Espanya pressiona de debò perquè el català sigui oficial a Europa. Com? A través d'una tecla inèdita fins ara: si no s'accepta que la llengua del país, el basc i el gallec siguin de ple dret a la Unió Europea (UE), no acceptarà l'entrada de més països al club comunitari, moviment que implicaria acceptar els idiomes oficials pertinents. De moment, hi ha nou estats que fan cua per integrar-se a la UE, amb més o menys intensitat: Bòsnia i Hercegovina, Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia, Turquia i Albània. La qüestió del català es tornarà a debatre al 22 de setembre després de mesos en què aquesta carpeta ha estat desada al calaix pel desacord entre socis.
"L'Estat dona suport fermament al procés d'ampliació. La incorporació de noves llengües oficials a la UE és un aspecte molt positiu atesa la vinculació estreta entre el reconeixement de les llengües i el sentiment de pertinença de la ciutadania europea. Per a Espanya no és possible acceptar noves llengües oficials si abans no s'ha aprovat l'oficialitat del català, l'èuscar i el gallec. En aquest context, cal avançar en la reforma que permetrà que les llengües oficials espanyoles siguin també llengües oficials de la UE", assenyalen fonts del Ministeri d'Exteriors consultades per Nació. "Un anunci decisiu per a l’oficialitat del català a Europa", ha considerat el conseller Francesc Xavier Vila.
L'última vegada que els ministres d'Afers Europeus van discutir l'oficialitat del català va ser el juliol del 2025. Fonts diplomàtiques indiquen el govern espanyol ha sol·licitat que s'inclogui com a punt de debat el 22 de setembre, i no com a votació. Per tant, no es prendrà cap decisió. Segons expliquen les mateixes fonts, s'espera que l'executiu de Sánchez, de nou, faci una exposició dels seus arguments a favor de l'oficialitat de les tres llengües i que, posteriorment, s'obri el debat entre la resta de ministres del bloc europeu. Fa tot just un any, el govern espanyol va presentar una nova proposta als estats, que ja no va ser vista amb bons ulls, fet que va irritar la Moncloa.
Per evitar que s'obri "la capsa de Pandora", tal com temen alguns països -com els bàltics amb el rus-, l'executiu de Pedro Sánchez va introduir en la seva proposta per modificar el reglament que fixa el règim lingüístic de la UE un llistat amb set "requisits estrictes" que haurien de complir-se en cas que altres estats presentin en un futur sol·licituds d'estatus oficial per alguna llengua. Aquests condicionants només els compleixen el català, el gallec i el basc a tot el continent. Pel que fa a les despeses derivades de l'oficialitat del català, el govern espanyol ha deixat clar des d'un principi -i s'ha compromès ha deixar-ho per escrit- que les assumiria per minimitzar reticències.
El moviment de la Moncloa, inèdit fins ara, arriba quan està a punt de presentar -o almenys així s'ha compromès el PSOE- els pressupostos generals de l'Estat, que necessiten els vots de Junts per tirar endavant. La demanda de l'oficialitat del català va sorgir de les files de Carles Puigdemont, que va condicionar l'arrencada de la legislatura -la tria de la presidenta del Congrés dels Diputats- a aquesta qüestió. També hi ha una altra demanda de Junts que està encallada: la delegació de competències en immigració, tombada fa un any per Podem a la cambra baixa. Ara, la formació que lidera Míriam Nogueras a Madrid ha modificat l'exposició de motius, però el partit de Ione Belarra continua vetant-la.
