Canvi d'escenari. Alemanya i Espanya han signat una declaració conjunta per "obrir un procés de diàleg" per mirar de desencallar l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. El moviment arriba en plena pressió de Junts a Pedro Sánchez pels incompliments del govern espanyol, un dels quals és la qüestió de la llengua a Europa. Els de Carles Puigdemont es reuniran dilluns a Perpinyà per decidir si retiren al suport al president espanyol, decisió que es traslladarà a la militància perquè tingui l'última paraula. El govern espanyol preveu intensificar les converses amb els independentistes perquè no descarrili la relació.

En un comunicat conjunt, els dos països diuen que començaran un "diàleg bilateral amb la brevetat més gran possible" per encarrilar la decisió sobre l'oficialitat, pendent de la unanimitat dels 27 estats membres de la Unió Europea. "La incorporació d'aquestes llengües constitueix part essencial de la identitat nacional plurilingüe d'Espanya", diu la declaració. D'aquest diàleg entre els dos governs en sortirà un text per al debat i decisió que Espanya presentarà en una "futura reunió" del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea. A principi de setmana, Espanya va descartar tornar a debatre-ho fins que no hi hagués garantida la unanimitat.

"La declaració és un pas importantíssimi per a l'aprovació definitiva de l'oficialitat del català, el basc i el gallec", ha ressaltat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ha assenyalat que 10 milions d'europeus parlen català i això ha de ser reconegut a les institucions europees. Albares ha recordat que el 40% de la població espanyola viuen en territoris amb altres llengües oficials, més enllà del castellà, i ha garantit que s'intensificaran les converses amb Alemanya per arribar a bon port. El ministre, conscient del moment de crisi que hi ha entre Junts i el PSOE, ha remarcat el "compromís" d'Espanya amb l'acord per l'oficialitat, i ha recordat també la introducció del català a les escoles europees o l'oficialitat al Consell Econòmic i Social Europeu. 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat l'acord. "Estem més a prop d'aconseguir que el català sigui oficial a la Unió Europea", ha dit, i s'ha mostrat esperançat per "fer-ho possible". Malgrat que la negociació la pilota el govern espanyol, i sobretot el Ministeri d'Assumptes Exteriors, Illa també aprofita les seves reunions amb dirigents europeus per traslladar-los la importància d'avançar en aquesta qüestió. L'argument del president és que, en un moment d'ascens de l'euroescepticisme, el projecte europeu ha d'atendre les demandes de les seves regions, com és el cas de Catalunya amb la llengua, per apropar-se als ciutadans.

Alemanya apareix com un dels principals obstacles, com es va veure en la reunió del maig. Sánchez ja va traslladar al canceller Friedrich Merz la necessitat d'aconseguir l'oficialitat del català, compromís assolit fa més de dos anys amb Junts i que encara no s'ha assolit. "Fa 40 anys que s'està esperant aquest moment", va dir Sánchez a un prudent Merz. "Entenc l'interès, però ja veurem com es resol", va respondre el canceller alemany, i va plantejar a mitjà termini fer les traduccions amb IA. Fonts de la Moncloa ressalten que l'acord amb Alemanya per abordar-ho de manera bilateral suposa un canvi de rasant en la negociació, un missatge que no es pot deslligar de la necessitat d'acostar posicions amb Junts.

La carpeta del català feia mesos que estava encallada, malgrat els esforços de la Moncloa i del Govern -el conseller Jaume Duch és bon coneixedor dels passadissos comunitaris-, i Junts ha anat posant l'accent en el fet que queden compromisos per complir si el PSOE vol continuar amb una relació que, per ara, presenta una mala salut permanent. El bloqueig permanent -que ara podria desencallar-se-, sumat als fracassos en la delegació de les competències en immigració, la lentitud en els canvis per endurir les penes a la multireincidència o la no aplicació de l'amnistia, sumat a la pressió d'Aliança Catalana i l'horitzó de les municipals, a situat el pacte Junts-PSOE al límit.