És habitual, entre principis i mitjans de setmana, veure Jordi Turull i Antoni Castellà a l'aeroport de Barcelona per desplaçar-se a Waterloo. Les reunions entre Carles Puigdemont i els dos principals dirigents de Junts a Catalunya s'han convertit, al llarg d'aquest 2025, en un dels motors que permeten mantenir engreixada la maquinària del partit. Els vols i les reunions s'intensificaran a principis de setembre, el termini que s'ha marcat la formació independentista per prendre decisions estructurals sobre la relació amb el PSOE i per definir, també, quin rol haurà de tenir Puigdemont en cas que se li apliqui la llei d'amnistia. Totes les esperances estan posades al Tribunal Constitucional (TC).
Des que va arrencar la legislatura a Catalunya, un dels condicionants que ha tingut Junts és que Puigdemont no pot ocupar físicament la plaça de cap de l'oposició. Això obliga el partit a projectar figures noves al Parlament -Mònica Sales i Salvador Vergés són les cares ascendents a la cambra catalana, on hi continua com a president Albert Batet-, però sense ningú que faci ombra al paper de Puigdemont. "Qualsevol decisió que es prengui en clau interna depèn de què decideixi ell sobre el seu futur, sobretot si torna", indica un dels dirigents consultats per Nació. Castellà té un paper protagonista al Parlament i entre bambolines, mentre que Turull és qui acumula més quilòmetres al territori.
La disjuntiva de Puigdemont és tan senzilla com complexa, en cas que pugui normalitzar la seva situació: tenir un rol actiu d'oposició a Illa -a diferència del que va prometre en campanya, quan va prometre passar a segona fila si no aconseguia ser president- o bé anar cedint protagonisme progressivament. "Això només ho pot decidir ell", remarquen totes les fonts consultades. En les últimes setmanes s'ha incrementat el soroll sobre el rol de Batet al Parlament -continua de president, amb Sales com a portaveu i Vergés com a figura ascendent amb el suport creixent de membres del grup parlamentari-, però no es prendrà cap decisió almenys fins que es reuneixi el grup a Waterloo aquest setembre.
De manera soterrada, hi ha veus consultades que fa mesos que es pregunten sobre la necessitat d'anar preparant noms de cara al futur. Ningú parla obertament de presidenciables, per dos motius: perquè no hi hauria d'haver eleccions fins al 2028, i perquè l'última paraula, en tot cas, la tindria Puigdemont. Dirigents del seu entorn més immediat donaven per fet, abans de l'estiu, que seria candidat en totes les circumstàncies. Abans, això sí, cal prendre decisions estructurals, com ara el futur de l'aliança amb el PSOE a Madrid, o bé l'estratègia a Barcelona de cara a les eleccions municipals. Una carpeta, per cert, que es volia tenir resolta com a molt tard el juliol d'aquest any.
Entre el PSOE i les municipals
Pel que fa a l'entesa amb Pedro Sánchez, el primer repte continua sent el català a Europa. Puigdemont hi continua veient marge, i s'ha guardat molt d'amenaçar el PSOE amb un trencament des que als socialistes els va esclatar la crisi per la corrupció i Santos Cerdán, interlocutor habitual de Junts -amb qui Turull havia travat sintonia personal- va ser empresonat a Soto del Real. "Sense el català, ens costarà molt mantenir l'acord", indiquen fonts del partit. El proper pas hauria de ser negociar un finançament singular, carpeta que també té en marxa ERC. Les dues formacions seran clau si Sánchez vol tenir aprovats els pressupostos generals de l'Estat per primera vegada des del 2023.
I les municipals? Són la prioritat absoluta de Turull, que recorre agrupacions locals perquè tot estigui a punt, i també hi juga un paper clau Judith Toronjo, secretària d'organització des del congrés de l'any passat a Calella. Barcelona és prioritària -amb Xavier Trias es van aconseguir 11 regidors i la victòria electoral, difícil de reeditar-, així com també recuperar Girona i millorar els guarismes -minvants- a Lleida i a Tarragona. Gemma Geis, Violant Cervera i Jordi Sendra són els favorits per ser els candidats en aquestes tres capitals de demarcació. I, a la resta del país, l'aspiració és conquerir Manresa, mantenir capitals de comarca -com Vic- i fortificar posicions al Maresme.
En aquesta ocasió hi haurà la competència d'Aliança Catalana, que totes les enquestes detecten com receptora d'una fuga de vots procedent de Junts. La seva líder, Sílvia Orriols, busca el cos a cos amb Puigdemont, i pretén no només fer forat a la Catalunya interior, sinó també condicionar les negociacions per obtenir alcaldies. En tot cas, per a les municipals queden poc menys de dos anys, i l'expresident de la Generalitat haurà de resoldre unes quantes carpetes abans. La primera, definir quin rol tindrà en els propers mesos, especialment si el Constitucional li fa cas i pot emprendre el camí del retorn definitiu a Catalunya. La resposta, com sempre des del 2017, és a Waterloo.
