El govern espanyol ha situat un nou "màxim obstacle" per a l'oficialitat del català a Europa: Itàlia. Segons ha assegurat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, és el seu homòleg del país transalpí, Antonio Tajani, qui està fent més esforços per allargar el veto a la qüestió. Així ho ha afirmat Albares en una intervenció aquest dimecres al ple del Congrés, des d’on ha acusat el PP de demanar als països on governen els seus socis que “frenin” aquesta iniciativa. “El senyor d’Itàlia que inviteu als vostres congressos i amb qui sempre s’abraça Feijóo -en referència a Tajani- és un dels màxims frens perquè aquestes llengües no siguin encara oficials”, ha insistit Albares. “Li heu retret que faci això? Jo sí”, ha sentenciat el ministre.
Amb aquest posicionament, l'Estat situa en primera línia un nou veto per a l'oficialitat del català a Europa. En els últims mesos, la responsabilitat del bloqueig s'havia situat sobre el govern d'Alemanya, presidit per socis del PP. De fet, la sensació és que el veto de sis altres països cauria si finalment el govern alemany accedia a avalar l'oficialitat. Per aconseguir-ho, el govern espanyol va acordar un diàleg bilateral ara farà prop d'un any amb l'executiu de Frederic Merz, però la posició del govern teutó continua sent la mateixa.
L'oportunitat per veure si hi ha un canvi de sentit es veurà en la pròxima reunió del Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea de la setmana vinent. El govern espanyol ha tornat a introduir l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a l'ordre del dia de la trobada del 22 de setembre, un any després de l'últim cop que ho va fer. En aquesta ocasió, però, amb una mesura de pressió molt clara: el govern espanyol no acceptarà noves adhesions d'estats a la Unió Europea sense que abans s'avali l'oficialitat del català a Europa. L'Estat activa un moviment diplomàtic que, fins ara, havia preferit no fer.
Els passos fets fins ara han fet moure alguns països en favor de l'oficialitat, però cal unanimitat abans de votar. Albares deia fa uns mesos que queden set països per convèncer perquè, malgrat no estar en contra, encara mostren reticències: serien Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, la República Txeca i Finlàndia, tot i que d'altres havien expressat dubtes o bé no s'havien posicionat. Entre els estats que van expressar obertament el seu suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre.
Fonts diplomàtiques indiquen el govern espanyol ha sol·licitat que s'inclogui com a punt de debat, i no com a votació. Per tant, no es prendrà cap decisió. Segons expliquen les mateixes fonts, s'espera que l'executiu de Sánchez, de nou, faci una exposició dels seus arguments a favor de l'oficialitat de les tres llengües i que, posteriorment, s'obri el debat entre la resta de ministres del bloc europeu. En tot cas, el que es veurà és si la mesura de pressió del govern espanyol és efectiva i comença a obrir la porta a l'oficialitat. El calendari, per tempos electorals a l'Estat, ja juga a la contra.
