Les Catalunyes que esperen

El despertador

Cal un pla i una resposta de l'esquerra i del Govern, segur, però també de les dretes democràtiques si Catalunya vol preservar els valors democràtics i la convivència per continuar progressant. Avui són notícia les claus dels decrets, Rovira amnistiada, l'ex Laura Borràs i sempre obert a l'Albagès

Publicat el 30 de setembre de 2026 a les 06:30
Actualitzat el 30 de setembre de 2026 a les 07:17

El Parlament -llevat de Sílvia Orriols, que cobra de diputada, però que prefereix no ajornar un ple de Ripoll- va escoltar ahir atentament el discurs de Salvador Illa al debat de política general. El seu discurs va durar una hora i mitja i va transitar sobre el previst. El cap de l'executiu va posar tot el pes polític en la carpeta de l'habitatge i va anunciar noves mesures d'activació del mercat (ell va parlar fins a tres cops d'"intervenció") apel·lant a la col·laboració del món local i també dels bancs, entre d'altres. La majoria dels votants del PSC -en una franja d'edat elevada- són propietaris, però això no els fa aliens al patiment dels seus fills, nets i altres persones pròximes per poder-se emancipar.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

L'aprovació dels dos decrets d'habitatge al consell de ministres en una maniobra hàbil de Pedro Sánchez que, gràcies al ventall d'opcions que ofereix el poder executiu, li permet tirar endavant amb consens a dreta i a esquerra dels seus socis d'investidura tot i que amb un text força de mínims. Amb el més ambiciós, en canvi, compleix amb el flanc esquerrà del govern, satisfà les expectatives del carrer i passa la pilota als potencials socis conservadors, Junts i el PNB.

Els decrets de Madrid van donar embranzida a Illa en el tema que sap més sensible i li va permetre posar sota la catifa els que són menys agradables per ell i sobre els que, ben segur, avui pivotaran els discursos de l'oposició. Són l'educació (va parlar de la necessària recuperació de l'autoritat del mestre i intenta girar full del despropòsit de les proves PISA) i la xarxa de Rodalies, que arrossega uns problemes davant dels quals el govern de Madrid exhibeix una perenne incapacitat i el seu executiu impotència. 

Però Illa també va tenir un punt de profunditat política quan va demanar mantenir-se "al costat correcte de la Història". El president demana un país "on hi càpiguen totes les Catalunyes". Això té a veure amb dues coses: distribuir millor la riquesa i que funcioni l'ascensor social; i combatre els discursos d'odi i xenòfobs. El repte és necessari, però cal preguntar-se si l'actual model econòmic (un dels objectius del seu govern és ampliar l'aeroport donant encara més pes al sector turístic) i l'statu quo autonòmic (el finançament, si prospera, només reduirà una quarta part del dèficit fiscal i no atorgarà capacitat de decisió en fiscalitat) ho fan possible.

En el combat dels discursos d'odi la xenofòbia, Catalunya i les seves forces polítiques de tradició democràtica no estan soles a Europa i és bona idea que al novembre es visualitzi en una cimera a Barcelona. El debat i l'agitació són necessaris i pertinents. Si les enquestes han sabut llegir les tendències, en uns mesos pot governar l'extrema dreta a Madrid complementant una dreta que no té cap projecte per al nostre país. I a Catalunya, l'extrema dreta de Vox es veurà acompanyada per l'autòctona d'Aliança i poden tenir una presència important a ajuntaments i parlaments. Cal un pla i una resposta de l'esquerra i del Govern, segur, però també de les dretes democràtiques si Catalunya vol preservar els valors democràtics i la convivència que li han permès progressar.

Avui no et perdis

El passadís

La tertúlia d'expolítics és un gènere agraït. Tenen context, notorietat i quan trepitgen algun ull de poll sol tenir notorietat. Al Cafè d'Idees de Gemma Nierga a La2Cat aquesta temporada la protagonitzen l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l'exportaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, i l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs. Ahir la tertúlia es va fer viral perquè Colau, separada, va explicar que havia hagut de deixar el seu pis perquè ja no pot fer front al lloguer i que ara viu amb uns familiars.

Però no va fer tanta fortuna una certa incomoditat de Borràs amb el fet de ser presentada pel programa com a expolítica, ella que aspira a seguir en primera línia malgrat la seva condemna d'inhabilitació per la gestió a les Lletres Catalanes. No serà empresonada gràcies a l'indult que li ha concedit Pedro Sánchez, però trigarà anys a poder tornar a la vida institucional. Borràs va fer notar que a ella l'han convertida en "ex" els jutges, en referència a la pèrdua de condició de presidenta del Parlament. De la presidència de Junts, però, la van treure Carles Puigdemont i Jordi Turull enviant-la a la fundació del partit.  

Vist i llegit

La guerra civil, que fa noranta anys just acabava de començar, està plena d'històries. N'hi ha d'èpiques, de miserables, de curioses i de dures. I altres que connecten amb fets i obres rellevants. És el cas de la maleta del brigadista americà Robert Merriman, comandant del Batalló Lincoln i cap de l'estat major de la XV Brigada Internacional. Va deixar abandonada a Alcorisa, un poble de Terol, una maleta amb efectes personals que fa poc es va retrobar i la seva història va inspirar escrits del geni de la literatura Ernest Hemingway. Podeu llegir aquí el reportatge d'Henrique Mariño sobre ell a Público.  

La perla del Butlletí

Avui us porto un anunci del portal de contractació pública. Els bars són, a molts pobles, espais bàsics de socialització i permeten també fer comunitat i reunir-se. En molts municipis l'únic bar és al casal municipal i els ajuntaments solen licitar-ne l'arrendament. És el que fan a l'Albagès, un poble de menys de 400 habitants de les Garrigues. El consistori l'arrenda per dos anys i pretén un cànon d'entre 250 i 400 euros al mes que, entre altres coses, cobreixi la neteja.

Però el més sorprenent és l'exigència d'obertura del local: "S’estableixen com a dies d’obertura tots els dies de la setmana. L’horari serà de 7 del matí a les 24 hores de la nit. Les vigílies i els dies festius el termini es pot allargar fins a l’hora que permet la normativa vigent. Així mateix, els dies de Nadal, Sant Esteve, Cap d’any i Reis es podrà tancar unes hores per conciliació familiar, amb un màxim de quatre hores", afirmen. Realment caldrà fer molt calaix amb els cafès i els entrepans per cobrir tots els torns de personal necessari. Si algú s'anima té temps fins al 13 d'octubre i pot consultar aquí totes les bases.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

Escull Nació com la teva font preferida de Google