Mentre el grup parlamentari de Junts estava reunit a Guardiola de Berguedà, ràpidament va començar a circular una de les peculiaritats de la jornada: Carles Puigdemont, tot i ser diputat, no s'havia connectat a la reunió. Mònica Sales, màxima responsable del partit a la cambra catalana, va assegurar que era per "motius d'agenda". Preguntat sobre l'estat d'ànim del líder a l'exili, Jordi Turull va assenyalar dimarts al programa El Matí de Catalunya Ràdio que estava "fort", tot i que es va mostrar prudent sobre quan abordar el retorn. La pilota és a la teulada del Tribunal Constitucional (TC) i, després d'un any d'absències, ara l'octubre apareix com a mes viable per ser definitivament amnistiat.
L'última intervenció rellevant de l'expresident de la Generalitat va ser a finals de gener, quan va convocar d'urgència tota la cúpula per abordar la crisi ferroviària oberta a Catalunya per la mort d'un maquinista en un accident a Gelida. Des d'aquell moment, el perfil del líder de Junts ha estat més aviat baix. Estava de vacances quan la justícia europea va avalar l'amnistia -ho va explicar l'advocat Gonzalo Boye a la Cadena SER-, i va optar per no comparèixer malgrat la victòria rotunda als tribunals. Tampoc ha concedit cap entrevista per valorar la decisió, que li aplana el camí de tornada a Catalunya. Qui tindrà l'última paraula és Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem.
"El president no està desaparegut", ressalta un alt dirigent de Junts consultat per Nació. El nucli dur -Turull, Antoni Castellà, Albert Batet, Josep Rius i Míriam Nogueras- hi està en contacte permanent, però amb la direcció -amb molts més membres que la permanent- és més sovintejat. De fet, abans de tancar el curs hi havia dirigents del partit que es queixaven de l'absència, durant setmanes, de Puigdemont a les cites de l'executiva. Les primàries de Junts a Barcelona, resoltes a favor de Jordi Martí, tampoc van comptar amb la participació de l'exili. Tanmateix, es va assenyalar membres del seu entorn -com Batet- d'haver propulsat Pilar Calvo com a alternativa a qui finalment serà candidat.
Com en bona part de la trajectòria de l'expresident, això sí, hi ha un component cíclic. "Hi ha hagut etapes en què ha entrat al detall de qüestions al nivell d'un secretari d'organització", ressalta un dels dirigents consultats. En els últims mesos, per exemple, ha estat especialment al damunt de la confecció de la llista a les eleccions municipals de Girona. Va reunir-se amb Carles Ribas, provinent de CDC però que havia impulsat el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), per plantejar-li ser el número dos de Gemma Geis. En altres casos, però, delega en Turull, que és qui ha teixit aliances com la signada amb Convergents, el partit que va fundar Germà Gordó després d'enterrar CDC.
Un niu d'especulacions
Els silencis de Puigdemont han propiciat un estiu animat de converses sobre escenaris de futur entre els quadres del partit. Una de les possibilitats que ha sobrevolat el partit és que Artur Mas assumeixi la presidència del partit en el lloc del seu successor en el càrrec, per propiciar un canvi de rumb, però res fa pensar que hi estigui interessat. De fet, quan la direcció de Junts li va proposar ser candidat a Barcelona, ho va rebutjar sense entrar a negociar. El gran dubte, en tot cas, és què vol fer Puigdemont quan torni, perquè d'això se'n derivarà el futur del partit. No és el mateix tenir-lo com a cap de l'oposició, ocupant escó al Parlament, que amb un lideratge orgànic i prou. O que si s'acaba enretirant.
"Continua sent el nostre principal actiu electoral, i només queden dos anys per a les properes eleccions", insisteix un alt dirigent consultat. De fet, Junts hi confia com a via per combatre l'ascens d'Aliança Catalana. El relat polític d'un hipotètic retorn de Puigdemont està en mans de Batet, tot i que en els últims mesos s'ha donat l'ordre de no fer públic cap detall ni de permetre especulacions al respecte. En tot cas, els dirigents més nostàlgics de l'antiga CDC sí que tenen clara una cosa: si volen ressuscitar l'esperit que van enterrar fa una dècada, ho hauran de fer des de Junts, i no impulsant projectes al marge. Tots han acabat destinats al fracàs i sense representació parlamentària.
Els noms de Felip Puig i David Madí, dos pota negra de l'espai convergent, han anat apareixent amb més o menys regularitat en les conspiracions de saló que han aparegut durant aquest any. També Victòria Alsina traurà el nas la setmana vinent amb la posada en marxa d'una fundació, Paral·lel 41, destinada a "repensar el catalanisme". El cert, però, és que a Junts no passarà res fins que Puigdemont pugui tornar i expliqui quin rumb vol donar a la seva trajectòria en cas que el Suprem li apliqui l'amnistia. Després de nou anys d'exili, comença a veure la llum. Encara que, com és habitual en processos que impliquen el Suprem, ningú les acaba de tenir totes de cara a un final feliç.
