"Era qüestió de temps". La frase és d'una veu especialment coneixedora del món municipal de Junts. Es refereix a la inquietud que destil·len alcaldes, candidats i regidors del partit quan queden menys de dos anys per als pròxims comicis locals, els primers en què la formació de Carles Puigdemont haurà de competir amb l'amenaça que suposa la irrupció d'Aliança Catalana. Totes les fonts consultades per Nació, però, indiquen que el malestar ve de molt abans que l'enquesta -publicada diumenge a La Vanguardia- en què l'extrema dreta independentista trepitja els talons de Junts. Hi ha una sèrie de carpetes que s'acumulen i que, arreu del territori, han motivat que s'alcés el dit en senyal d'alerta.
De moment, una sèrie d'alcaldes -Agustí Arbós (Olot), Albert Castells (Vic), Marc Buch (Calella), Arnau Rovira (Manlleu) i Òscar Fernández (Cabrera de Mar)- ja s'han citat amb el secretari general, Jordi Turull, per traslladar les qüestions que els preocupen. La idea és que, després d'haver-se vist amb Turull, també puguin fer-ho amb Puigdemont a Waterloo. No es tracta d'una revolta contra el líder a l'exili -les múltiples veus consultades fan servir els adjectius "inqüestionable" o "inqüestionat" per referir-s'hi- o contra el secretari general, però sí que suposa un toc d'atenció. Perquè els canvis que es demanen tenen diverses dimensions, que van des del Parlament fins a la política de pactes.
A la cambra catalana, per exemple, reclamen que es visibilitzi una figura clara com a cap de l'oposició, ara volgudament vacant perquè Puigdemont -a qui el PSOE havia traslladat que, gràcies a l'amnistia, podria tornar amb garanties a Catalunya a partir d'aquest juliol- no pot exercir com a tal. El president del grup parlamentari, Albert Batet, comparteix ara protagonisme amb la portaveu Mònica Sales, però és una figura que comença a congregar crítiques de portes endins. I, almenys des del món local, un dels perfils a qui s'assenyalen com a nom amb futur és Salvador Vergés, cap de llista per Girona. Tot dependrà, això sí, de què vulgui fer Puigdemont en cas de poder tornar.
Aquesta carpeta, en tot cas, és més sobre el què que sobre el qui. Perquè la principal inquietud té a veure amb el discurs. No és casualitat, per exemple, que els alcaldes del Maresme fossin els primers, el desembre del 2023, a defensar públicament l'expulsió dels migrants multireincidents. Això va ser abans que Junts arrenqués les negociacions amb el PSOE perquè fos la Generalitat qui gestionés les competències en immigració. La proposta de prohibir el vel a les escoles i als instituts, que va aixecar polseguera, provenia de la pressió dels alcaldes. "Són ells els qui saben què preocupa la ciutadania, perquè són els qui es preocupen del dia a dia", resumeix un dirigent consultat.
La competència amb Aliança
També són els qui estan al damunt de l'amenaça que suposa Aliança Catalana. "Anem veient com van arreplegant gent de tot arreu", assenyala una veu territorial, en referència a com s'està configurant l'extrema dreta independentista arreu del país. El problema no és tant el resultat electoral, sinó també què pot passar l'endemà en matèria de pactes. "Més que mai, serà fonamental quedar primer", indica un dirigent consultat. Per què? Perquè si Junts -especialment en municipis grans de la Catalunya interior- guanya i Aliança queda segona, no hi podrà haver cap pacte alternatiu. Hi haurà cordó sanitari, però? La resposta no sempre és taxativa, i es dona per fet que costarà mantenir-lo del tot.
Sí que hi ha una dinàmica municipal que es va imposant: la necessitat d'aixecar el veto als acords amb el PSC. Encara és molt present el record del que va passar el juny del 2023, quan els acords amb els socialistes per governar en coalició les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona estaven embastats, i finalment Puigdemont va oposar-s'hi. El mateix va passar a l'Ajuntament de Barcelona, on una entesa entre Xavier Trias i Jaume Collboni hauria garantit a Junts disposar de l'alcaldia. "Això no pot tornar a passar", resumeix un quadre territorial amb ascendència. Les grans enteses amb el PSOE -amb mala salut de ferro- han existit, però no s'han traslladat a l'esfera del PSC.
Davant de tot això, què té pensat fer la direcció? "Tantes candidatures com es pugui", indiquen. Ara el responsable de la política municipal és Joan Ramon Casals, substitut de David Saldoni. Ha entrat amb bon peu, i al món municipal se l'elogia per la capacitat de tenir mà esquerra en un moment en què aflora el malestar entre alcaldes i regidors. La fórmula, ja provada el 2023 amb èxit, passa per candidatures com la de Jaume Masquef a Figueres, Xavier Fonollosa a Martorell o bé Marc Castells a Igualada: noms amb experiència, que sumin més enllà del partit i que minimitzin la competència des de la projecció d'utilitat cap als votants. No hi ha cap revolta en marxa, però sí un toc d'atenció.
