Els grups parlamentaris ja han presentat les seves propostes de resolució, que es votaran aquest dijous, en l'última jornada del debat de política general. Aquest dimecres, l'oposició ha apujat el to contra Salvador Illa, però sense perspectives de cap trencament entre els socis de la investidura. ERC i els Comuns mantenen l'exigència, però també la mà estesa, mentre Junts intentarà reprovar el president. La gran cita del Parlament ha girat al voltant, sobretot, de la necessitat de reforçar les polítiques d'habitatge -la proposta estrella d'Illa ha anat en aquest sentit- però també s'ha parlat de rebaixes d'impostos, d'educació o de llengua. També d'alguns vells coneguts, com la reforma del model de finançament que està pendent de tramitació al Congrés, l'aposta pel traspàs de Rodalies, l'aplicació de la llei d'amnistia o un referèndum. De propostes n'hi haurà moltes i la votació serà llarga, però aquestes són les principals iniciatives que es portaran al Parlament:
1. La proposta estrella del president
Per tercer any consecutiu, l'habitatge ha centrat el discurs d'Illa, símptoma clar de la rellevància que té per al Govern aquesta carpeta. La proposta estrella del president és activar mecanismes de compra conjunta de pisos. En persones de 40 a 55 anys que no puguin accedir a una hipoteca, es podrà activar un mecanisme de compra conjunta amb la Generalitat, que assumirà la meitat de la propietat de l'habitatge. En persones de 56 anys o més, la Generalitat assumirà el 60% de la propietat. Quan s'acabi aquest període, es podrà decidir comprar l'habitatge o que passi a la Generalitat, com a habitatge de protecció. L'oposició ha expressat recels amb aquesta proposta, que veuen interessant però insuficient si no es controlen els preus dels pisos. Tot just ara fa un any, ERC i els Comuns van tombar la gran proposta d'Illa -la mobilització massiva de sòl per construir-hi fins a 214.000 pisos- però el president l'ha tirada endavant igualment.
2. La rebaixa de l'impost de transmissions patrimonials
L'oposició també porta les seves iniciatives pel que fa a habitatge i almenys una d'elles, la rebaixa de l'impost de transmissions patrimonials per a la compra del primer pis, té tots els números per tirar endavant. La defensen tant Junts, com ERC i els Comuns, i també partits com PP o Vox. El PSC també planteja "mesures econòmiques" per facilitar l'accés al primer habitatge. ERC defensa la rebaixa de l'ITP al primer pis, i augmentar-lo per qui adquireix per acumular; i també vol que el Govern demani a l'Estat una rebaixa d'IVA a qui compri habitatge nou per viure-hi. Els Comuns, en una línia similar, també volen apujar impostos a qui compra lots de pisos i expulsar els fons d'inversió, així com impulsar els lloguers indefinits. Al seu torn, la CUP demana el traspàs de la part de competències d'habitatge que encara són de l'Estat. Del debat en sortirà una aposta clara del Parlament i del Govern per enfortir les polítiques d'habitatge, tant pel que fa a la regulació com també per accelerar la construcció de pisos.
3. Reforçar l'autoritat dels mestres
En educació, Illa intenta impulsar un debat de país per repensar el model educatiu, però ho ha concretat en una proposta: reconèixer els docents com a "autoritat pública". La proposta del PSC defensa reforçar la protecció i seguretat jurídica, que tinguin presumpció de veracitat, i mesures de prevenció i assistència jurídica davant situacions de conflicte. En aquest àmbit, coincideix amb Junts, que també defensa reforçar "reforçar l'autoritat dels docents".
4. La reprovació (inèdita) del president
Junts porta a votació una mesura inèdita: la reprovació per primer cop a la història democràtica d'un president de la Generalitat. La formació constata que el Govern evidència “incompetència i mala gestió” i situa com a màxim responsable a Illa, motiu pel qual proposa reprovar-lo i demanar-li un canvi de rumb a l'executiu. Entre els motius, els de Carles Puigdemont consideren que Illa “incompleix els mandats del Parlament” i es refereix a les peticions de cessament de Niubó i Parlon. També consideren que el president “no defensa els interessos dels catalans i està més preocupat dels del PSOE” i que és “incapaç” de reclamar un finançament que sigui “bo i just”. La proposta dels juntaires no tirarà endavant.
5. Un nou contracte social per a la immigració
En matèria d'immigració, i al marge de les propostes més dures de la dreta i l'extrema dreta, destaca la proposta de Junts, que torna a instar el Govern a exigir a l'Estat el traspàs de competències d'immigració i proposa un "nou contracte social" de drets i deures que es contraposi al rèdit electoral que Vox i Aliança Catalana busquen extraure sobre la qüestió. El PP també ha fet propostes en aquest sentit i posa el focus a controlar el padró per evitar empadronaments fraudulents.
