Fa exactament nou anys, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras vivien dies frenètics. Feia només 48 hores que la Guàrdia Civil havia entrat a la seu de la conselleria d'Economia i havia detingut una quinzena de persones pels preparatius del referèndum. La pressió policial va obligar a restringir encara més l'organització de l'1-O, que es va celebrar en circumstàncies excepcionals pel desplegament d'agents comandat per Diego Pérez de los Cobos. Ara, el líder de Junts i el president d'ERC estan pendents d'una amnistia que és cada vegada més a prop: el Tribunal Constitucional (TC) ha avalat aquest dimarts que se'ls apliqui la norma per esborrar el delicte de malversació.
Què ha de passar a partir d'ara? No hi haurà res en ferm fins el 6 d'octubre, quan el ple del TC es tornarà a reunir per abordar una nova ponència sobre el recurs presentat per Jordi Turull i per analitzar, també, la situació de Dolors Bassa. Si passa el que està previst -que s'atenguin els arguments dels dos exconsellers-, el terreny encara estarà més aplanat per al retorn dels exiliats i per la normalització total de la situació judicial dels dirigents de l'1-O que encara tenen causes pendents amb la justícia. En aquest context, què els espera a Puigdemont i a Junqueras? Quines certeses i quines incerteses es projecten sobre el seu futur polític i personal? Aquestes són les claus per entendre-ho.
Puigdemont: una decisió 100% des de Waterloo
Turull, en la roda de premsa convocada aquesta tarda, ha assegurat que qui presumeixi de tenir informació sobre què farà Puigdemont quan torni és un "fantasma". El cert és que l'hermetisme és total dins del partit, en part perquè el líder a l'exili comparteix amb molt poques persones quins plans té quan pugui tornar a Catalunya. De moment, això sí, ja ha confirmat -com va avançar Nació al febrer- que tenia al cap una ruta per Catalunya per prendre el pols del país. A partir d'aquí, va assenyalar aquest cap de setmana en una entrevista al diari The Sunday Times, ja prendria les decisions pertinents. N'hi ha dues de claus: si serà cap de l'oposició i si voldrà tornar a ser candidat a la Generalitat.
Dirigents de Junts consultats per Nació assenyalen que el més "pertinent" seria que confrontés cada quinze dies amb Salvador Illa en les sessions de control al Parlament, però al mateix temps admeten que la decisió definitiva depèn del líder a l'exili. Tenint en compte que la legislatura ja ha travessat l'equador, entrenar algun altre candidat que no fos Puigdemont de cara al 2028 hauria de comportar que, si l'expresident decideix fer un pas enrere, l'alternativa hauria de definir-se aviat. En tot cas, el partit confia que la presència del seu líder al país serveixi per contenir la sagnia d'electors que marxen cap a Aliança Catalana, com detecten totes les enquestes, començant per les eleccions municipals.
Junqueras: cap a una candidatura en plenitud
El 2017, el líder d'ERC va ser candidat a la Generalitat des de la presó. Va quedar per darrere de Puigdemont, al contrari del que preveien totes les enquestes. Dos anys més tard, com a cap de cartell dels republicans al Congrés dels Diputats -també privat de llibertat i en ple judici al Tribunal Suprem per l'1-O-, va guanyar a Catalunya amb 15 escons. Un cop inhabilitat per la sentència de Manuel Marchena, va cedir pas a Pere Aragonès, que tot i quedar per darrere de Salvador Illa va aconseguir arribar a la presidència de la Generalitat. Als comicis del 2024, tot i estar indultat, la inhabilitació per malversació encara va pesar sobre Junqueras, que va veure com ERC perdia el Govern.
Quinze anys després d'assumir el lideratge d'ERC -ha presidit el partit des del 2011, amb una interrupció de mig any després de la debacle electoral de fa dos anys-, Junqueras vol ser ara candidat en plenitud de facultats. Si el Suprem l'acaba amnistiant, podrà ser el rival d'Illa -i qui sap si de Puigdemont- a les eleccions al Parlament del 2028. En tot aquest temps, el líder republicà ha arribat a acords amb el PSOE -la llei que li permetria tornar a la normalitat institucional va ser la pedra fundacional de la legislatura a Madrid- i intenta collar el president de la Generalitat perquè tingui més "ambició nacional", com per exemple amb el finançament. A partir del 6 d'octubre, més respostes del TC.
