El govern espanyol, sigui per convicció o per interès polític, continua fent passos pel català a Europa. L'Estat s'ha compromès per primer cop a reforçar els drets lingüístics de les comunitats autònomes en l'examen periòdic universal de Nacions Unides. Plataforma per la Llengua ha celebrat la decisió de l'administració estatal, però ha recordat que vetllarà pel compliment dels compromisos que s'ha adquirit aquest divendres i ha exigit que s'apliquin de manera immediata.

Espanya passa aquests dies a Ginebra per l'examen periòdic universal sobre drets civils i polítics de l'Organització de les Nacions Unides, un mecanisme que analitza els avenços de cada estat membre en matèria de drets humans. L'Estat ha acceptat el 93,5% de les recomanacions que fa aquest òrgan, i en matèria lingüística n'ha acceptat la totalitat. El passat abril, quatre estats van demanar a Espanya que es comprometés amb els drets de les minories lingüístiques i finalment l'executiu estatal ha accedit.

Àustria, Irlanda, Samoa i les Illes Marshall demanaven a l'estat espanyol seguir les recomanacions de Plataforma per la Llengua sobre drets lingüístics. Aquestes peticions consisteixen en la promoció de la diversitat lingüística, la protecció dels drets de les minories lingüístiques i la prohibició per llei de les discriminacions per raó de llengua. En paral·lel, també es requeria el foment de les llengües dels diferents territoris i augmentar el combat als delictes d'odi contra les minories nacionals.

En cap examen periòdic de l'ONU s'havia fet mai cap recomanació en matèria de drets lingüístics. Les recomanacions no són legalment vinculants, però Plataforma per la Llengua considera que tenen "força política i diplomàtica", i que l'acceptació és un pas important en el reconeixement i la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Malgrat això, l'entitat reitera que l'Estat no respecta plenament els drets de les seves comunitats lingüístiques autòctones i que aquestes violacions contradiuen els estàndards internacionals.

Espanya accepta la majoria de recomanacions de l'ONU

L'Estat ha acollit 303 de les 324 recomanacions rebudes, mentre que tres les ha acceptat parcialment -per raons d'ordre constitucional, jurídic o pressupostari- i la resta les ha deixat de banda per aplicar en una futura fase. La majoria estaven vinculades a la lluita contra la violència de gènere, la lluita contra la discriminació racial i la xenofòbia -sobretot per part dels cossos policials-, la cura de la infància i la garantia dels drets econòmics, socials i culturals.

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va tornar a examinar Espanya a principis de juliol, després que l'Estat estigués deu anys sense sotmetre's  a l'examen. D'una banda, l'òrgan va valorar positivament l'aprovació de la llei d'amnistia vinculada al procés, però de l'altra, va emetre un llarg llistat de crítiques i recomanacions en matèria de drets civils i polítics.

El 2 de juliol, els experts de l'ONU van alertar de delictes d'odi contra la comunitat catalana. Un dia després, el Comitè va tornar a incidir en el cas català assenyalant la "falta de rendició de comptes" per l'ús de la força policial durant el referèndum de l'1-O i criticant la manca d'informació sobre els dictàmens emesos en relació amb Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. A més, va expressar preocupació per l'espionatge amb el programari Pegasus i per les infiltracions policials en organitzacions independentistes.