El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), dependent del govern espanyol, és l'últim reducte demoscòpic que manté que Pedro Sánchez podria ara guanyar unes eventuals eleccions a l'Estat. Un auguri que convé posar en quarantena a causa del llarg historial de pronòstics fallits d'aquest organisme en favor del PSOE des que el lidera l'exdirigent socialista José Félix Tezanos. En tot cas, aquesta lluna de mel de les seves enquestes amb el president espanyol no es trasllada al seu representant a Catalunya, Salvador Illa, per al qual les expectatives que li dibuixa són menys afalagadores.
Des de fa uns mesos, el baròmetre mensual del CIS ha incorporat una pregunta sobre la intenció de vot en unes eleccions als parlaments autonòmics. La mostra d'una enquesta a Catalunya (vora 600 persones) és massa limitada per fer-ne una estimació fiable, però l'escenari canvia si s'agrupen les dades de les últimes quatre onades (de maig a setembre, ja que l'agost no se'n va fer). En aquest període, les respostes dels gairebé 2.400 catalans al qüestionari del CIS apunten a una notable davallada del PSC que el situaria frec a frec amb ERC per la victòria, amb els republicans lleugerament per davant.
Segons l'estimació feta per Nació a partir de les respostes als quatre baròmetres del CIS analitzats, el PSC podria recular uns 10 diputats o més i situar-se en 27-32, mentre que ERC creixeria en una proporció similar i s'acostaria al pes que tenia abans dels últims comicis, amb 30-34 escons. En quatre de cada cinc simulacions fetes amb aquestes dades, els republicans quedarien per davant dels socialistes en seients al Parlament i, per tant, Oriol Junqueras podria aspirar a la presidència de la Generalitat. En vots, la diferència és més ajustada.
AC creix tant com cau Junts
L'altre gran moviment que dibuixa el CIS és la desfeta de Junts, que podria perdre dos terços dels seus 35 diputats fins a quedar-se amb 10-13, i l'enlairament d'Aliança Catalana, que avança amb força cap als 22-26. La formació de Sílvia Orriols creix pràcticament el mateix que cau el partit de Carles Puigdemont, el qual confia precisament que el retorn del seu líder pugui aturar la sagnia, en bona mesura cap a l'extrema dreta independentista. Segons aquest escenari, però, ara podria quedar relegat a sisè grup de l'hemicicle.
Aquests baròmetres apunten a un escenari de més estabilitat pel que fa a la resta de partits. Tant el PP com Vox mantindrien força les posicions, amb 13-15 escons els populars i 10-12 l'extrema dreta espanyolista. Just per darrere, els Comuns podrien créixer fins a 8-10 diputats, si bé aquest resultat sorgeix de la suma dels vots a Comuns i Podem i caldria veure si acaben presentant-se units i si, en cas de fer-ho, retenen tots aquests suports (per separat, els Comuns queden amb 5-6 escons i Podem no entra). En funció del resultat a les demarcacions petites, la CUP podria avançar i recuperar el grup propi, ja que balla en els 4-6 diputats.
Amb aquest escenari, la majoria de 68 diputats que va permetre investir Illa és incerta (la reediten dues de cada tres simulacions), ja sigui per tornar a ungir el líder del PSC o per optar aquest cop per Junqueras, si finalment l'amnistia li permet ser candidat. De fet, en algunes estimacions, els socialistes fins i tot podrien caure per darrere d'Aliança, però les probabilitats que això ocorri són baixes, en l'actual conjuntura.
Són creïbles aquestes dades del CIS? Dels baròmetres que elabora aquest organisme, se'n qüestiona que tinguin una mostra esbiaixada (amb un pes excessiu de gent d'esquerres) i que aplica un model d'estimació (o cuina) que no ho corregeix prou. Efectivament, les respostes analitzades de Catalunya també demostren que el record de vot a partits com el PSC o ERC hi és molt més elevat que el resultat electoral que hi va haver de veritat. Així mateix, el percentatge d'enquestats amb estudis universitaris és força superior al de la societat catalana.
