més enllà d'una simple catalanofòbia de tota la vida.

Què se'ls pot dir més als estats que encara dubten sobre aprovar l'oficialitat del català?
Gaires més coses no se'ls hi poden dir, més enllà que entre estats negociïn favors polítics. Al final, Europa tots sabem que sempre ha funcionat més o menys així. Més arguments dels que ja han estat donats a nivell demogràfic o polític no n'hi ha. Som una llengua oficial que tenim 10 milions de parlants, que és més dels que tenen la meitat de les llengües oficials a la Unió Europea. A Europa ara hi ha 24 llengües oficials, 12 de les quals tenen menys parlants que el català. És un tema exclusivament de voluntat política.

La implementació parcial que proposava el govern espanyol a partir de 2027 és una solució més viable perquè hi hagi unanimitat?
No en tenim massa detalls. Però per nosaltres el més important de la implementació és que es pugui començar a aplicar en totes les directives europees que apareixen en les llengües oficials de la Unió Europea. Seria la conseqüència més important, que no l'única, de l'oficialitat. És una conseqüència que d'entrada potser no és gaire visible, però és que realment hi ha centenars i centenars de directives europees que sobretot són de l'àmbit del consum i que, per tant, acaben recaient en el ciutadà de carrer i generen un paisatge lingüístic.

"La postura del PP sobre l'oficialitat del català va contra la Constitució i l'Estatut"

Parlem, per exemple, d'etiquetatge de productes alimentaris o sanitaris passant per instruccions a viatgers fins a instruccions en tallers mecànics. O que saber català compti igual que saber danès per qui vol ser funcionari de la UE. Que els ciutadans es puguin comunicar amb les institucions en català. Si tot això passa des del primer dia de l'oficialitat, i altres coses com normes secundàries de milers de pàgines tarden cinc anys, ens importa relativament menys. Però si la proposta és arrancar l'oficialitat l'1 de gener del 2027, el grau d'oficialitat ha de ser ple. I que tothom estigui preparat per aplicar-la.

La sensació és que es torna a la casella de sortida o que s'han fet passos endavant malgrat l'ajornament?
Sembla que hi ha més estats de favor dels que hi havia abans. No tants com ens agradaria, evidentment, però hem avançat.

Fa unes setmanes signaven el Pacte Nacional per la Llengua. L'oficialitat del català a Europa ha de reforçar aquest consens?
Sí, l'oficialitat compliria un dels aspectes del pacte. Però també ajudaria a donar més força a l'esperit del pacte, que són les coses que potser no estan escrites enlloc, però que són intangibles que donen un cert prestigi i una certa importància.