En el primer debat de política general com a president, Salvador Illa va anunciar que es construirien 50.000 pisos. En el següent, la xifra es va elevar a 214.000. I, en el tercer, sota l'influx del cas Maricarmen, ha anat un pas més enllà: ara toca "intervenir" el mercat de l'habitatge a través de tres noves vies. El desnonament d'una dona de 87 anys a Madrid ha sobrevolat el gruix d'un discurs en què no s'ha dibuixat cap horitzó en clau nacional més enllà del finançament, que només ha ocupat mig paràgraf d'una intervenció propera a l'hora i mitja. Amb Josep Tarradellas al retrovisor i les llums posades cap a un món que es mou cap a l'autoritarisme, el president ja ha creuat l'equador del mandat.
Illa ha arrencat referint-se al primer debat de política general després de la restauració de la Generalitat, i ha intentat traçar-hi paral·lelismes pel context global: un món més autoritari, presidents reaccionaris als Estats Units -Ronald Reagan, Donald Trump- i conflictes oberts, com el d'Ucraïna. "Malgrat totes les dificultats, Europa continua sent un espai de llibertat i de democràcia", ha indicat Illa, que ha demanat "excel·lència" a la ciutadania. Si el 1980 la nova administració catalana estava per fer, ara hi ha un "Govern que governa", i que no ho fa "per inèrcia". "No banalitzem el que hem aconseguit", ha remarcat el president, que ha apostat per "escriure el futur" davant dels nous dilemes.
El resum és aquest: o democràcia, o autoritarisme. "Catalunya tria democràcia. És la nostra principal causa, no és abstracta, en depèn el nostre model de vida i de convivència", ha destacat el president, còmode en el marc que el situa com a principal fre a l'extrema dreta que ja és a l'hemicicle. Les enquestes internes, comentades sempre amb voracitat als passadissos del Parlament, són eloqüents: n'hi ha que veuen Aliança Catalana a punt per disputar la primera posició al PSC. En un context en què pot existir el risc de buidar des de dins el sistema democràtic, Illa ha demanat protegir drets "que han costat molt de guanyar". On guanya l'autoritarisme, ha dit, els més vulnerables són perseguits.
El mes de novembre, ha anunciat, hi haurà una conferència de regions europees per la democràcia, en joc -ha dit- a Ucraïna, on es va desplaçar per reunir-se amb Volodímir Zelenski. Hi haurà un programa per participar en la reconstrucció del país, corcat després de quasi cinc anys de guerra amb Rússia. Aquest programa no hi serà per la reconstrucció de Gaza, malgrat la solidaritat exhibida amb el poble palestí. No ha estat fins als 27 minuts de discurs que ha tret el lema "unir i servir", i per assenyalar que Catalunya està millor ara que fa dos anys, en part per la llei d'amnistia, que aquesta tarda ha estat aplicada a Marta Rovira, exsecretària general d'ERC.
Defensa de l'amnistia
"Vull que en el proper debat hi sigui Carles Puigdemont, i vull que Oriol Junqueras vegi rehabilitats els seus drets", ha indicat Illa. Després de tocar el context internacional -per defensar la democràcia- i de repassar breument l'amnistia -per defensar una llei que el PSC no volia fins que Pedro Sánchez la va necessitar per ser investit de nou com a president espanyol-, ha passat a l'horitzó de la prosperitat compartida. Ràpidament, això sí, ha obert la carpeta de la seguretat, delicada per la proliferació de tirotejos durant el 2026. Ni una paraula del relleu de Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia, substituït per Ferran López, condecorat per la Guàrdia Civil.
Els Mossos, ha dit, són -amb Trapero o sense- una de les "millors policies del món". Han passat 43 minuts fins que ha aparegut el desnonament de la Maricarmen, que està monopolitzant el debat a l'Estat. Tres missatges: no a l'especulació -"ja saben on han d'anar; aquí, no"-, celebració dels decrets aprovats pel govern espanyol -amb missatge implícit a Junts perquè els faci costat- i més accés a l'habitatge. Se n'han construït més de 5.000, tot i que l'horitzó és de 214.000. Els anuncis han arribat a les 16.51: nou fons d'emergència habitacional -25 milions d'euros, de moment, per actuar i "comprar" en casos com el de la Maricarmen- que serà únic arreu del país, amb totes les institucions.
També hi haurà mecanismes de compra conjunta d'habitatge, compartida amb la Generalitat, per viure en un pis -de protecció, no de mercat lliure- durant quatre o cinc dècades. El programa començarà amb 100 milions d'euros. Els préstecs d'emancipació són la tercera pota de la via que activa Illa per "intervenir el mercat", una frase que sintonitza amb la música que arriba de la Puerta del Sol, del pis de la Maricarmen i, forçada per les circumstàncies, de la Moncloa. Illa, això sí, ha admès que necessitarà el suport del sector financer, de les constructores i dels ajuntaments. També ha demanat escoltar els sectors socials que posen sota el focus casos concrets: "Si cal canviar la llei, es farà".
Un cop desprecintat el concepte d'intervenir el mercat, el president l'ha anat declinant per defensar la regulació del preu del lloguer. Passada l'hora de discurs, Illa ha volgut exhibir compromís amb el català: "No és una frontera, és una invitació. Obre portes i no pertany a cap ideologia, sinó a les persones", ha destacat el president de la Generalitat, que a partir d'aquí ha fet el link amb la situació de l'educació a Catalunya, que ha portat de corcoll el Govern. Primer ha defensat un augment de recursos -arribar al 6% del PIB- i, després, ha defensat un canvi de model. "Llapis i paper, i reduir les pantalles. Més Rodoreda i menys scroll", ha volgut resumir. Els mestres tindran més autoritat.
Si Illa és partidari que la intel·ligència artificial no arribi a l'aula fins als 14 anys és per influència de l'encíclica del papa Lleó XIV -l'ha citat, a diferència del nom de la consellera d'Educació, Esther Niubó, en la diana de l'oposició- i per la necessitat de "desarmar" tant la IA com l'algoritme. També ha volgut desarmar els arguments de Junts per no fer costat -de moment- al nou model de finançament, que ha aparegut de manera -com a molt- tangencial en el discurs d'Illa. Sí que ha insistit en la idea que no es pot renunciar a 4.700 milions d'euros. Un cop més, ha citat la frase més recordada de Josep Tarradellas: el "ja soc aquí", ara, ha de ser un "ja som aquí". Si més no, fins al 2028.