Corregint els biaixos del CIS
Tot i això, el mètode d'estimació aplicat per Nació ja corregeix aquests biaixos [aquí es pot consultar amb detall i transparència quins han estat els càlculs aplicats]. Per a més seguretat, de fet, s'han aplicat diversos models amb variacions en les hipòtesis plantejades (pel que fa als pesos de ponderació, la importància de la correcció per record de vot, els nivells de participació o el repartiment provincial, entre d'altres) i les diferències de resultat són mínimes. El primer gràfic ja inclou en els intervals de cada grup aquestes variacions.
L'actual estimació s'allunya en alguns aspectes d'altres enquestes publicades recentment per altres organismes o mitjans. Totes apunten a un retrocés del PSC, generalment més lleu, però un sondeig d'El Mundo difós l'11 de setembre ja preveia aquest descens de 10 escons i el de La Vanguardia d'aquest diumenge l'accentua encara més. Igualment, els moviments oposats d'ERC i Junts que la majoria d'estudis detecten acostumen a ser menys accentuats, excepte en el cas d'una enquesta de l'Ara del mes de maig que sí que és força coincident amb el CIS.
En canvi, el resultat per a la resta de formacions s'ajusta força al que ja assenyalen la majoria de pronòstics. Se n'allunya Aliança només en el cas de La Vanguardia, ja que aquest diari la situa com a competidora amb el PSC en lloc d'ERC. I en general les altres estimacions també rebaixen les expectatives dels Comuns, tot i que això respon sobretot a les diferències de com es computen els vots de Podem (si és per separat, el resultat coincideix amb el del CIS).
Què va predir el 2024?
Per calibrar la fiabilitat de les dades del CIS a Catalunya, es pot agafar com a referència l'últim baròmetre que va publicar abans de les últimes eleccions al Parlament. Llavors, va inflar ERC, però en la línia del que van fer altres enquestes i, a més, encara va inflar més el PSC, més que qualsevol altre sondeig. Per aquesta via, per tant, el possible sorpasso dels republicans no perd credibilitat. En tot cas, el CIS sí que va infraestimar més que ningú el resultat de Junts, així que, si els seus posteriors baròmetres pequen del mateix biaix (i aquí no s'hagi pogut corregir prou), el declivi dels de Puigdemont podria ser més matisat.
Com s'explica que les úniques enquestes que donen esperances a Sánchez siguin tan negatives per a Illa? Això es deu sobretot a la previsió d'un elevat vot dual que dibuixa un escenari ben diferent entre un hipotètic nou Parlament i el resultat d'una eventual convocatòria per renovar el Congrés. En aquest segon cas, la pugna pel primer lloc s'esfuma completament i el PSC seria el clar vencedor i duplicaria la segona força. De fet, segons les dades del CIS, ERC ni tan sols aconseguiria situar-se en aquesta posició de plata.
En unes eleccions al Congrés, el PSC aguantaria força la posició, si es replica el mateix model d'estimació a partir de les respostes al CIS. Els socialistes caurien només dels 19 als 16-18 escons i, en canvi, ERC pràcticament repetiria el resultat del 2023 i aconseguiria 7-8 diputats. Pel que fa als d'Illa, és un pronòstic similar al de l'últim baròmetre del CEO, el qual, en canvi, sumava tres seients més als republicans. No sembla, per tant, que les dades del CIS estiguin globalment esbiaixades en favor dels de Junqueras, ja que les seves expectatives a Madrid aquí són modestes.
Segons el model bastit a partir de les respostes als baròmetres de l'ens estatal, Vox creixeria dels 2 als 8-10 escons a Catalunya i se situaria com el segon representant català al Congrés. El PP podria mantenir els 6 representants o guanyar-ne fins a dos més i Junts, com al Parlament, podria enfonsar-se dels 7 actuals fins a 2-3. També recularia Sumar, que el 2023 va assolir 7 diputats i ara es quedaria amb 3-4, si tornés a presentar-se amb la mateixa coalició. Si Podem es presentés per separat, en canvi, Sumar en perdria un més, el qual aniria precisament cap a aquest partit. El CIS no preveu que obtinguin representació ni la CUP ni Aliança Catalana, si bé els primers no han concretat si la seva butlleta seria de nou elegible i els segons fins ara han negat que tinguin intenció de presentar-s'hi.
