El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va comprometre a destinar un 6% del PIB en inversió pública en ensenyament, un percentatge que s'estableix a la llei d'educació de Catalunya (LEC) aprovada el 2009, cap al final del segon tripartit. Ara bé: quina quantitat es necessitaria per arribar a aquest objectiu? Segons les dades del 2024, les últimes disponibles per part del Govern, l'administració va destinar 12.240 milions d'euros en educació, una xifra que suposa un 3,86% del PIB d'aquell any, que s'enfilava fins als 316.728 milions d'euros. Si es fa la comparativa amb les mateixes dades, per arribar al 6% del PIB caldrien 6.762 milions d'euros més en el pressupost de la Generalitat.
Què suposa aquesta xifra, si es té en compte que està en marxa un nou sistema de finançament? El model, pactat entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez al gener, hauria de permetre a Catalunya rebre un total de 4.700 milions d'euros més, almenys en el primer any. Això vol dir, en essència, que caldria destinar tots els nous recursos a la carpeta educativa, i encara faltarien 2.062 milions d'euros per arribar a la xifra necessària que permeti arribar al 6% del PIB. En altres paraules: caldria multiplicar per 1,4 els recursos del nou sistema -que encara no té majoria al Congrés dels Diputats- per atendre aquest objectiu, inclòs dins la norma del 2009 però que cap Govern ha estat capaç de complir.
La perspectiva de destinar tots els recursos del finançament a educació, en tot cas, no és realista, perquè no tots els diners que entrin aniran a un sol àmbit. Aquesta ha estat una de les crítiques que han elevat els partits -és el cas de Junts- a l'hora de valorar l'anunci del president de la Generalitat. "No n'hi ha prou ni tan sols amb el nou sistema", ha assenyalat aquest dimarts Jordi Turull, secretari general de la formació liderada per Carles Puigdemont. L'augment de la despesa pública en educació és un objectiu compartit per tothom, i s'ha de concretar en una cimera que convocarà el president, però de moment no hi ha concreció sobre d'on s'obtindran els recursos necessaris, ni el calendari.
En tot cas, la portaveu Sílvia Paneque ha insistit en defensar la paraula del president. "Quan s'anuncia un objectiu és perquè es creu capaç d'arribar-hi", ha dit. Davant la incredulitat que pot generar la promesa -perquè implica una increment de la despesa molt important-, Paneque ha recordat altres compromisos, com el pla per construir 50.000 pisos, que poc a poc s'estan implementant. "No es tracta de fer anuncis, ja hem demostrat que els anuncis es concreten, de manera progressiva, i no d'avui per demà", ha remarcat. "L'horitzó és d'incorporació progressiva dels recursos", ha subratllat Paneque. El compromís, això sí, és anar apujant el pressupost de la carpeta educativa.
Les organitzacions sindicals de l'àmbit educatiu encaren des de diferents punts de vista el debat de consens anunciat per Illa. El sindicat majoritari, USTEC, valora positivament l'existència del Consell d'Educació de Catalunya com a òrgan de "debat", però consideren que no pot substituir "la negociació": "A més, la presència i el pes de les patronals de la concertada poden diluir o bloquejar qualsevol acord que prioritzi específicament la xarxa pública i en especial la reducció de ràtios, el desplegament de l’educació inclusiva i el pla d’infraestructures", argumenten a través d'un comunicat, on tornen a demanar un espai propi de negociació que es vertebri al voltant del comitè de vaga, encara inèdit.
