El català es troba en emergència lingüística i a ningú se li escapa que la situació més alarmant és la de Barcelona i l'àrea metropolitana que conforma amb el Maresme, el Baix Llobregat i els Vallesos. Aquesta idea s'ha tornat a posar en evidència a la nova enquesta Òmnibus que ha publicat el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), i que reflecteix les dificultats per ser atès en la llengua pròpia del país en l'àmbit sanitari, en el del comerç i en el de la restauració.
Cal recordar que una enquesta recent de l'Ajuntament de Barcelona apuntava que el català continua la línia descendent pel que fa a la població que el té com a llengua habitual. L'any 2021 el tenia com a idioma preferent el 39% de la població; l'any 2022, el 38%; l'any 2023, el 37%; i l'any 2024, el 36%. Cada any s'ha anat perdent un punt percentual de persones que tenen el català com a llengua habitual durant el darrer lustre. Això evidencia la urgència per trobar resultats a curt i mitjà termini sobre els usos lingüístics, amb els diversos plans que s'han anat presentant a Barcelona els darrers anys.
La meitat dels catalanoparlants pateix al metge
La sanitat és l'àmbit en el qual es respecta l'atenció en català amb un major percentatge. El 44% dels catalanoparlants no poden ser atesos en la llengua als centres sanitaris de la capital catalana, mentre que el 40% dels enquestats tampoc poden fer-ho al conjunt de l'àrea metropolitana. En els dos casos, però, hi ha més catalanoparlants que sí que es comuniquen en català a l'hora de visitar el metge. Ara bé, en el cas del castellà les dades són molt diferents: el 90% no tenen cap problema a ser atesos a Barcelona ciutat i el 88% tampoc a l'àrea metropolitana.
Un dels últims pronunciaments en aquest sentit ha estat el de l'entitat Salut per al Català, que aquest dilluns alertava que garantir els drets lingüístics dels pacients només serà possible si es fa obligatori l'aprenentatge de la llengua per a tots els professionals sanitaris. L'entitat remarcava que més de la meitat dels nous col·legiats que arriben a Barcelona són extracomunitaris i que actualment no se'ls exigeix acreditar cap nivell de català. Tot i reconèixer que el Govern ha fet passes endavant amb el pla nacional per la llengua, l'entitat lamentava la "deixadesa" dels darrers anys.
Restaurants i comerços, pitjor espais per al català
Però l'escenari pel català és pitjor en el sector de la restauració i del comerç. Als restaurants i bars de la capital catalana hi ha un 64% dels catalanoparlants que diuen que no poden ser atesos en la seva llengua, mentre que la mateixa dada en l'àmbit metropolità és del 55%. Cal recordar que l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat fa unes setmanes que incrementaria les inspeccions i que buscaria el diàleg amb el gremi per intentar reduir els casos de discriminació lingüística.
Pel que fa als comerços, la situació és un pèl menys negativa, però també és alarmant. El 57% dels barcelonins catalanoparlants no poden ser atesos en català en aquest àmbit, mentre que el 49% dels ciutadans metropolitans que parlen en català constaten que tampoc poden ser atesos en català en botigues del comerç. Tant en la restauració com en el comerç, els castellanoparlants no tenen cap problema per fer servir la seva llengua: un 90% són atesos en aquest idioma tant a la ciutat de Barcelona com a la seva àrea metropolitana.
Aquestes dades demostren que en la pràctica no s'aplica el que diu la teoria, que és que hi ha un consens entorn de la defensa de la llengua. El 90% dels enquestats a l'Òmnibus del CEO està d'acord amb la idea que l'atenció al públic en tots aquests àmbits pugui garantir-se en català i castellà. A més, el 89% de la ciutadania està d'acord a fer que les persones que vinguin a viure a Catalunya tinguin garantit l'accés a l'aprenentatge de la llengua catalana.