Vot dual del PSC i ERC
Aquestes diferències en els resultats de les dues cambres s'expliquen per un canvi de partit notable de bona part de l'electorat entre les dues urnes. Escassament la meitat dels votants del PSC al Congrés farien confiança a Illa, segons el CIS. En canvi, gairebé el 20% d'aquests optarien per Junqueras al Parlament. O llegit al revés, poc més de la meitat dels electors d'ERC a la cambra catalana repetirien la butlleta al Congrés i prop del 30%, en canvi, agafarien la del PSC. El vot dual torna a ser molt present en la política catalana.
Sigui com sigui, les enquestes del CIS suposen un toc d'atenció per a Illa. Malgrat que somriuen a Sánchez, el castiguen a ell, fins al punt que són els primers sondejos que posen en qüestió la seva victòria a Catalunya. I a la vegada, són els primers que assenyalen que ERC podria recuperar el pes que tenia quan ostentava la Generalitat. Com sempre quan s'analitzen enquestes, però, caldrà calibrar-les en conjunt i avaluar fins a quin punt altres estudis evolucionen cap a un escenari coincident.
Com s'han fet les estimacions
Atès que l'estimació s'ha fet a partir de dades obertes difoses per un organisme públic, tot seguit es detalla quin és el procediment seguit per convertir aquelles respostes en brut en estimacions electorals. Un procés conegut habitualment com a cuina i que bàsicament pretén ajustar la mostra recollida al pes real de la societat, per corregir possibles biaixos (és a dir, que alguns sectors estiguin més representats entre les persones enquestades), i calibrar quines possibilitats té cadascú de votar i, en el cas dels indecisos, en favor de qui. Es tracta d'uns càlculs que sovint generen suspicàcies i, per això, en aquest cas, s'ha optat per la màxima pedagogia i transparència.
D'on surten les dades?
Les respostes usades les ha recollit el CIS en els baròmetres que mensualment elabora. En concret, s'han tingut en compte les 2.380 entrevistes fetes a Catalunya per als sondejos de maig, juny, juliol i setembre de 2026. Les d'una sola onada eren insuficients per fer aquesta mena d'estimacions i, per això, s'ha optat per unificar-ne de diverses. Com que s'ha observat que cap partit ha variat significativament el seu pes ni hi ha cap tendència clara en aquest sentit, entre maig i setembre, s'ha atorgat el mateix pes a les respostes de tots els baròmetres.
També s'han usat algunes respostes dels quatre últims baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat (tots els del 2025 i el primer de 2026) per corregir la probabilitat de vot, tal com es descriu més endavant. Per ponderar per record de vot, s'han consultat els resultats oficials a Catalunya en les eleccions al Congrés del 2023 (sense el vot exterior), i per repartir els diputats a les circumscripcions petites a partir dels resultats anteriors, com també s'explica més endavant, també s'han recuperat els resultats de les eleccions al Parlament del 2024.
Així mateix, s'han consultat les dades demogràfiques, de defuncions i de nacionalitzacions per fer una aproximació de quina seria la variació en el cens electoral. En concret, s'ha calculat que hi hauria hagut 205.000 baixes per defunció i 400.000 incorporacions per joves que han complert 18 anys des dels comicis de 2023 i per persones que han assolit la ciutadania espanyola en aquest període.
Quins passos s'han seguit?
