L'oficialitat del català a Europa tornarà a debatre's. El govern espanyol ha demanat aquest dimecres incloure la qüestió en l'agenda de la pròxima reunió del Consell d'Afers Generals, segons ha avançat l'ACN. La trobada se celebra el 22 de setembre i, per ara, l'executiu de Pedro Sánchez només ha presentat la sol·licitud, tot i que caldrà veure si s'inclou a l'agenda. Fonts de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Irlanda, afirmen a l'ACN que han pres nota de la petició i que l'ordre del dia de la reunió s'acabarà de concretar en els pròxims dies.
L'última vegada que els ministres d'Afers Europeus van discutir l'oficialitat del català va ser el juliol del 2025. Fonts diplomàtiques indiquen el govern espanyol ha sol·licitat que s'inclogui com a punt de debat, i no com a votació. Per tant, no es prendrà cap decisió. Segons expliquen les mateixes fonts, s'espera que l'executiu de Sánchez, de nou, faci una exposició dels seus arguments a favor de l'oficialitat de les tres llengües i que, posteriorment, s'obri el debat entre la resta de ministres del bloc europeu.
Fa tot just un any, el govern espanyol va presentar una nova proposta als estats, que ja no va ser vista amb bons ulls, fet que va irritar Espanya, i des de llavors ja no s'ha tornat a posar sobre la taula. L'últim pronunciament del govern espanyol va ser al juliol. Llavors el secretari d'Estat de la Unió Europea, Fernando Sampedro, recalcava que el fet que no estigui en l'agenda de la reunió de ministres des de fa un any "no vol dir que no continuï sobre la taula i entre les prioritats màximes" del govern espanyol. Per a Sampedro, era "un tema d'oportunitat i de temps" i deia que "quan es donin les circumstàncies" ho sotmetrien a votació.
L'última proposta ferma de l'Estat
Per intentar convèncer la resta d'estats membres, l'any passat, el govern espanyol va posar sobre la taula una proposta d'implementació parcial i progressiva de l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec. D'acord amb el text, en un primer moment només es garantiria la traducció al català dels reglaments aprovats pel Consell de la UE i el Parlament Europeu. La resta d'obligacions que comporta l'oficialitat d'una llengua quedarien suspeses fins que el Consell de la UE -els estats membres- ho decidissin en futurs debats. La proposta es basava en el reconeixement del gaèlic el 2005, l'última llengua a ser declarada oficial a la UE i que va necessitar 17 anys per aconseguir la plena implementació de la seva oficialitat.
Per evitar que s'obri "la capsa de Pandora", tal com temen alguns països -com els bàltics amb el rus-, l'executiu de Pedro Sánchez va introduir en la seva proposta per modificar el reglament que fixa el règim lingüístic de la UE un llistat amb set "requisits estrictes" que haurien de complir-se en cas que altres estats presentin en un futur sol·licituds d'estatus oficial per alguna llengua. Aquests condicionants només els compleixen el català, l'euskera i el basc a tot el continent. Pel que fa a les despeses derivades de l'oficialitat del català, el govern espanyol ha deixat clar des d'un principi -i s'ha compromès ha deixar-ho per escrit- que les assumiria.
El calendari electoral fa entrar en risc l'oficialitat
Amb tot plegat, la qüestió no ha anat a debat i votació en tot el curs polític actual i com a mínim, el calendari se'n va ja al setembre. I altre cop, no està garantit ni el debat ni la votació. En tot cas, el que queda clar és que el cronòmetre juga a la contra des de fa temps. No tant pels tempos europeus, ja que l'oficialitat es decideix en òrgans permanents i on l'únic canvi pot ser de ministre -i de partit polític- en algun país. Sinó perquè el calendari electoral a l'Estat ja està molt a prop d'arrancar i no crida a l'optimisme per la qüestió.
Les enquestes dibuixen una fi d'etapa i una més que probable arribada del PP a la Moncloa, i qui sap si de la mà de Vox. Si els populars fa tres anys que treballen per bloquejar l'oficialitat a través dels seus amics europeus, res fa pensar que manant a l'Estat impulsarien la qüestió. Així doncs, el govern de Sánchez té tot just uns mesos per complir amb allò pactat amb l'independentisme abans que mori la legislatura. No és, de fet, l'única qüestió pactada per Junts o ERC que no s'ha resolt encara.
