A la conselleria d'Interior, tant en temps de Jordi Jané com de Joaquim Forn -reclutat per Carles Puigdemont i Artur Mas com a conseller d'Interior quan s'acostava el referèndum i els dubtes proliferaven a les files convergents-, patien des de feia anys per un atac gihadista a Barcelona. Els precedents a França i la detecció d'individus radicalitzats havia fet extremar les precaucions, però es donava pràcticament per fet, tenint en compte l'existència de llops solitaris o de cèl·lules de joves pràcticament indetectables, que algun dia hi hauria una desgràcia. Aquest dia va ser el 17 d'agost del 2017. Al capdavant dels Mossos hi havia Josep Lluís Trapero.
L'havien acabat d'ascendir a major en una cerimònia que va comptar amb la presència de les màximes autoritats del país, amb Puigdemont i Oriol Junqueras al capdavant. Havia estat Ramon Espadaler -abans a Unió, ara conseller de Justícia sota l'òrbita del PSC- qui l'havia situat al capdavant del cos. Quatre anys més tard, ja havia obtingut el reconeixement com a major. La resposta als atemptats, amb informació puntual davant dels mitjans, va catapultar la figura de Trapero. No tot va funcionar -l'Operació Gàbia va ser insuficient per detenir Younes Abouyaaqoub després que abandonés la furgoneta a la Rambla-, però els Mossos van sortir emocionalment reforçats de l'episodi.
El major, còmode en la comunicació de les novetats en la investigació, es va fer viral per una escena concreta. En el marc d'una roda de premsa sobre el 17-A, un periodista va mostrar indignació per l'ús del català, i va decidir marxar de la sala. La resposta de Trapero va ser aquesta: "Bueno, pues molt bé, pues adiós". Se'n van arribar a dissenyar samarretes i el major es va convertir en una icona pop. La relació dels Mossos amb la ciutadania va arribar a pics mai vistos: en la manifestació de rebuig als atemptats es van omplir furgones policials amb flors. Que el màxim responsable del cos fos bel·ligerant amb els responsables de seguretat estatals abans de l'1-O va allargar la lluna de mel.
Trapero, que sempre ha estat un home amb caràcter i protector de les seves zones d'influència -circumstància que li ha costat enemistar-se amb alts responsables d'Interior en altres etapes, o bé amb comandaments dels Mossos que no sempre l'han vist amb simpatia-, no va viure bé que Diego Pérez de los Cobos aterrés a Barcelona amb voluntat de liderar la resposta policial a l'1-O. El major, que es va arribar a absentar d'alguna reunió, sostenia que calia aplicar criteris de proporcionalitat davant la gran afluència de votants que s'esperava pel referèndum. Pérez de los Cobos i el Ministeri de l'Interior pensaven exactament el contrari, com testimonien les càrregues policials de la jornada.
El trencament al Suprem
Els Mossos van tancar més col·legis que la Guàrdia Civil, però això no va impedir que el govern espanyol deixés de mirar amb recel els Mossos. I, en especial, Trapero. L'aplicació de l'article 155 el va destituir com a màxim responsable del cos, i va passar uns anys tortuosos encausat per rebel·lió a l'Audiència Nacional. Va ser absolt i després restituït durant la presidència de Quim Torra, però alguna cosa s'havia trencat. El detonant va ser la declaració de Trapero en el judici al Tribunal Suprem contra la cúpula del procés, quan va assenyalar que existia un pla per detenir el Govern després de la declaració d'independència. Ell s'hauria encarregat personalment de Puigdemont.
Amb l'expresident hi havia hagut certa proximitat -algun àpat, guitarra en mà, a l'Empordà en presència de Pilar Rahola-, però les tensions havien començat a aflorar en les jornades de la tardor del 2017. En reunions mantingudes amb Puigdemont i Forn abans del referèndum, ja es va fer saber que els Mossos defensarien la legalitat, i també es va traslladar el malestar per declaracions de Jordi Turull -que en aquell moment era conseller de la Presidència- sobre el desenvolupament del referèndum. Trapero insistia que calia evitar qualsevol escalada de violència. Forn, quan va escoltar-lo al Suprem, va quedar decebut. Els qui el van visitar aquells dies a Soto del Real en van ser conscients.
Trapero mai ha perdut focus públic en els últims anys, tot i que ha viscut etapes discretes. Joan Ignasi Elena (ERC) el va destituir com a comissari en cap dels Mossos, preludi d'un temps en què va passar per sota del radar. Amb el pas dels mesos es va començar a veure seduït per la idea d'assumir un càrrec més polític, com el que li va oferir Salvador Illa abans de les eleccions del 2024: ser director general de la policia catalana. Amb Núria Parlon com a consellera, Trapero supervisa des de l'administració un cos que ara lidera Miquel Esquius, relleu d'Eduard Sallent. En el fons, el major -el càrrec és vitalici- mana i explica. Que és exactament el que va projectar després dels atemptats.
