Fa un any, Junts va afrontar un congrés plàcid a Calella. Un cop Laura Borràs havia oficialitzat el pas a la presidència de la fundació per fer lloc a Carles Puigdemont, que ocuparia el seu lloc al capdavant del partit, tot el camí es va desbrossar. Jordi Turull continuaria com a secretari general en una executiva amb quatre vicepresidències, tres de noves -Antoni Castellà, Míriam Nogueras i Mònica Sales- i una que no canviava de mans amb Josep Rius al capdavant. Què ha passat en aquest temps? La relació amb el PSOE s'ha esquerdat i es troba al caire de la ruptura -consulta a la militància inclosa-, i a l'horitzó hi apareixen les municipals. On eren i on són els protagonistes del congrés?
Carles Puigdemont
El líder a l'exili continua comandant l'estratègia de Junts -no ho va deixar de fer quan no disposava de cap responsabilitat orgànica- i és qui ha anat abonant un relat que ha portat a tenir cada vegada més a prop el trencament amb Pedro Sánchez. Pendent de l'amnistia, l'element que va permetre avalar la investidura del líder socialista, reunirà dilluns la direcció del partit per analitzar què ha de passar a Madrid i per convocar una consulta a la militància, que tindrà l'última paraula en la decisió més rellevant dels últims dos anys. Com va passar amb la sortida del Govern del 2022, el més probable és que s'imposi el criteri de Puigdemont, inqüestionat i inqüestionable entre els quadres del partit.
Jordi Turull
El secretari general, que ha destinat bona part dels seus esforços a engreixar la relació amb el PSOE, va perdre a la primavera el seu principal interlocutor, Santos Cerdán, quan va entrar a la presó de Soto del Real per un cas de presumpta corrupció. A banda de les converses a Suïssa, Turull està especialment ocupat -juntament amb Joan Ramon Casals, nou responsable de política municipal, i Judith Toronjo, secretària d'organització- amb les eleccions municipals del 2027, les primeres en què s'haurà d'enfrontar a l'ascendent Aliança Catalana. De moment, ha cuidat els alcaldes, que han traslladat malestars i inquietuds en els últims mesos. La cita d'aquesta setmana n'és l'exemple.
Antoni Castellà
Vicepresident des del congrés de l'any passat, el fundador de Demòcrates -formació integrada dins de Junts- és un dels dirigents que gaudeixen de més confiança per part de Puigdemont. És qui, per exemple, no va tancar la porta a una moció de censura instrumental per fer fora Sánchez i situar un nou president del govern espanyol amb el compromís explícit de convocar noves eleccions. També està jugant un paper discret al Madrid del poder, un camp que Junts ha aprofitat per treballar en el context de col·laboració -encara vigent, encara que sigui per pocs dies- amb el PSOE. Està cridat a mantenir el protagonisme dins i fora del partit al costat del líder a l'exili.
Mònica Sales
Amb ascendència creixent al Parlament com a portaveu, sempre sota el paraigua d'Albert Batet com a president de grup, Sales s'està construint un perfil propi a la cambra catalana a l'hora de projectar Junts com a alternativa al Govern liderat per Salvador Illa. Batet, que va descartar ser vicepresident del partit en l'últim congrés, té un rol més institucional que inclou pujar al faristol en les jornades més solemnes i interpel·lar Illa en les sessions de control, però Sales és qui controla els aspectes del dia a dia del grup parlamentari, un espai que també atorga espai de creixement per a Salvador Vergés. El cap de llista per Girona també és un perfil que va creixent a les files del partit.
Míriam Nogueras
La cap de files a Madrid és una de les figures més conegudes de Junts. Implacable en el cos a cos amb el PSOE, és qui va advertir aquest dimecres que potser havia arribat "l'hora del canvi" per a Sánchez. També és un dels noms que apareixen en les travesses -sempre discretes, perquè Junts no té previst abordar el relleu de Puigdemont fins que ell decideixi que és el moment de fer un pas al costat- en cas que calgui trobar un cap de files alternatiu a la Generalitat. Ben connectada tant amb l'exili com amb Turull, Nogueras ha format part de la negociació amb el PSOE a Madrid i lidera amb rigor el grup al Congrés, fins al punt que els diputats tenen prohibit confraternitzar amb altres companys.
Laura Borràs
En el primer dia del congrés de Calella, l'expresidenta del Parlament es va acomiadar de la cúpula de Junts amb un missatge agredolç que feia referència al "món fosc" de la política. Havia de presidir la fundació del partit -que era la que depenia de Demòcrates, ara anomenada Fundem la República-, però la seva situació com a condemnada pel Tribunal Suprem li va impedir. El forat que se li va trobar és el de la direcció acadèmica de l'entitat, i forma part de la direcció. La fundació atorga un espai de reflexió a Junts i permet protagonisme per a Borràs a l'hora d'incidir en els grans debats del país. S'ha receptat mirada llarga per ser útil tant a la formació com a tot el sobiranisme.
Jaume Giró
L'exconseller d'Economia, referent del sector pragmàtic de Junts, va formar part de l'executiva escollida a Calella per desig de Puigdemont -que el 2022 li va oferir ser el candidat a l'alcaldia de Barcelona- i de Turull. Fa unes setmanes, però, va abandonar la direcció i l'escó com a diputat per les discrepàncies amb el rumb de la formació. L'adeu de Giró, en essència, va ser un missatge nítid cap al líder a l'exili. Partidari d'explorar la relació amb el PSOE i d'abordar, si calia, pactes amb el PSC tant al Parlament com als municipis, l'exconseller va constatar que aquesta opció no era la preeminent dins l'executiva i per això va decidir plegar. Un comiat que va impactar tots els sectors del partit.
