El català a Europa torna a embarrancar: els grans estats forcen ajornar la votació

Almenys vuit països de la UE reclamen que el Consell d'Afers Generals abordi més endavant la carpeta del català, del basc i del gallec; Alemanya, Itàlia, França, Suècia i Finlàndia, entre els que han expressat dubtes

  • Reunió del Consell d'Afers Generals de la UE -
Publicat el 26 de maig de 2025 a les 19:16
Actualitzat el 27 de maig de 2025 a les 13:49

El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea tracta aquest dimarts la proposta de l'estat espanyol per l'oficialitat del català -així com el basc i el gallec- a les institucions europees, un assumpte que requereix la unanimitat dels 27 estats membres. No hi ha estat i, de fet, la votació s'ha acabat ajornant. La situació no ha estat propícia: Alemanya i Itàlia, del bloc conservador i ultraconservador, respectivament, han demanat tirar la pilota endavant, com Suècia i almenys cinc països més. En el cas país germànic, els seus representants han avançat que, si no es movia de data el debat, tombarien la proposta. Abans de començar, el ministre d'Afers Estrangers de Finlàndia ja ha explicitat els dubtes si s'ha manifestat a favor de deixar-ho per més endavant. França ha tingut, segons diverses fonts, una posició menys agressiva, però s'ha escudat en "solucions de consens". 

Espanya hauria comptat amb el suport de Portugal, Bèlgica i Hongria, però prop d'una desena de països s'han mantingut reticents. Així mateix, els esforços del govern de Pedro Sánchez de convèncer els estats per aconseguir els suports necessaris topen amb les trucades del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a les capitals europees governades pels populars per fer fracassar la votació. Sense unanimitat, la proposta no podrà tirar endavant.

La reacció de Sánchez: "Treballarem per assolir el reconeixement l'abans possible"

El govern espanyol ha assegurat, després del consell de ministres d'aquest dimarts, que “continuarà treballant per al reconeixement de la identitat plurilingüe” d’Espanya. La ministra portaveu, Pilar Alegría, ha assegurat que s’havien aconseguit “avenços”, amb més estats europeus convençuts en favor de la posició de l’executiu espanyol, però que Espanya “accepta” la petició d’un grup de països que reclamen estudiar el tema amb més profunditat. La portaveu no ha volgut parlar de terminis, però ha afirmat que l'objectiu de l'executiu és assolir el reconeixement "l'abans possible".

Alegría també ha apuntat contra Alberto Núñez Feijóo: “Al senyor Feijóo ja no li agrada el gallec”, ha assenyalat, en relació amb l’esforç fet pel Partit Popular per impedir l’oficialitat de les llengües no castellanes a la Unió Europea. En el passat, sent president de la Xunta, l’avui president del PP s’havia mostrat favorable al reconeixement del gallec.  

L'última proposta del govern espanyol per convèncer els seus socis europeus planteja fer efectiva l'oficialitat de les tres llengües a partir del 2027, encara que amb una implementació parcial, ja que a partir d'aquesta data únicament es traduirien de tota la legislació comunitària els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, que en l'última legislatura va ser menys del 3% de tots els actes jurídics.

El Govern critica l'estratègia «absolutament irresponsable» del PP

La consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha expressat la "incomprensió" de l'executiu respecte de l'estratègia "absolutament irresponsable" del PP per fer fracassar la votació. Paneque ha criticat que el PP "actua en contra dels interessos del país que diu defensar", i ha assegurat que el Govern seguirà "treballant en aquesta direcció" perquè l'oficialitat del català a les institucions europees sigui una realitat. "Hem treballat perquè això fos possible", ha lamentat.

Proposta "sòlida i molt treballada"

Espanya volia negociar "fins dimarts mateix" amb els estats membres. Així ho va dir aquest dilluns el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que va destacar que l'executiu espanyol ha treballat amb diversos estats aspectes on tenien "dubtes o reticències". El cap de la diplomàcia espanyola ha ressaltat que la proposta actual és "sòlida, molt treballada i molt millorada amb tots els estats". Segons Albares, que el català, el basc i el gallec siguin llengües oficials a la UE suposa que es reconegui la realitat "plurilingüe" d'Espanya. "Ens hauríem de trobar tots els espanyols, tots, del PSOE i del PP, nacionalistes i no nacionalistes", va concloure.

