Alemanya, prudent amb l'oficialitat del català a Europa. Així li ha traslladat el seu canceller, Friedrich Merz, al president del govern espanyol Pedro Sánchez. Ha afirmat que “coneix la posició espanyola” però ha recordat la complicació de les traduccions simultànies al Parlament Europeu i ha fiat la solució “a mitjà termini” en la intel·ligència artificial. “Entenc l’interès, però ja veurem com es resol”, ha dit.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha traslladat aquest dijous al canceller alemany, la petició d’Espanya per a l’oficialitat del català, el gallec i el basc a la Unió Europea. Sánchez ha recordat que “fa 40 anys que s’espera aquest moment”. “Esperem que ho puguem aconseguir en un futur no massa llunyà”.

La iniciativa requereix la unanimitat dels països membres de la UE, i Alemanya és un dels Estats que presenta més reticències . Preguntats per aquesta qüestió a la roda de premsa posterior a la reunió que tots dos han mantingut a la Moncloa, Sánchez ha recordat que l'Estat espera aconseguir aquesta oficialitat.

Merz ha recordat que “com a exmembre del Parlament Europeu sap com és de complicada la traducció” i les dificultats que introdueix cada nova llengua. “A mitjà termini hi ha una solució, perquè gràcies a la IA ja no necessitarem interpretes i podrem parlar en tots els idiomes de la Unió”, ha dit.

En aquest marc, ha insistit que “entén bé l’interès del govern espanyol” respecte al que ha qualificat de “desafiaments lingüístics”. “Sé que a Espanya hi ha idiomes molt diferents que no s’entenen entre si”, però “ja veurem com es resol”.

Una proposta ajornada

El passat 18 de juliol, el Consell de la Unió Europea, en el qual hi ha els 27 ministres d'exteriors dels estats membres, va debatre per enèsima vegada la proposta del govern espanyol, però altre cop no es va portar a votació perquè es va constar la manca d'unanimitat. "No és el moment", van expressar diversos representants dels executius, manifestant encara els dubtes legals i financers d'altres ocasions.

 Fernando Sampedro, secretari d'estat espanyol per a la Unió Europea, va acusar els estats contraris a l'oficialitat de "segrestar" la iniciativa. El representant del govern espanyol va recriminar als països contraris que no hagin aportat arguments "legals" o "econòmics" per retardar l’aprovació.