La política catalana està plena de paradoxes. Les costures del procés continuen obertes i el PP i Vox s'han erigit en els grans valedors de la Constitució en contraposició d'un PSC al qual acusen de plegar-se a l'independentisme a qualsevol preu, fins i tot trencant el marc constitucional. I aquest dimecres s'ha exemplificat la paradoxa: els socialistes catalans s'han quedat tot el pastís de l'aniversari de la Constitució, que coincideix aquest any amb el 50è aniversari de la fi del franquisme, en un acte a Barcelona organitzat per la delegació del govern espanyol a Catalunya. Perquè portar el relat també és gran part del premi de controlar bona part de les institucions catalanes i els socialistes, malgrat les acusacions constants de la dreta i l'extrema dreta i els acords amb els independentistes, s'estimen la Constitució. 

No es pot negar que l'acte ha estat descafeïnat a nivell institucional. Salvador Illa i Jaume Collboni estan a Mèxic amb l'àmplia delegació catalana a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara i els consellers del Govern no podien plantar el ple del Parlament, però això no ha impedit que el PSC ha viscut la seva particular festa d'aniversari de la Constitució. Ha estat en un acte institucional i solemne a la capital catalana comandat per la delegació del govern espanyol a Catalunya, i amb la presència del mateix delegat i dels quatre subdelegats de l'Estat a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Amb l'absència de la plana major del socialisme català, una de les grans atraccions era la compareixença de Carmen Calvo, exvicepresidenta del govern espanyol, però finalment no ha pogut venir per motius de salut lleus.

Guitarra espanyola i elogi a la pluralitat

L'escena de l'acte era pura definició que l'acte estava en mans de l'organització socialista. Senyera, rojigualda i bandera europea comandaven la sala. Mentre els assistents conversaven, els acompanyaven un parell de guitarres espanyoles de fons, i la pantalla mostrava una cita de Carmina Gustran, comissionada del 50è aniversari de la Constitució. "Celebrar mig segle de llibertat és també celebrar la pluralitat; Espanya és un estat divers, ric en territoris, llengües, tradicions i expressions culturals", deia la cita projectada, defensant que la commemoració sigui descentralitzada. Un missatge que també ha reflectit la presentadora de l'acte, a la qual se li ha de reconèixer l'habilitat d'intercalar el català i el castellà contínuament en qüestió de segons. Cal dir, en tot cas, que l'acte ha estat majoritàriament en català.

Sota la presència d'una àmplia representació militar i policial -també dels Mossos d'Esquadra-, Mari Carmen García-Calvillo, subdelegada del govern espanyol a Barcelona, ha obert l'acte recordant un fet que cada cop és més gran entre la societat: no va votar la Constitució perquè encara no havia nascut. En tot cas, ha reivindicat que el gest que van fer els seus pares amb un simple vot van tenir "una enorme càrrega històrica". Darrere seu ha comparegut Pilar Díaz, que també ha reivindicat el mig segle "de llibertats" i ha reivindicat que Catalunya hi té un paper clau, defensant que té tot el dret a reclamar l'autogovern "sempre dins del marc de convivència democràtica".

De la crida als "bros" a les lleis del procés

Totes dues han tret tot de referents històrics, amb noms com Almudena Grandes, Miguel de Cervantes o Clara Campoamor. Potser ha estat més cridaner que Díaz hagi mencionat el "tot està per fer i tot és possible" de Miquel Martí Pol. Ho ha fet per dirigir-se als "bros" -els joves- que tant abracen l'extrema dreta i als quals els ha volgut recordar que la democràcia no ha estat sempre garantida a Espanya i que continua estant en risc. Les intervencions han estat dividides per actuacions musicals, sempre amb la guitarra espanyola com a protagonista, i amb una pantalla que projectava articles de la Constitució. Composicions d'Isaac Albéniz, Manuel de Falla i Francisco Tàrrega han acompanyat els assistents a l'acte.

El discurs més acadèmic l'ha posat Xavier Arbós, director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, que ha substituït a última hora a Carmen Calvo i al qual se li ha de reconèixer que s'ha preparat un llarg discurs en temps rècord. El també catedràtic emèrit de Dret Constitucional de la UB ha presentat la Constitució com el "mite fundador" d'Espanya perquè sectors molt diferents "van deixar les armes" per asseure's a negociar. "No és perfecta", ha admès Arbós, però també ha demanat reflexionar que "cap" altre marc constitucional ha donat un període tan llarg de "convivència pacífica, lliure i democràtica". "La Constitució és l'enginyeria de la llibertat", ha conclòs en una defensa fèrria del document. Fins a tal punt que fins i tot ha dit que les lleis del procés de qui explícitament volia abandonar el marc estatal recollia els drets i llibertats que apareixien a la Constitució.

Carlos Prieto, delegat del govern espanyol a Catalunya, ha clos l'acte en un discurs en què el castellà ha estat majoritari, trencant la tendència vista en les compareixences. Prieto també s'ha referit al fet que els joves coneguin quina era l'Espanya prèvia a la Constitució que, segons ha dit, va passar de ser un país "tancat" a ser un referent a Europa. En aquest sentit, ha advertit que cal garantir l'accés a l'habitatge, el principal problema entre les generacions més joves. Tot plegat, per allunyar-los d'una extrema dreta que qüestiona els "principis elementals" de la democràcia: "Qualsevol expressió d'odi és l'amenaça més gran per a l'estat de dret", ha dit. "Davant la política del jo, avui reivindiquem el nosaltres, i Catalunya i Espanya mereixen continuar el camí que es va obrir amb la Constitució", ha finalitzat. Mediterráneo de Joan Manuel Serrat ha posat punt final a l'acte.