Les maniobres del PP

Els esculls per poder tirar endavant el reconeixement de la llengua a Europa no només inclouen les reticències d'alguns estats, sinó també les maniobres del PP per fer fracassar la votació. Aquest dilluns la formació va admetre que el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha fet trucades a capitals europees governades pel PPE perquè no donin suport a l'oficialitat del català. "El que actua per un interès polític ha d'assumir que els altres facin el mateix", va dir el secretari general del PP, Santi Rodríguez.

Rodríguez ha assegurat que el debat per l’oficialitat del català té uns “propòsits polítics” i que no s’ha impulsat perquè hi hagi un “interès específic” en fer servir la llengua a Europa. “El debat hi és perquè Sánchez necessita els set vots de Junts per mantenir-se al palau de la Moncloa”, ha conclòs. També el portaveu del PP, Borja Sémper, ha assegurat que l'objectiu del govern espanyol és "acontentar" els seus socis i ha criticat que és "un intent absurd i de la pitjor manera possible de pressionar els socis europeus".

Des de Vox han assegurat que el PP els ha "demanat ajuda" perquè governs afins a l'extrema dreta com l'italià o l'hongarès vetin la mesura. Vox considera l'oficialitat del català un "absolut disbarat" i creu que acceptar la petició podria establir un "precedent perillós" per a països amb llengües regionals, la qual cosa "posaria en qüestió la unitat i l'operativitat de les institucions europees". Segons ha explicat el partit, els de Santiago Abascal estan traslladant aquesta idea als seus aliats de Patriots i el grup de Conservadors i Reformistes (ECR).

Junts vol "resultats" per garantir l'estabilitat a Sánchez

A l'abril, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va dir que donaven al PSOE un termini de dos mesos fins abans de les vacances d'estiu per obtenir "resultats i avenços concrets" en qüestions que estan sobre la taula de negociació a Suïssa, com l'oficialitat del català a Europa, però també l'aplicació de la llei d'amnistia i la culminació dels traspassos de competències com les d'immigració. I, en cas que aquests resultats no arribin, Turull ha deixat clar que deixaran de donar suport i estabilitat al govern espanyol i tornaran a la situació de la presentació de la qüestió de confiança.

Fa poc més de dues setmanes, Turull va destacar que l'oficialitat del català està en el "tram final" i va reclamar a Sánchez la "màxima implicació" per evitar que les negociacions descarrilin a última hora. En aquest sentit, el dirigent juntaire va assegurar que espera "notícies positives" de la reunió del Consell d'Afers Generals.

Què implica l'oficialitat de la llengua?

L'oficialitat del català només es pot aprovar si hi ha unanimitat en la decisió al Consell d'Afers Generals. Només que un dels 27 estats membres hi voti en contra, la iniciativa no podrà tirar endavant. Amb aquesta premissa és que ha treballat el govern espanyol per convèncer-los a tots. Aquest organisme és el responsable de la coordinació general de les polítiques comunitàries entre si, de les qüestions institucionals i administratives de la institució, i dels expedients horitzontals que afectin diverses polítiques de la Unió. Les trobades reuneixen als ministres d'assumptes europeus o d'afers exteriors dels estats de la UE.

Una llengua oficial de la Unió Europea és una llengua reconeguda com a tal al Reglament 1/1958 del Consell de la Unió Europea. Actualment hi ha 24 llengües oficials. Si s'aprovés aquest dimarts, català, basc i gallec elevarien la xifra a 27. Però, què implica aquesta oficialitat, que ha estat una reivindicació històrica de partits i entitats per la llengua? A partir del moment de la seva aprovació ja es podrà fer servir la llengua en totes les institucions europees, com ara al Parlament i en la justícia.

Actualment, cap dels documents oficials pot estar escrit en català; un europeu no pot comunicar-se en català amb els poders públics europeus, i només es pot utilitzar el català per fer procediments administratius sense transcendència jurisdiccional.