A CiU li va costar dècades arribar al poder a Barcelona. Ho va aconseguir el 2011, quan Xavier Trias es va imposar amb claredat a Jordi Hereu. L'alegria va durar poc. Quatre anys després, l'alcalde va veure com Ada Colau, cavalcant l'onada del 15-M, li va prendre el despatx. Des d'aquell moment, l'espai postconvergent -Convergència va desaparèixer poc després de les municipals del 2015- malda per trobar un referent a la capital catalana. Fins al punt que, als comicis del 2023, el candidat va tornar a ser Trias, a qui ara es busca relleu de cara a les properes eleccions. De moment, Artur Mas i Joaquim Forn no es plantegen ocupar la seva plaça. Què ha passat fins arribar a aquest punt?
2019: tàndem Forn-Artadi, i sondeig a Rahola
El primer relleu de Trias no va ser senzill. Tot estava preparat per buscar-li substitut des del poder, i el triomf de Colau va trastocar els plans. Mentre el PDECat -Junts encara no existia com a partit; era un grup parlamentari capitanejat per Carles Puigdemont des de l'exili- organitzava unes primàries que va guanyar Neus Munté, es produïen sondejos a personalitats destacades del país. Una d'elles va ser Pilar Rahola, periodista propera a les tesis del partit i implicada en grans decisions de les últimes dècades -des de l'avançament electoral del 2012 fins al pas al costat de Mas tres anys més tard-, que va descartar-se. També es va veure amb bons ulls fitxar el també periodista Antoni Bassas.
Finalment, però, els escollits van ser Forn i Elsa Artadi. El primer, exconseller d'Interior, va assumir el lideratge simbòlic de la llista des de Soto del Real, on estava empresonat mentre assistia al judici del procés al Tribunal Suprem. La segona, consellera de la Presidència amb Quim Torra, va deixar l'executiu per assumir la candidatura efectiva a les municipals. Junts només va aconseguir cinc regidors com a cinquena força, per sota d'ERC, els Comuns, el PSC i la llista de Manuel Valls. Artadi, en absència forçada de Forn, es va convertir en la cap de files a l'Ajuntament i va ser escollida per ser candidata el 2023 en unes primàries. Finalment, però, va acabar deixant la política activa.
2023: l'oferta de Puigdemont a Giró
Amb Artadi fora de l'equació, Junts es va veure obligada a buscar la manera de salvar els mobles a Barcelona. El nom de Trias va sortir ràpidament en les converses dels dirigents del partit, que es van trobar amb l'exalcalde disposat a fer el pas. Només va posar dues condicions: elaborar la llista amb llibertat i planificar una campanya al seu gust, inclosos els missatges, més moderats que la mitjana del partit. Puigdemont va avalar el marc plantejat per Trias i, amb només uns mesos de marge, la maquinària es va posar en marxa per guanyar les eleccions. Amb èxit, perquè l'exalcalde es va imposar a Jaume Collboni i a Colau, tot i que el triomf no va servir per aconseguir tornar a Sant Jaume.
Abans d'apostar per Trias, però, qui va rebre una oferta directa per part de Puigdemont va ser Jaume Giró, que en aquell moment era conseller d'Economia. Va ser a finals de la primavera del 2022, quan Giró portava només un any en el càrrec, motiu pel qual va declinar l'oferta. L'exconseller, alt directiu al món privat abans de fer el salt a la política, la va abandonar la setmana passada per discrepàncies amb el rumb del partit . Giró, de fet, hauria estat un candidat proper a les tesis de Trias, tant en el fons com en les formes. Amb les negatives de Mas i de Forn, Junts continua la recerca del relleu de l'exalcalde. Una recerca que, per ara, ha ocupat durant deu anys l'espai postconvergent.
