Veure militars pel carrer és una imatge que genera certa incomoditat. Primer, evidentment, perquè significa que hi ha un risc extraordinari que requereix el desplegament d'unitats que no tenen presència habitual a la via pública. Però també és una imatge poc agradable en una societat com la catalana, que històricament ha tingut una actitud antimilitarista. Aquests dies, encara que amb algun matís, sí que hi ha militars desplegats a Catalunya. Es tracta d'efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME), una branca de les forces armades espanyoles que està fent tasques de prevenció i vigilància de la pesta porcina africana. Una unitat de curta vida, tan sols vint anys, que es desplega de manera molt ocasional al nostre país perquè ja compta amb unitats d'emergències capacitades, i que també té certes connotacions polítiques. Això sí, unes incomoditats que es tracten amb delicadesa perquè, al cap i a la fi, sempre és difícil renunciar a més mans per actuar en situacions de gran risc.
"La ministra, a la que pot, treu l'UME al carrer", aquesta afirmació la feia una diputada independentista aquesta setmana al Parlament. Públicament, a les files de Junts, ERC i la CUP no ha caigut gaire bé que el Govern no s'ho hagi pensat massa a l'hora de demanar el desplegament d'aquesta unitat militar i, molt més, quan Salvador Illa estava de viatge a Mèxic. De fet, els republicans van demanar la compareixença de la consellera d'Interior, Núria Parlon, perquè justifiqués la necessitat de mobilitzar l'exèrcit. Per la seva banda, els cupaires van presentar diverses preguntes per escrit al Govern perquè aclareixi si la convocatòria de l'UME era "per la foto". Totes dues formacions han insistit que Catalunya ja té tots els recursos personals i materials per gestionar una crisi com la de la pesta porcina.
Un paper molt secundari a Catalunya
La gestió de les emergències a l'Estat està en mans de les autonomies. El govern espanyol pot oferir els seus recursos, però el vistiplau l'ha de donar el govern autonòmic en funció dels efectius que necessiti per gestionar una situació. Catalunya té un dels cossos d'emergències més forts de l'Estat i això fa que la presència de l'UME sigui, en línies generals, poc habitual. Aquesta unitat militar s'ha desplegat al nostre país sobretot en incendis de gran magnitud o en casos de simultaneïtat que han desbordat els efectius de Bombers, Protecció Civil i Agents Rurals. També en inundacions de gran abast. Casos molt extrems en què els colors polítics han passat per sobre, tot i que això no ha estat així en totes les circumstàncies.
Comptant l'actual crisi de la pesta porcina, l'UME s'ha desplegat per petició de la Generalitat en només dotze ocasions a Catalunya. Illa va demanar-la per l'incendi a Paüls del passat estiu i, per tant, ara ja és el segon cop que ho fa en tan sols un any a Palau. Abans, Pere Aragonès la va demanar tres cops en tota la legislatura per grans incendis a Santa Coloma de Queralt (2021), Castellar de la Ribera (2022) i Artesa de Segre (2022); Quim Torra per un altre gran foc a la Torre de l'Espanyol (2019); Carles Puigdemont mai va sol·licitar-la; Artur Mas ho va fer en dues ocasions per inundacions a Girona (2014) i Vielha (2013) i per dos grans focs a la Jonquera i Rasquera (2012); i José Montilla ho va fer per un temporal de neu a Girona (2010) i el tràgic incendi d'Horta de Sant Joan (2009).
El gran moment de xoc entre l'independentisme i l'UME va ser durant la Covid. La polèmica va sorgir arran de diverses actuacions de l'exèrcit a Catalunya sense coordinació prèvia amb el Govern de Junts i ERC. La Generalitat, que defensava les seves competències en protecció civil i emergències, va criticar que l’UME executés desinfeccions a infraestructures o espais públics sense avisar. L’executiu espanyol, en canvi, argumentava que actuava en el marc de l’estat d’alarma i de la gestió centralitzada de la crisi. Un altre exemple de desplegament de l'UME a l'Estat va ser durant la gran apagada de l'abril passat. Llavors sota el Govern del PSC, a Catalunya no va ser requerida, com sí que ho van demanar autonomies governades pel PP, maniobra en què alguns veien un intent d'erosionar el govern espanyol. Més enllà de certa connotació política, també s'evidencia que el fort cos d'emergència que té Catalunya evita que s'hagi de desplegar constantment.
Una unitat polèmica també a l'Estat
Pot ser que Catalunya sigui una excepció en el nombre d'actuacions de l'UME, però la unitat també és objecte de polèmica a l'Estat. De fet, hi ha dos episodis recents que mostren que els militars d'emergència són una arma política entre el PSOE i el PP. Aquesta mateixa setmana, Alberto Núñez Feijóo rescatava el xoc entre el govern espanyol i la Generalitat valenciana pel paper de l'UME en la tràgica dana de fa poc més d'un any. El líder del PP va lamentar que l'exèrcit "no tingués la mateixa diligència" per desplaçar-se al País Valencià i "evitar les 229 morts" de la dana. Llavors, Carlos Mazón va acusar el govern espanyol de desplegar tard l'UME i de no oferir l'ajuda necessària, insistint en aquella frase de "si necessiten ajuda, que la demanin" que Pedro Sánchez mai va arribar a pronunciar. Per contra, el govern espanyol va defensar que l'exèrcit hi era fins i tot abans que el president valencià ho demanés.
El segon episodi de xoc entre el PSOE i el PP va ocórrer fa tan sols uns mesos, l'estiu passat, durant els històrics incendis que van cremar a bona part de la península Ibèrica. El govern espanyol va recriminar a les autonomies del PP els "retards" a l'hora de sol·licitar l'actuació de les forces armades i va acusar Feijóo d'utilitzar els incendis amb finalitats partidistes. El líder del PP havia carregat contra Sánchez per no mobilitzar inicialment els militars de l'UME per lluitar contra les flames i el govern espanyol va respondre projectant als senadors populars un vídeo de 52 minuts amb actuacions de les forces armades i l'UME en les zones afectades pels incendis.
L'UME, vint anys de xocs polítics
L'UME va ser creada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2005, ara fa tot just vint anys. En aquell moment, un PP a l’oposició va sortir en contra de la iniciativa, que fou batejada com un “caprici faraònic” de Zapatero. Llavors, el PP va considerar “inconstitucional” la nova unitat, ja que segregava de les forces armades un segment dels seus membres per fer tasques no explícitament militars. En el paper de l'oposició a l'expresident espanyol, en un estil semblant a la bel·ligerància actual, l'any 2008 els populars van acusar l'UME d'"apagafocs o parapet". Hi ha una diferència, ara, però: Feijóo utilitza l'UME per atacar el govern espanyol, però n'elogia els efectius. Perquè qüestionar l'exèrcit, en el context actual d'auge de l'extrema dreta i el seu bel·licisme, és massa progre.
I és que, malgrat la batussa política, el qüestionament de l'UME sempre és delicat. El seu propi nom indica que es dedica a la gestió d'emergències i que, per tant, en molts casos hi ha vides en joc. Algunes de les actuacions més destacables són durant la Covid, la borrasca Filomena, l'erupció del volcà de la Palma, la dana al País Valencià o la gran apagada de fa tan sols uns mesos. Bona part de la seva actuació, com passa amb la resta de les forces armades espanyoles, és a l'exterior, amb tasques recents als incendis de Portugal del 2022 o el terratrèmol a Turquia del 2023. Allà, potser, el seu paper és una mica més tranquil i escapa del debat polític.
