Tots els ulls estaven posats aquest dimarts a Brussel·les. S'hi celebrava la reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea (UE) en la qual s'hi havia d'abordar l'oficialitat del català, del basc i del gallec. El desenllaç ha arribat al migdia, però s'intuïa des de feia hores: la votació s'ha ajornat davant dels dubtes d'almenys set estats, alguns dels quals han avisat, fins i tot, que vetarien la iniciativa si no s'acordava abordar-la més endavant. Quins països s'han encarregat de bloquejar-ho? Dos dels més destacats són Alemanya i Itàlia. El país germànic té un govern conservador des de fa unes setmanes, i en el cas italià hi mana l'extrema dreta liderada per Giorgia Meloni, ben connectada amb Vox.

Ja abans de la trobada, qui ha expressat dubtes ha estat el ministre d'Afers Estrangers de Finlàndia. "La carpeta no està prou madura i encara hi ha dubtes", ha indicat Joakim Strand en l'arribada a la cita. L'oposició finlandesa ha rebut el suport de Suècia, de la República Txeca, d'Àustria i de Croàcia. El titular d'Exteriors del govern espanyol, José Luis Albares, ha indicat just acabar-se la trobada, en declaracions a TV3, que es posarà en contacte immediatament amb tots els ministres d'aquests països per explicar quina és la posició de l'Estat, que passava per una entrada gradual del català, del basc i del gallec en l'oficialitat plena dins del funcionament de les institucions comunitàries.

El plantejament també posava de manifest que el govern espanyol s'oferia a pagar el cost de la mesura, que podria arribar als 132 milions d'euros. Res de tot això ha servit, de moment, perquè ni tan sols s'ha arribat a produir la votació. I això que la intenció de l'executiu espanyol era que, passés el que passés, es produís un posicionament explícit de tots els estats. La presidència de torn europea, en mans de Polònia, estava a favor de la inclusió del català en l'ordenament comunitari. De fet, Albares va indicar fa tan sols unes setmanes que sota el lideratge polonès de la UE hi hauria espai per avançar i concretar la mesura, pactada entre el PSOE i Junts en l'arrencada de la legislatura estatal.

Un dels elements que ha planat per sobre de la cita a Brussel·les ha estat la pressió que ha dut a terme el PP estatal a l'hora de vetar l'oficialitat del català. Alberto Núñez Feijóo ha trucat personalment primers ministres per indicar-los que la mesura no és pertinent. Després de l'ajornament de la votació, el dirigent popular ha indicat que cal tornar al "consens lingüístic" a Catalunya, i ha reclamat que el castellà sigui respectat en l'àmbit de la docència. Una de les més actives a l'hora de moure's per frenar la voluntat del govern de Pedro Sánchez de convertir el català -que té 10 milions de parlants- en oficial a Europa ha estat la nova secretària general del PP europeu, Dolors Montserrat.