6. Acord per l'educació (i una possible reprovació)
L'educació és la principal crisi del Govern i així ho ha assenyalat l'oposició. Diversos grups porten com a proposta impulsar aquest acord o debat de país per repensar el sistema, tot i que amb matisos. El PSC defensa el debat sobre el model educatiu i Junts defensa que l'acord de país en educació "recuperi l'exigència a l'alumnat" i "reforci l'autoritat dels docents", i també menciona la reprovació de la consellera d'Esther Niubó, qüestionada per tota l'oposició. ERC proposa un "Contracte de País per l’Educació" amb una durada de vuit a dotze anys, finançament estable i al marge dels canvis al departament. Els Comuns reclamen preservar l'escola pública, reduir ràtios i climatitzar els centres.
7. Promoció del català
La defensa de la llengua també ha aparegut al debat. Illa l'ha reivindicada i l'oposició li ha retret que no faci prou. Del debat en sortirà, amb tota probabilitat, el compromís del Parlament per promoure i millorar l'ús social del català. El PSC porta propostes per impulsar la llengua en l'àmbit laboral, el comerç, la restauració i també modernitzar el sistema d'acreditacions. Junts considera que l'acord de país en educació ha de servir també per garantir la vehicularitat del català a totes les etapes educatives i, per fer efectiu el coneixement de la llengua, demana un nou decret d'escola inclusiva.
ERC planteja que el Govern apliqui de manera "immediata" el decret que estableix el català com a llengua vehicular a l'escola, desafiant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el va tombar el setembre de l'any passat. Els Comuns defensen l'oficialitat del català a Europa i la CUP recupera la seva llei pel català a l'escola -ja rebutjada- i constata que les aprovades fins ara no han pogut escapar dels tribunals, mentre que vol garantir l'atenció en català a l'administració i eliminar la convivència amb el castellà.
8. El conflicte polític treu el cap
Tot i que la resolució del conflicte ha quedat en un segon pla al debat, l'independentisme porta un catàleg de propostes. Junts recorda que, malgrat l'amnistia és positiva, l'objectiu continua sent la independència i que només un referèndum pactat amb l'Estat pot substituir el mandat de l'1-O. Al seu torn, ERC recupera dos elements d'anteriors debats: la primera és que la resolució del conflicte polític ha de ser "referendada" per la ciutadania de Catalunya i la segona és l'Entesa de País que l'any passat va rebre el suport del 80% de la cambra però que ha quedat en res. Per últim, la CUP vol que el Parlament es comprometi a fer que el poble català "decideixi lliurement el seu futur". Té opcions de prosperar? Els Comuns no ho porten com a proposta de resolució, però ja han votat a favor d'iniciatives similars. I el PSC? Illa ha dit a ERC que l'amnistia era "punt de partida", i els acords d'investidura preveuen que, al final, la ciutadania "decideixi". "Hem de buscar els instruments per fer-ho. No dic que no i no he dit mai que no", ha afirmat el president.
9. Mossos a ports i aeroports en tres mesos
ERC continua pressionant per la presència dels Mossos d'Esquadra en ports i aeroports, pactada amb el Govern i pendent del govern espanyol. Ara, concretament, vol que el Govern es comprometi a efectuar-lo en un termini de tres mesos i ho justifica per tal de poder afrontar l'increment de "delinqüència internacional" a Catalunya i l'augment d'"importació de droga per Barcelona". Els republicans també demanen que la policia catalana es pugui integrar als mecanismes de cooperació policials internacionals, especialment a l'Europol i a l'Interpol. D'aquesta manera, assegura el partit, els Mossos tindrien "accés ple" a la informació i podrien afrontar la "criminalitat transnacional". En principi, el PSC i els Comuns hi haurien d'estar d'acord, perquè ja hi han votat a favor en altres ocasions.
10. Entrar a Seat
Els socis d'Illa coincideixen en protegir Seat. ERC planteja vincular qualsevol aportació de capital públic a l'empresa a complir compromisos industrials de llarg termini amb Catalunya, mantenir l'ocupació i establir "mecanismes efectius" de participació de la Generalitat en la governança de la companyia, amb participació en les decisions estratègiques. En una línia similar, els Comuns plantegen negociar amb l'Estat l'entrada del sector públic català a l'accionariat de Seat, "amb una participació minoritària però significativa", per tal de garantir la continuïtat de l'empresa a Catalunya i els llocs de treball.
