20
de desembre
de
2021, 10:53
Actualitzat:
14:09h
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha destituït aquest dilluns el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, com a responsable de cos. Segons ha pogut saber NacióDigital, entre els motius hi ha la manca de confiança en el major, que no tindria bona predisposició a aplicar un nou model policial com intenta la nova cúpula del Departament, i també el relleu generacional necessari al cos. El substitut com a comissari en cap serà Josep Maria Estela, fins ara cap de la regió policial de Tarragona, que no ocuparà el càrrec de major. Rosa Bosch i Eduard Sallent formaran part de la nova cúpula directiva dels Mossos.
Fonts d'Interior han volgut remarcar l'agraïment a Trapero per la seva "entrega i professionalitat" i confien poder seguir comptant amb la seva "expertesa". També indiquen que la nova etapa busca nous lideratges "col·lectius", feminitzar la policia i apostar per la innovació. Amb aquests canvis, el nou Departament també vol fugir de "personalismes" i apostar per lideratges col·lectius, i per això vol abandonar la figura de "major", una "categoria vitalícia que s'allunya del concepte de democràcia que ha de caracteritzar la policia de Catalunya". Per això, el nou comissari en cap no ocuparà la categoria de major.
Trapero va tornar al capdavant del cos fa poc més d'un any, de la mà de l'aleshores conseller Miquel Sàmper, poc després de la sentència de l'Audiència Nacional que l'absolia pels fets de l'1-O. El major, un dels càrrecs afectats per l'aplicació de l'article 155 en ser considerat col·laborador del Govern en la suposada "rebel·lió" de la tardor de 2017, va desmarcar-se de les tesis independentistes tant al Tribunal Suprem, on va comparèixer com a testimoni al judici del procés, com al seu propi judici a l'Audiència Nacional. Fins al punt de revelar que tenia un pla per detenir el president Carles Puigdemont i la resta del Govern si així ho ordenava la justícia.
En una entrevista recent a NacióDigital, el conseller Elena va assegurar que tenia confiança en Trapero, igual que la tenia en la resta d'agents del cos, però va demanar "no personalitzar tant" el cos. El major va assolir una gran popularitat -especialment en alguns sectors independentistes- per la bona gestió feta dels atemptats del 17 d'agost. Trapero va esdevenir aleshores una mena d'heroi, gràcies també a la resposta que van donar els Mossos a l'1 d'octubre, evitant l'ús de la força, i a la repressió de l'Estat, que va situar cap dels Mossos com un dels artífex de la rebel·lió.
Fill de taxista, Josep Lluís Trapero (Badalona, 1965) va créixer al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet i va treballar més de vint anys als Mossos abans d'arribar al càrrec de major. A la seva presa de possessió va reforçar el caràcter vocacional de ser policia tot insistint que és "més que una professió". "Som mossos i fem de mossos. No treballem de mossos", va dir. En els mesos en què va ser comandant, la policia catalana va tenir com a principal objectiu convertir el cos en un referent policial ben valorat i modèlic, cosa que volia dir trencar amb la visió repressiva i conservadora que una part de la ciutadania podia tenir del cos.
Va formar-se amb aquest objectiu a l'Escola de Policia de Catalunya, on va ingressar el 1989. Un any després va començar com a agent i el 2006 va sumar-hi una llicenciatura en Dret. Entre les seves especialitats, destaca el coneixement de la criminalitat informàtica, el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. A més, l'any 2012 va ampliar la seva formació a l'acadèmia de l'FBI. De Girona, a Vielha, i des d'aquí al Centre Penitenciari de Quatre Camins, Blanes i Figueres. Finalment, va tornar a l'àrea metropolitana. Als Mossos va escalar fins a la cúpula, fins a esdevenir major i comissari en cap del cos.
Fonts d'Interior han volgut remarcar l'agraïment a Trapero per la seva "entrega i professionalitat" i confien poder seguir comptant amb la seva "expertesa". També indiquen que la nova etapa busca nous lideratges "col·lectius", feminitzar la policia i apostar per la innovació. Amb aquests canvis, el nou Departament també vol fugir de "personalismes" i apostar per lideratges col·lectius, i per això vol abandonar la figura de "major", una "categoria vitalícia que s'allunya del concepte de democràcia que ha de caracteritzar la policia de Catalunya". Per això, el nou comissari en cap no ocuparà la categoria de major.
Trapero va tornar al capdavant del cos fa poc més d'un any, de la mà de l'aleshores conseller Miquel Sàmper, poc després de la sentència de l'Audiència Nacional que l'absolia pels fets de l'1-O. El major, un dels càrrecs afectats per l'aplicació de l'article 155 en ser considerat col·laborador del Govern en la suposada "rebel·lió" de la tardor de 2017, va desmarcar-se de les tesis independentistes tant al Tribunal Suprem, on va comparèixer com a testimoni al judici del procés, com al seu propi judici a l'Audiència Nacional. Fins al punt de revelar que tenia un pla per detenir el president Carles Puigdemont i la resta del Govern si així ho ordenava la justícia.
En una entrevista recent a NacióDigital, el conseller Elena va assegurar que tenia confiança en Trapero, igual que la tenia en la resta d'agents del cos, però va demanar "no personalitzar tant" el cos. El major va assolir una gran popularitat -especialment en alguns sectors independentistes- per la bona gestió feta dels atemptats del 17 d'agost. Trapero va esdevenir aleshores una mena d'heroi, gràcies també a la resposta que van donar els Mossos a l'1 d'octubre, evitant l'ús de la força, i a la repressió de l'Estat, que va situar cap dels Mossos com un dels artífex de la rebel·lió.
Fill de taxista, Josep Lluís Trapero (Badalona, 1965) va créixer al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet i va treballar més de vint anys als Mossos abans d'arribar al càrrec de major. A la seva presa de possessió va reforçar el caràcter vocacional de ser policia tot insistint que és "més que una professió". "Som mossos i fem de mossos. No treballem de mossos", va dir. En els mesos en què va ser comandant, la policia catalana va tenir com a principal objectiu convertir el cos en un referent policial ben valorat i modèlic, cosa que volia dir trencar amb la visió repressiva i conservadora que una part de la ciutadania podia tenir del cos.
Va formar-se amb aquest objectiu a l'Escola de Policia de Catalunya, on va ingressar el 1989. Un any després va començar com a agent i el 2006 va sumar-hi una llicenciatura en Dret. Entre les seves especialitats, destaca el coneixement de la criminalitat informàtica, el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. A més, l'any 2012 va ampliar la seva formació a l'acadèmia de l'FBI. De Girona, a Vielha, i des d'aquí al Centre Penitenciari de Quatre Camins, Blanes i Figueres. Finalment, va tornar a l'àrea metropolitana. Als Mossos va escalar fins a la cúpula, fins a esdevenir major i comissari en cap del cos.