La tardor del 2023 es va produir una imatge inèdita: un dirigent del PSOE es va fotografiar amb Carles Puigdemont a Brussel·les. Era Santos Cerdán, secretari d'organització del partit i enviat especial de Pedro Sánchez a l'hora d'afermar el suport de Junts a la investidura. A la trobada també hi va assistir Jordi Turull, secretari general del partit, amb qui Cerdán -ara a la presó de Soto del Real per un cas de presumpta corrupció- va travar una bona relació personal a partir de la redacció i signatura de l'anomenat Acord de Brussel·les. Dos anys més tard, Junts ha decidit trencar amb el PSOE. Què no s'ha complert d'aquella entesa perquè Puigdemont hagi emprès aquest camí?
Llei d'amnistia i desjudicialització
A la tercera pàgina de l'acord s'hi llegia això: "[Aprovació de] La llei d'amnistia, per procupar la plena normalitat política, institucional i social com a requisit imprescindible per abordar els reptes del futur immediat. Aquesta llei ha d'incloure tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i el referèndum del 2017, han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquestes esdeveniments". La norma va ser aprovada la primavera de l'any passat, però el Tribunal Suprem ha bloquejat per activa i per passiva la seva aplicació. Puigdemont continua a l'exili i Oriol Junqueras -com Turull- encara estan inhabilitats pel referèndum.
En el mateix paràgraf hi havia una frase que no s'ha portat a la pràctica: "Les conclusions de les comissions d'investigació que es constituiran en la pròxima legislatura s'hauran de tenir en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que se'n poguessin derivar situacions compreses en el concepte de lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, en el seu cas, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives". Aquestes dues qüestions no han passat de l'enunciat.
Participació a Europa (sense el català)
L'acord establia el següent: "L'ampliació de la participació directa de Catalunya a les institucions europees i altrs organismes i entitats internacionals, particularment en els assumptes que tenen especial incidència al seu territori". No ha passat. En el cas del català a Europa, es va pactar per la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, però tampoc s'ha concretat. El grup de treball amb Alemanya, reticent a la mesura, no ha servit per esmorteir la ruptura propugnada per Puigdemont.
Estabilitat de la legislatura
Com es condicionava la legislatura? L'estabilitat estava "subjecte" als "avenços i compliment dels acords" que reesultessin de la negociació en els àmbits establerts. Aquesta estabilitat, ràpidament, va ser descartada per Junts, que insistia en la idea que només formava part del bloc de la investidura. Dos anys després, se n'han desmarcat. Altres enteses, com la delegació de competències en immigració -pactada a canvi dels primers decrets anticrisi- o bé la publicació de les balances fiscals, no han arribat a bon port. En el primer cas, pel veto de Podem al Congrés. En el segon, per discrepàncies de fons en el càlcul: Junts insisteix que el dèficit fiscal supera els 20.000 milions d'euros.
Negociació i metodologia
En l'entesa s'hi va acordar una metodologia de negociació per dotar de "certesa" el procés amb un mecanisme d'acompanyament, verificació i seguiment. "S'hi negociarà, s'hi acordarà i s'hi abordaran els dissensos, així com les disfuncions que sorgeixin en el desenvolupament dels acords". Al cap de poc de signar l'acord es va posar en marxa la negociació a Suïssa, amb el mediador Francisco Domingo, que és qui va aturar la qüestió de confiança reclamada per Junts en un punt crític de les relacions.
Referèndum i finançament
Pel que fa al reconeixement nacional, Junts defensava un referèndum emparat en l'article 92 de la Constitució, és a dir, plantejat pel president del govern espanyol i autoritzat pel rei, i prèviament autoritzat pel Congrés. El PSOE apostava per desenvolupar l'Estatut del 2006 i el "desplegament ple" de les institucions d'autogovern i la "singularitat institucional, cultural i lingüística" de Catalunya. En matèria de finançament, Junts havia de proposar una modificació de la LOFCA per establir-hi una clàusula d'excepcionalitat per a la Generalitat, que hauria de gestionar tots els impostos. El PSOE no concretava res, però insistia en promoure el retorn de les empreses que van marxar el 2017.
