La mort de l'expresident d'Aragó i exlíder socialista de la comunitat, Javier Lambán, aquest divendres a causa del càncer de còlon que patia des del 2021 ha tocat als seus companys de partit i ha tornat a posar damunt la taula alguns dels seus discursos polítics sobre independentisme.
Lambán, que ha mort als 67 anys, va destacar per ser un dels barons crítics amb la direcció socialista de Pedro Sánchez, a qui es va oposar per la reforma dels delictes de sedició i malversació amb relació als líders independentistes condemnats per la justícia espanyola. En aquest sentit, la seva figura ha significat la veu més díscola del PSOE amb algunes frases que han marcat el seu discurs dins del partit.
"La qüestió catalana és el problema més greu que té Espanya"
En el discurs de Cap d'Any del 2017 al Monestir de Sixena, el que era aleshores el president del govern de l'Aragó, Javier Lambán, va expressar a propòsit del referèndum que s'havia celebrat a octubre del mateix any que "la qüestió catalana és el problema més greu que té Espanya". El socialista considerava que la millor opció per defensar "els nostres interessos" era "implicar-nos en la solució", ja que defensava que com a veïns de Catalunya, Aragó també es veia afectat per la qüestió de l'independentisme i la resposta de l'estat espanyol.
"Sixena ha reforçat la nostra autoestima com a comunitat"
En el mateix discurs de Cap d'Any, i sobre el retorn de les obres de Sixena, l'aleshores cap del govern aragonès va manifestar que ajudava a reforçar "la nostra autoestima com a comunitat". Els tribunals acabaven de donar-li una victòria en el llarg litigi que mantenia amb la Generalitat per fer-se amb el fons d'art que pertanyia al bisbat de Lleida.
Aquella nit, Lambán va lluir botí amb orgull en el seu discurs al Monestir de Sixena i es va permetre atacar les autoritats catalanes -en aquell moment cessades en aplicació del 155- i acusar-les d'una actitud "il·legal i irrespectuosa", a més de denunciar la "passivitat" del govern espanyol.
"L’independentisme és supremacista"
La proposta d'altra candidatura conjunta amb Catalunya per als Jocs d'Hivern del 2030 que va oferir Lambán es basava en culpar al Comitè Olímpic Espanyol (COE) del fracàs de la primera candidatura catalanoaragonesa i en l'independentisme. En una entrevista per a La Vanguardia en 2022 va titllar els independentistes de "supremacistes" perquè la Generalitat estava "actuant al marge del COE i de l'Aragó", va expressar referint-se a la postura catalana liderada per l'aleshores president del govern Pere Aragonès.
"L'anticatalanisme" de Lambán
Javier Lambán va aprofitar la candidatura catalanoaragonesa als Jocs Olímpics d'hivern del 2030 per continuar el torcebraç amb el Govern. La candidatura va descarrilar després d'una gestió molt tensa amb avenços i retrocessos i una mediació difícil per part del Comitè Olímpic Espanyol (COE). L'aleshores president de la Generalitat, Pere Aragonès, va atribuir el fracàs final a "l'anticatalanisme" de Lambán i va acusar el govern espanyol de permetre les seves sortides de to.
"Continuaré servint a l'Aragó i a Espanya des d'altres àmbits"
Lambán va abandonar els seus càrrecs al partit el 2025, quan va ser rellevat per Pilar Alegría. El 2021 va confessar en una roda de premsa en la seu del Govern Aragonès, que patia un càncer de còlon, a més de l'esclerosi múltiple que arrossegava des de 2010.
Va anunciar, a través d'una publicació a xarxes socials el gener de 2025, que renunciava com a senador i es retirava de la política després de 42 anys, quan va entrar a l'Ajuntament d'Ejea el 1983. Lambán va remarcar que el seu compromís amb la política continuava des d'altres àmbits amb aquesta frase: "Continuaré servint a l'Aragó i a Espanya des d'altres àmbits"