1. En primer lloc, cal fer que la mostra s'assembli al cens real de Catalunya. El CIS ja incorpora un pes per a cada enquestat en els càlculs en l'àmbit autonòmic, però aquest només té en compte la representativitat per sexe, edat, província i mida de municipi. A diferència del pes per als càlculs en l'àmbit estatal, no incorpora la correcció per nivell de formació. Això provoca, en la mostra catalana, que el 63% dels enquestats tinguin estudis superiors, quan, entre la població amb dret a vot, aquests només suposen el 41% del total. Per contra, els enquestats amb estudis fins a la primera etapa de secundària hi estan molt infrarepresentats. Això fa que la mostra base no fos representativa i, per esmenar-ho, s'ha calculat un nou pes per a cada enquestat que incorpori la correcció també per nivell de formació. En l'estimació, per tant, les respostes de les persones amb pocs estudis pesen més que les d'estudis superiors, tot i que amb uns límits per sobre i per sota, per evitar que les opinions d'uns pocs condicionin excessivament el resultat.
2. Tot seguit, s'ha calculat quina probabilitat tindria cada enquestat d'anar a votar. El CIS demana directament, en una escala del 0 al 10, les probabilitats de fer-ho, així que s'han transformat aquestes respostes en percentatges del 4,5% (qui respon 0) al 95,5% (qui respon 10). Tot i això, aquesta pregunta es refereix a un eventual vot al Congrés, no al Parlament, i la participació varia entre els diferents electorats, que són més actius en una convocatòria o altra. Convé corregir-ho. Com? El CEO pregunta, en els seus baròmetres, per la intenció de votar tant al Parlament com al Congrés, per separat, així que s'hi han analitzat les actituds diferencials declarades en 10 grups d'electorats i, a partir del resultat que en surt, s'ha establert un factor correctiu per a cadascun d'ells. Així, per exemple, aquelles persones que declaren que votarien un mateix partit d'àmbit català a les dues cambres tenen més possibilitats de votar al Parlament, en relació amb les possibilitats declarades de votar al Congrés, que aquells que declaren que ho farien pel mateix partit d'àmbit estatal.
3. En tercer lloc, cal mirar de predir quines opcions té cada indecís de finalment acabar optant per un partit o un altre, en cas de finalment votar. No es pot suposar que ho farien com la mitjana de la població que té decidit el vot, perquè potser no s'assemblen a aquesta mitjana de la població i, per exemple, potser dubten més les persones d'esquerres o les de dretes. Un indecís d'esquerres que va votar PSOE el 2023 i se sent a prop del PSC no té les mateixes probabilitats de triar una butlleta que un indecís que se sent a prop de Junts. Hi ha elements per mirar d'inferir què pot acabar fent. Per això, s'han analitzat aquells enquestats que sí que declaren a qui votarien per buscar quines variables ho permeten predir millor i en quina mesura cadascuna. Finalment, s'ha optat per un model que té en compte, amb pesos diferents, les respostes a les preguntes sobre el partit que sent més proper, el vot que va emetre a les eleccions al Congrés del 2023, la seva ideologia (esquerra-dreta), la fidelitat de vot que declara i el moment en què decideix el vot, el sexe, l'edat, els estudis i la intenció de vot actual al Congrés, si se n'ha concretat cap. Aquest càlcul no atribueix a cada indecís un sol partit o un altre, sinó que li atorga uns percentatges determinats de votar diferents opcions. D'acord amb les respostes a aquestes altres preguntes, per exemple, un indecís podria tenir un 60% d'opcions de votar el PSC, un 30% de votar ERC i un 10% de votar els Comuns.
