La legislatura de l'amnistia, de la incapacitat de tenir pressupostos, d'apujar el salari mínim, de no poder aprovar la reforma laboral, de consolidar el creixement de l'habitatge, de la corrupció al PSOE, del xoc buscat amb Donald Trump, de la crisi a Ceuta i del desnonament de la Maricarmen ja és història. Pedro Sánchez ha convocat eleccions pel 29 de novembre i aspira a un últim miracle: revalidar la majoria -una possibilitat que no projecta cap enquesta- o bé, com a mínim, quedar per davant del PP. Qui guanya i qui perd amb l'avançament dels comicis? Què hi ha exactament en joc? Aquests són els principals actors que es juguen el seu futur en uns comicis celebrats sota l'aparença de canvi de cicle.
Pedro Sánchez: hi haurà remuntada?
El líder del PSOE surt a guanyar, però només les enquestes del CIS el situen per davant del PP. Aspira a convertir les eleccions en un plebiscit entre els progressistes i una dreta cada vegada més escorada cap als extrems -en la declaració institucional ha parlat dels "tirans", els tecno-oligarques i els "especuladors" com a principals enemics a abatre- per tal d'obrar el miracle i quedar, almenys, per sobre del PP. Porta 8 anys a la Moncloa i, per tant, té plom a les ales, accentuat pels problemes judicials dels socialistes -amb Zapatero com a emblema- i del seu entorn, pendent com està del judici a Begoña Gómez. Amb un bon resultat, almenys, podrà pilotar l'oposició i, si cal, la successió.
Alberto Núñez Feijóo: aquest cop sí?
Parteix, com el 2023, en primera posició. Aquella vegada es va quedar sense governar, i sap que ara afronta la seva última oportunitat com a cap de cartell del PP: Isabel Díaz Ayuso no li donarà la tercera oportunitat que sí que se li va concedir a Mariano Rajoy fa quinze anys. Té una mica menys de dos mesos per rematar la feina, però al mateix temps arrenca el camí amb la debilitat que suposa tenir Vox en tendència ascendent. Aquest dilluns ha promès que no li "tremolarà" el pols, i potser haurà de començar per no cometre els errors de l'última campanya estatal, amb una última setmana desastrosa. Té a tocar l'enderrocament del sanchisme, però no ho podrà fer -ni molt menys- sol.
Santiago Abascal: cap al consell de ministres?
No és el mateix que Vox tingui una trentena de diputats que superar àmpliament els 60, una xifra que les enquestes veuen probable. L'extrema dreta, que beu de la inspiració projectada per Donald Trump -i que ha auspiciat lideratges com Javier Milei o el fill de Bolsonaro, per citar un dels exemples més recents-, té més a tocar que mai la possibilitat de governar per primera vegada des de la restauració de la democràcia. Amb un bon resultat a la butxaca, es pot plantar davant de Feijóo per demanar ministeris rellevants, a banda de condicionar polítiques socials, com ara l'avortament. De moment, Abascal ja ha estès l'ombra de dubte sobre el vot per correu: el manual ve de Washington.
Front Ampli: qui serà el cap de cartell?
Sumar, la candidatura a l'esquerra del PSOE que es va posar en marxa el 2023 amb Yolanda Díaz com a referent, no ha reeixit. Fins al punt que no es repetirà ni el nom -ara passarà a ser Front Ampli, d'inspiració llatinoamericana- ni la candidata. De fet, encara no hi ha nom escollit. Hauria d'estar a punt el 17 d'octubre, però Podem pressiona per fer primàries obertes els dies 14 i 15 d'aquest mes. Irene Montero ha fet el pas per ser candidata, l'exalcaldessa Ada Colau té aspiracions de tornar a primera fila -i el suport de personalitats com Jaume Asens, ara eurodiputat- i Mónica García també s'ha posicionat. De moment, la baixada a les enquestes impedeix la reedició de la coalició.
Salvador Illa: com seria la vida sense Sánchez?
El president de la Generalitat gaudeix de bona sintonia amb la Moncloa, i sobre aquesta pedra edificava la capacitat de complir amb els grans acords de la legislatura. El final precipitat, però, impedirà que Catalunya es beneficiï del nou sistema de finançament -hauria d'haver aportat 4.700 milions d'euros més- i de la condonació de part del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Per a Illa, que cau a les enquestes -almenys una desena d'escons-, no seria el mateix governar amb Sánchez a Madrid que amb Feijóo i Abascal fent tàndem. "Catalunya estarà amb Sánchez, ara més que mai", ha assegurat a la xarxa social X després de l'anunci. El candidat del PSC serà el ministre Jordi Hereu.
Gabriel Rufián: repetirà com a candidat?
La direcció d'ERC aposta perquè el cap de files dels republicans a Madrid repeteixi, però ell s'ho està pensant. El front d'esquerres plurinacional que va plantejar Rufián va de baixada, i ara ha de decidir si torna a liderar la llista del seu partit. A la formació republicana existia la sensació, fa uns mesos, que la seva aspiració era situar a la llista personalitats més afins que ara, tenint en compte que no té una relació fluïda amb part del grup parlamentari. ERC no volia que Sánchez convoqués eleccions -Oriol Junqueras va ser prou explícit durant el cap de setmana- perquè volia aprofundir en els acords que han quedat sense complir, com és el cas del finançament. Amb PP i Vox, ja no podrà ser.
Carles Puigdemont: com serà la primera campanya amb l'amnistia?
Junts ha gaudit durant tres anys d'una finestra d'incidència a Madrid que ara, si manen Feijóo i Abascal, molt probablement s'acabi. El retrocés a les enquestes és notable -al Parlament es quedarien amb menys de vint escons, i al Congrés també retrocedirien-, pateixen per l'avenç d'Aliança Catalana i ho fien tot al retorn de Puigdemont, que en funció dels terminis podria -tècnicament- presentar-se a les espanyoles si rep immediatament l'amnistia. Míriam Nogueras s'ha convertit en una figura forta dins la formació, i té tota la legitimitat per tornar a liderar el partit a Madrid. En unes circumstàncies que, si es compleixen les previsions, seran molt diferents de la legislatura que s'ha tancat avui.
