Fa mesos que el món municipal de Junts viu amb inquietud el camí cap a les eleccions del 2027. No hi ha un qüestionament directe de Carles Puigdemont, tampoc ningú demana canvis explícits en el funcionament de la formació -el dia a dia el porta Jordi Turull, com a secretari general, amb Joan Ramon Casals com a interlocutor amb els alcaldes i regidors-, però sí que s'ha reclamat posar fil a l'agulla per encarar els comicis previstos per d'aquí poc menys de dos anys. En aquest context s'ha celebrat una trobada aquest dilluns amb Puigdemont a Waterloo, en la qual ha quedat clar que el "pla endreça" dels alcaldes marca el camí a les sigles que comanda el líder a l'exili.
Qui ha participat en la cita? L'expresident de la Generalitat, Turull i Casals per part de la direcció, mentre que els alcaldes han estat representats per Josep Maria Vallès, de Sant Cugat del Vallès i president de l'espai municipalista; Natàlia Figueras, de Maçanet de la Selva; Albert Castells, de Vic; Òscar Fernàndez, de Cabrera de Mar; Xavier Lluch, de Font-rubí; i Isidre Sierra, de Sant Climent de Llobregat. En un comunicat, Junts ha volgut traslladar que el món local ha insistit en lamentar el bloqueig al Congrés dels Diputats de les reformes legals que consideren necessàries per aturar la multireincidència i les ocupacions delinqüencials. La culpa, sostenen, la té l'actitud del PSOE.
Aquestes dues carpetes -multireincidència i ocupacions- formen part de l'agenda del món municipal de Junts des que va arrencar la legislatura als consistoris. Altres plantejaments que provenen de l'àmbit local, com ara la prohibició del vel islàmic a les escoles i als instituts, o bé els anomenats burquinis a les piscines municipals, també han acabat fent el salt a l'ideari nacional de la formació liderada per Puigdemont. Pressió per l'ascens d'Aliança Catalana? "Nosaltres escoltem els nostres ciutadans, i ens hem d'acostar a les seves preocupacions", remarquen diverses fonts consultades per Nació. El gir a la dreta en determinades carpetes, en tot cas, s'accelera a mesura que s'acosta la precampanya.
"Els assistents han mostrat la seva preocupació per la manca de resposta dels governs català i espanyol als problemes de la gent", insisteix el comunicat difós per Junts. No s'hi fa cap referència a la política d'aliances que s'haurà de seguir després de les properes eleccions, i això que es tracta d'una de les carpetes que més fomen part de les converses a les files del partit. Hi ha veus del món municipal que volen tenir "mans lliures" per pactar amb qui faci falta -també amb la formació de Sílvia Orriols- en funció dels resultats. No hi ha -precisament- unanimitat a l'hora de vetar els pactes amb el PSC, que Puigdemont mai ha volgut. A Madrid, en canvi, es va investir Pedro Sánchez l'any 2023.
Després de les últimes municipals, el líder a l'exili va veure amb mals ulls que Junts pactés amb els socialistes catalans a tres diputacions: Barcelona, Tarragona i Lleida. Les tres estan governades pel PSC en aliança amb ERC, que es va aprofitar de la negativa de Puigdemont a formar part dels governs supramunicipals amb el partit que lidera Salvador Illa. Hi ha alcaldes que, en sintonia amb les veus més pragmàtiques del partit -tocades des de l'adeu de l'exconseller Jaume Giró-, no tancarien la porta a aliances amb el PSC al Parlament, sobretot tenint en compte la dificultat per bastir una majoria independentista operativa després de la irrupció d'Aliança a la cambra catalana.
El Parlament és un dels focus d'interès dels alcaldes, perquè el fet que no hi hagi cap de l'oposició designat -Puigdemont no pot exercir a causa de la situació a l'exili- impedeix que aterrin a la cambra catalana propostes que vinguin del món municipal. El partit farà un intent per suprimir l'impost de successions i per abaixar l'IRPF, una altra proposta travada amb el suport dels alcaldes i dels regidors, però les probabilitats que tiri endavant són escasses. En tot cas, al grup parlamentari no es preveuen canvis immediats: Albert Batet en continua sent el president, amb Mònica Sales de portaveu i figures emergents com Salvador Vergés que van assumint més pes en el dia a dia a la cambra.
A banda de les qüestions més de projecte, al món municipal hi persisteix una incògnita: qui serà el candidat a Barcelona? Encara no hi ha relleu triat per a Xavier Trias, amb personalitats destacades -com Artur Mas o Joaquim Forn, com va avançar Nació- que ja han dit que no. La capital catalana actua com a tractor de l'àmbit local de Junts, que té 330 alcaldies i aspira a fer més gran el suport a les properes eleccions. Haurà de competir amb un nou actor, Aliança, tot i que els dirigents més optimistes assenyalen que quedant primers a les eleccions tindran garantida més quota de poder perquè part de les opcions per desbancar-los provindria d'aliances improbables amb l'extrema dreta.