4. Arribats a aquest punt, s'ha calculat per a cada enquestat un percentatge d'opcions d'anar a votar en unes eleccions al Parlament i, en cas de fer-ho, un percentatge d'opcions de fer-ho per a diverses opcions (o el 100% per a una, si declara que ja té decidit a qui triaria). Però hi ha encara un problema greu: el record de vot de la mostra dista molt dels resultats que realment hi va haver, en les eleccions espanyoles del 2023 (el CIS no pregunta pel record de vot al Parlament). Així, un 31% dels enquestats afirma que va optar pel PSC i un 12% que ho va fer per ERC, quan en realitat van rebre un 19% i un 7,2% dels suports del cens actual, respectivament. En sentit contrari, només un 14% diu que es va abstenir i, en realitat, ho va fer un 29,4% del cens actual. Per esmenar aquest decalatge, la fórmula és simple: sumar, d'acord amb les dades de participació i de vot predit de cada enquestat, el percentatge de vots per a cada formació que sortirien de cada grup de votants del 2023 de cada partit (i també dels votants nuls i blancs, els abstencionistes i els nous electors) i multiplicar el resultat de cada grup pel diferencial entre el pes que té en aquesta mostra i el pes a la realitat. Així, cada resposta dels exvotants del PSC i d'ERC en la mostra passa a valdre aproximadament com a 0,6 respostes i, en canvi, la intenció de cada abstencionista del 2023 passa a valdre com a 2,1 respostes.
5. Un cop fets aquests passos, la participació estimada de forma directa arriba al 75%. És anormalment alta, però no estranya en una enquesta, ja que les persones acostumen a admetre poc que s'abstindran. Per retornar l'estimació a uns nivells més naturals, s'ha rebaixat de nou les possibilitats de votar de cadascú, d'acord amb els càlculs fets en el pas 2, fins a situar-la en el mateix nivell que el resultat del 2024. En aquest cas, no s'han alterat més les opcions d'anar a les urnes d'uns col·lectius o uns altres, sinó que s'ha mantingut l'ordre anterior, però amb percentatges inferiors per a tothom. A la realitat, el percentatge de participació sempre varia d'una elecció a la següent, però igualment aquesta rebaixa aplicada no afecta substancialment el resultat, ja que no altera les opcions d'anar a votar d'un electorat o col·lectiu per damunt d'un altre.
6. En aquest punt, es disposa d'una estimació de vot en el conjunt de Catalunya, però els escons es reparteixen en demarcacions provincials i la mostra per a cadascuna d'elles és massa petita per donar-les per bones per separat. El supòsit que s'ha pres en aquest punt per poder fer el repartiment ha estat preveure que cada partit creixerà o caurà de forma proporcional a totes les demarcacions. Si puja un 3% en l'estimació per a tot Catalunya, per tant, s'ha agafat el resultat del 2024 de cada demarcació i s'ha inflat cadascun d'ells un 3%. Això té un risc i és que, en aquelles demarcacions on un partit és més fort, li pot costar més créixer en la mateixa proporció (és segurament més factible créixer del 6% al 9% que del 20% al 30%, malgrat que, en els dos casos, l'augment és del 50%). Per això, també s'ha fet el càlcul amb una evolució equivalent a totes les demarcacions en punts percentuals, és a dir, que, si un partit puja dos punts percentuals de vot a tot Catalunya, se'l fa créixer dos punts percentuals a cadascuna de les demarcacions. El resultat de totes dues opcions s'ha encabit en el rang de resultats que ofereix el primer gràfic.
7. Amb els vots ja repartits per demarcacions, s'ha fet el repartiment de les 135 actes d'acord amb la llei electoral: amb el nombre de diputats que pertoca a cadascuna, amb un 3% mínim per entrar i amb accés als escons d'acord amb la regla D'Hondt. És el mateix càlcul matemàtic que es fa la nit electoral, quan es coneixen els resultats oficials.
8. Tot seguit, cal calcular el marge d'error, per calibrar en quina mesura el resultat que s'ofereixi es degui a l'atzar d'haver escollit unes persones i no unes altres en el treball de camp. Per fer això, s'ha repetit tot el càlcul anterior 1.000 vegades, cadascuna d'elles amb mostres simulades a partir de la mostra base. En cadascuna d'elles, s'han escollit aleatòriament uns enquestats o altres (en ocasions, amb alguns repetits o exclosos) d'entre els 2.380 dels quatre baròmetres. Això pretén simular què ocorreria si es fessin 1.000 enquestes en una població similar, per no donar per bona la mostra assolida, fins i tot amb els correctors aplicats. En cada cas, l'estimació que resulta és lleugerament diferent, però sempre entorn d'uns mateixos valors. On més es pot notar el canvi és en l'atribució d'escons, ja que un punt amunt o avall pot fer variar força el repartiment en les circumscripcions petites. Aquest càlcul és el que permet saber quin percentatge d'opcions té cada partit d'obtenir un nombre determinat d'escons (segon gràfic).
