Els diputats de Junts han afrontat el debat de política general amb una certesa: si res es torça, és l'últim que hauran d'afrontar amb Carles Puigdemont a l'exili. Són diverses les fonts parlamentàries que, als passadissos del Parlament, han donat per fet un retorn "imminent" del líder del partit, tenint en compte que la setmana vinent el Tribunal Constitucional (TC) avalarà definitivament l'amnistia als dirigents del procés que encara tenen causes judicials pendents. Dins la prudència habitual -el Tribunal Suprem ha boicotejat obertament tots els intents per aplicar una llei que ja ha complert dos anys i tres mesos-, es dona per fet que també serà l'últim aniversari de l'1-O sense Puigdemont.
Fa exactament nou anys, el cap de files de Junts -escollit com a relleu d'Artur Mas a contrarellotge pel veto de la CUP- votava a Cornellà de Terri després d'una maniobra cinematogràfica per despistar la policia espanyola. Després es es va desplaçar al pavelló de Sant Julià de Ramis, castigat pels agents desplaçats pel Ministeri de l'Interior, que van trencar vidres i van causar desperfectes emesos en directe per mitjans d'arreu del món. El resultat del referèndum, lesionat per l'acció policial, no es va acabar implementant, tot i que la independència es va declarar 26 dies després de la votació. Al cap d'unes hores, Puigdemont va emprendre el camí cap a Bèlgica. S'hi haurà estat nou anys.
En tot aquest temps ha patit ensurts: la detenció i estada a la presó a Alemanya, que va acabar en victòria perquè la justícia alemanya va tombar l'extradició pel delicte de rebel·lió; i la detenció a L'Alguer, fa cinc anys, que va tornar a suposar un triomf perquè va poder tornar a Waterloo. La decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE) ha estat la victòria definitiva: Puigdemont és a punt de tornar, Oriol Junqueras -vicepresident durant l'1-O i líder d'ERC- és a punt de poder participar amb normalitat de la política institucional, i Marta Rovira -peça clau del referèndum com a secretària general dels republicans, ara establerta a Suïssa- ja ha rebut l'amnistia . Les peces del dòmino van caient.
Les més rellevants són les de Puigdemont i Junqueras, els únics líders de l'1-O que encara aguanten en els seus càrrecs. Jordi Sànchez, que liderava l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va deixar la primera fila el 2022, quan va abandonar la secretaria general de Junts per les desavinences amb Laura Borràs. Jordi Cuixart, que estava al capdavant d'Òmnium Cultural, va ser qui va desprecintar la retirada dels dirigents implicats en el referèndum; ara continua fent d'empresari, amb un peu a Suïssa. Els lideratges de la CUP de la legislatura de l'1-O -Anna Gabriel, Benet Salellas, Mireia Boya- ja no tenen protagonisme polític i han emprès carreres professionals diferenciades.
La "nova ambició" de Junqueras
Mentre Puigdemont prepara el retorn -ruta per Catalunya i visita al Parlament, on el president Josep Rull preveu rebre'l amb tots els honors quan sigui possible- i desfulla la margarida del seu futur -és a dir, si serà cap de l'oposició i si es presentarà com a candidat a les properes eleccions catalanes-, Junqueras continua donant forma al discurs amb el qual es presentarà als comicis del 2028. Aquest dijous, per exemple, pronunciarà una conferència a Llinars del Vallès titulada d'aquesta manera: Una nova ambició nacional. De moment, les enquestes els situen per sobre dels 20 escons, a diferència de Junts, que pateix una fuga notable en direcció a Aliança Catalana en totes les demarcacions.
Nou anys després de l'1-O, l'aparició de Sílvia Orriols és un dels elements que més denoten fins on ha canviat el paisatge. L'extrema dreta independentista no només creix en les projeccions, sinó que condiciona bona part de l'acció política -Salvador Illa els ha situat al centre del debat per confrontar amb ells i edificar un front a favor de la democràcia i en contra dels extremismes- malgrat tenir només dos diputades al Parlament. Als passadissos de la cambra, en el debat de política general, s'han evocat enquestes -no publicades i en mans dels partits- en les quals Aliança ja disputa, per la franja alta, la victòria al PSC. La majoria independentista que va fer possible l'1-O, això sí, està liquidada.
El gran dubte, pràcticament una dècada després del referèndum, és saber quin discurs adoptarà Puigdemont quan torni. Junqueras, abans d'entrar a la presó, ja va virar cap a la via dialogada amb l'Estat i la construcció de majories més àmplies, traduïdes en acords amb el PSOE i també amb el PSC, ara amb el finançament al frontispici. El líder de Junts, tot i el legitimisme exhibit durant anys, ha tingut temps per pactar amb Pedro Sánchez, per trencar amb els socialistes i per tornar-hi a negociar, com s'ha vist aquesta setmana amb els dos decrets sobre habitatge que es votaran divendres al Congrés. Quan torni a trepitjar Catalunya de manera imminent, podrà constatar en quin estat es troba el país.
