El Congrés dels Diputats va viure una jornada singular el 13 de febrer d'enguany. Mohamed Houli Chemlal, un dels condemnats pels atemptats terroristes de Barcelona i de Cambrils del 2017 -aquest diumenge se'n compleixen vuit anys-, estava cridat a comparèixer a la comissió d'investigació destinada a esclarir els fets. Amb to monòton, com si recités un text administratiu, va destinar la primera intervenció a assenyalar -sense proves- els vincles entre l'imam de Ripoll -que el va reclutar per formar part de la cèl·lula gihadista- i el CNI. "Coneixien les seves intencions", va determinar Houli. Un espès silenci va recórrer la comissió, que encara havia de conèixer noves revelacions.
Camí d'una dècada després dels atemptats, que van causar fins a 15 víctimes mortals entre les dues ciutats-, la relació entre els serveis d'intel·ligència estatals i Abdelbaki Es-Satty continua generant incògnites. "Ho dic ara i no abans per por de represàlies o que em pogués perjudicar, però ja estic condemnat i no tinc res a perdre", va indicar un dels pocs autors dels fets que continuen vius, tenint en compte que bona part de la cèl·lula va morir el mateix dia dels atemptats. Els grups parlamentaris, fins i tot els més bel·ligerants amb el presumpte paper del CNI, van acollir amb escepticisme la versió de Houli, i van posar de manifest que no havia posat proves concretes damunt la taula.
Unes setmanes després de la compareixença de Houli, el diari ABC va publicar que Es-Satty cobrava 500 euros al mes del CNI abans dels atemptats. Una revelació que contradeia el que havia declarat, el novembre del 2024, Félix Sanz Roldán a la comissió d'investigació. El responsable dels serveis secrets entre el 2009 i el 2019 va voler insistir en la idea que l'imam de Ripoll -que va ordir a Alcanar els preparatius dels atemptats en companyia dels joves reclutats- mai havia estat ni col·laborador ni informador del CNI. La informació del diari ABC indicava que Es-Satty no va explicar mai cap pla terrorista, i se'l descrivia com una persona poc interessada en la facilitació d'informació.
A finals de desembre de l'any passat, el govern espanyol va remetre a la comissió d'investigació del Congrés un seguit d'informació classificada. Un dels punts més rellevants inclosos era que el CNI va intentar captar l'imam, però que finalment va descartar-ho, una versió que xoca amb les últimes revelacions. "S'incideix en la seva tendència a l'engany i no subjecció al compliment de directrius", va indicar Sanz Roldán en una compareixença a la comissió de secrets oficials l'any 2018. També va apuntar que no s'havia detectat cap tendència sobre la radicalització de l'imam. La desclassificació de la informació va arribar després de la pressió de Junts, sempre bel·ligerant en aquest cas.
La indignació de Puigdemont
Carles Puigdemont, de fet, va avalar paraula per paraula les acusacions de Houli sobre l'imam i el CNI. "Més clar no ho pot dir, i probablement poques persones com ell poden estar en condicions de formular aquesta acusació. Han dedicat tants anys i diners públics a fabricar la delirant trama russa que no han tingut recursos per investigar la trama gihadista que tenien dins de casa", va indicar el líder de Junts. Puigdemont va viure els atemptats des de la presidència de la Generalitat quan quedava poc més d'un mes per al referèndum de l'1-O. Els avisos previs que van rebre els Mossos d'Esquadra sobre un possible atac gihadista van ser descartats en compartir-los amb els serveis estatals.
Els dies posteriors als atemptats van ser taquicàrdics. No només per la persecució de Younes Abouyaaqoub -el conductor de la furgoneta que va atropellar desenes de persones a la Rambla de Barcelona-, finalment abatut al Penedès, sinó per gestió política i emocional d'uns moments inèdits a Catalunya. Els Mossos van liderar la resposta policial -inclosa una Operació Gàbia que, com totes les que han vingut després, no va servir per enxampar l'objectiu-, i Josep Lluís Trapero es va convertir en la cara del cos a l'hora d'explicar-se davant la ciutadania. El seu "bueno, pues molt bé, pues adiós" en resposta a un periodista queixós per l'ús del català es va fer viral.
Nou dies després dels atemptats, milers de persones es van concentrar al centre de Barcelona sota el lema No tinc por per rebutjar l'atac gihadista. Bona part de l'atenció se la va endur la protesta contra el rei Felip VI, que va voler viatjar a la ciutat per encapçalar la concentració amb la resta d'autoritats, entre les quals Puigdemont i Mariano Rajoy. Va ser el dia, per cert, que els dos presidents van intercanviar els telèfons mòbils. De poc va servir: només dos mesos després, l'Estat intervenia la Generalitat a través de l'article 155 i Trapero era destituït com a màxim responsable dels Mossos. Puigdemont sempre ha interpretat que va ser una revenja per la resposta del cos als atemptats.