9. Finalment, s'han fet encara unes proves de robustesa, per verificar que algunes decisions preses durant el procés no han alterat substancialment el resultat. En altres paraules, s'han refet els càlculs deu vegades canviant cada cop algun dels supòsits presos en l'estimació central. En concret, s'ha estimat el resultat amb una participació cinc punts superior o inferior a la de l'any 2024, sense incorporar la correcció de participació a través de les dades del CEO o amb una correcció més atenuada, reduint el pes de la ponderació pel record de vot del 2023, calculant diferent el possible vot dels indecisos, atribuint els escons de Barcelona d'acord amb les respostes d'aquesta circumscripció (que sí que són prou nombroses), usant el pes de ponderació per enquestat del CIS o repartint de forma diferent els vots per circumscripcions. Així mateix, també s'ha recalculat el resultat a partir del mètode que usa el CEO en els seus baròmetres, amb diferències notables en el càlcul respecte de l'usat en aquesta estimació.
El marge de resultats que inclou el primer gràfic i que explica l'article inclou el 50% de resultats més habituals extrets de les 1.000 simulacions (pas 8) i majoritàriament el resultat de les onze proves de robustesa (pas 9).
I com s'ha fet l'estimació per al Congrés?
Per estimar el vot al Congrés a Catalunya (tercer gràfic), s'ha fet servir el mateix mètode, amb els següents canvis:
- No s'ha aplicat la correcció del CEO pel que fa a la possibilitat de votar, ja que la pregunta del CIS sobre probabilitat d'anar a les urnes ja es referia a unes eleccions estatals.
- El nivell de participació de referència s'ha fixat en el de les eleccions estatals del 2023 a Catalunya.
- En el model d'atribució de possibilitats de vot entre els indecisos, s'ha usat com a variable també la intenció de vot declarada al Parlament, en cas que se'n concreti alguna.
- El repartiment provincial a partir dels resultats de Catalunya es fa sobre el resultat al Congrés del 2023. La proporció de vot per a Aliança Catalana, que no s'hi va presentar, es fa proporcionalment a la distribució que va tenir al Parlament el 2024.
- El repartiment de diputats es fa sobre la base de 48 escons, no 135, i amb la distribució per circumscripcions de les eleccions estatals.
Limitacions del model
Com s'ha explicat, el model intenta reduir al màxim els possibles biaixos de la mostra i es basa en alguns dels mètodes avalats per la demoscòpia. Tot i això, el fet de basar-se en respostes a enquestes d'àmbit estatal i en un període no electoral presenta limitacions.
En concret, per exemple, el CIS no pregunta per llengua habitual o llengua primera i, per això, no s'ha pogut ponderar per aquesta variable el pes de cada enquestat, com es fa habitualment a Catalunya, i no es pot saber si la població catalanoparlant i la castellanoparlant es troben en les proporcions que pertoca. Tampoc no s'ha disposat del record de vot a les últimes eleccions al Parlament i s'ha hagut de corregir la mostra pel record de vot a les eleccions estatals de 2023, les quals són una altra convocatòria i ja força llunyana temporalment. Aquesta informació absent ha impedit fer algunes comprovacions addicionals sobre la correcta representativitat de la mostra, després de les ponderacions aplicades.
Finalment, els enquestats responien la intenció de vot sense saber, per exemple, si Podem competirà en solitari en alguna cambra i, en el cas de les eleccions estatals, si s'hi presentaran la CUP i Aliança Catalana. Un cop aquestes qüestions s'aclareixin, els supòsits de vot que hi van vinculats seran també més creïbles.
