Nou intent fallit per a l'oficialitat del català a Europa. El debat celebrat al Consell d'Afers Generals d'aquest dimarts ha durat tan sols set minuts en què Espanya ha evitat parlar del bloqueig a l'ampliació de la Unió Europea que havia generat les crítiques de diversos estats membres. En aquesta intervenció, el secretari d'estat de la UE espanyol, Fernando Sampedro, ha dit que la Moncloa "ha facilitat tota la informació disponible" i no ha mencionat el veto que l'Estat havia insinuat en les últimes setmanes.
Després d'aquesta breu intervenció, tan sols han parlat els representants d'Alemanya, Suècia i Lituània. Precisament tots tres països han estat molt clars en declaracions davant els mitjans abans de l'inici de la reunió. El ministre lituà, Sigitas Mitkus, deia que és "inacceptable" vincular l'oficialitat de les llengües a l'ampliació de la UE. Al seu torn, el ministre alemany, Gunther Krichbaum, ha avisat que Espanya "no hauria de bloquejar ni tampoc aturar" el procés d'ampliació. En el mateix sentit, la ministra d'Afers Europeus de Suècia, Jessica Rosencrantz, ha avisat que l'ampliació de la UE i l'oficialitat del català "no haurien de vincular-se". "L'ampliació és una cosa, i les llengües una altra", ha indicat.
El govern espanyol diu que cap estat ha rebutjat l'oficialitat
Mentrestant, el govern espanyol continua venent optimisme. Fonts d'Exteriors han assegurat que cap dels estats que han participat en la discussió ha “rebutjat” la proposta sobre l’oficialitat (només n'han intervingut tres). “Les intervencions han reconegut la importància d'aquesta proposta i han manifestat la seva disposició al diàleg. Cap estat membre l'ha rebutjat, ni ha donat arguments per justificar que es poguessin incorporar altres llengües oficials sense haver inclòs abans les llengües oficials espanyoles”, apunten. De fet, remarquen que s’ha “constatat” que la proposta “suscita una àmplia comprensió per part de la majoria dels estats membres”.
Des del departament que lidera el ministre José Manuel Albares destaquen que Espanya també ha reafirmat el seu “ferm suport” a l'ampliació de la UE i ha demanat resoldre “com més aviat millor” un tema que considera “una prioritat” que, a més, “no té cap impacte per a la resta d'estats membres”. “Es tracta de posar fi a la discriminació dels milions d'espanyols que tenen més d'una llengua oficial i mereixen el mateix reconeixement que els d'altres estats membres, inclosos els que compten amb més d'una llengua oficial, abans que s'incorporin llengües de països candidats, una cosa que Espanya també dona suport”, conclouen.
I el Govern exculpa Espanya
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha dit que la determinació del govern espanyol és “molt clara i contundent” amb l'oficialitat. “El ministre Albares ha dit que no hi haurà cap nova incorporació de llengües a Europa fins que no s'abordi l'oficialitat del català, el basc i gallec”, ha indicat. En aquest sentit, Paneque ha afirmat que “fins ara no hi havia hagut una acció tan contundent i persistent amb oficialitat del català en l'àmbit europeu”, i ha negat que es pugui parlar de “presa de pèl” per part d'Europa, perquè fa tres anys que s'intenta i encara no s'ha aconseguit. “La via és convèncer la resta de països, però el govern d'Espanya situa un element de pressió perquè no hi haurà més tramitacions d'oficialitats d'altres llengües si abans no s'aborda la del català”, ha dit Paneque.
Alemanya i Itàlia, al capdavant del "no" al català
Els estats reticents esperen que la carpeta del català a Europa es tanqui amb la fi de la legislatura i la més que probable arribada del PP a la Moncloa. El govern espanyol assenyala clarament els culpables del bloqueig: Alemanya i Itàlia. El país teutó ha estat el gran opositor durant aquests tres anys i, malgrat que tots dos estats van acordar obrir un diàleg per desbloquejar la qüestió, la posició alemanya continua sent la mateixa. Fa uns dies, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, també va assenyalar el seu homòleg itàlia, Antonio Tajani.
Queden set països per convèncer perquè, malgrat no estar en contra, encara mostren reticències: serien Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, la República Txeca i Finlàndia, tot i que d'altres havien expressat dubtes o bé no s'havien posicionat. Entre els estats que van expressar obertament el seu suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre. Els països contraris mantenen el "no" i descarten que es produeixi cap debat extens aquest dimarts. La clau, una vegada més, és que no hi hagi un veto que enterri definitivament el procés.
La part tècnica, resolta en fals
Totes les parts, realment, assumeixen que la part tècnica ja ha quedat resolta, tot i que en fals, perquè la discrepància política ha impedit qualsevol avenç. L'any passat el govern espanyol ja va fer una proposta d'implementació parcial i progressiva de les tres llengües que es basava en el reconeixement del gaèlic el 2005, l'última llengua a ser declarada oficial a la UE i que va necessitar 17 anys per aconseguir la plena implementació de la seva oficialitat. Pel que fa a les despeses derivades de l'oficialitat del català, el govern espanyol ha deixat clar des d'un principi -i s'ha compromès ha deixar-ho per escrit- que les assumiria.
En paral·lel, per evitar que s'obri "la caixa de Pandora", tal com temen alguns països -com els bàltics amb el rus, França amb el bretó i el cors o Itàlia amb el sard-, l'executiu de Sánchez va plantejar introduir al règim lingüístic de la UE un llistat amb set "requisits estrictes" que haurien de complir-se en cas que altres estats presentin en un futur sol·licituds d'estatus oficial per alguna llengua. Aquests condicionants -entre els quals hi ha que la llengua en qüestió fos oficial a l'estat en el moment en què aquest va entrar a la UE- només els compleixen el català, l'euskera i el basc a tot el continent.
Un pols que depèn del calendari
Amb tot, de la reunió d'aquest dimarts només se'n pot esperar que s'aclareixi el mapa del català a Europa. El primer què caldrà determinar és fins a quin punt està disposada Espanya a boicotejar l'ampliació de la Unió Europea, de la qual n'és favorable. El segon element clau és si la mesura de pressió exercida per l'Estat té eficàcia immediata i algun dels estats reticents cedeix a l'amenaça. Els més propers a Rússia, com Finlàndia o Croàcia, són els que tenen més pressa per limitar les traves a l'adhesió de nous membres. Tot i que Alemanya i Itàlia són realment qui pot fer moure a la resta.
I en el rerefons pesa el calendari política a l'Estat i els interessos de la Moncloa. El govern espanyol ho té molt difícil per aconseguir pressupostos, però segur que desencallar l'oficialitat de tres llengües que parlen els seus socis ajudaria. I si no hi ha comptes, la maquinària electoral començarà a córrer i l'oficialitat, en plena campanya, quedaria en un segon terme. El govern espanyol transmet optimisme i ven que l'oficialitat és només "qüestió" de temps, però l'arribada de PP -potser amb Vox- a la Moncloa mataria, previsiblement, el somni que el català, el basc i el gallec es parlin amb normalitat a Europa.
