Hi haurà eleccions espanyoles el 29 de novembre. Així ho ha decidit Pedro Sánchez, president del govern espanyol, després del naufragi dels dos decrets d'habitatge al Congrés dels Diputats. Després de mesos de defensar que esgotaria la legislatura, el clima posterior al desnonament de la Maricarmen, de les mobilitzacions al carrer i de la redacció de dos textos per resoldre les urgències en matèria habitacional han portat el líder del PSOE a anticipar els comicis. Després d'un cap de setmana de reflexió, s'obren ara unes setmanes de campanya en què l'habitatge estarà al centre de la discussió, per bé que en els últims mesos les crisis -corrupció a les files socialistes, arribada de migrants a Ceuta- s'han anat encadenant a la Moncloa.
El president espanyol ha recordat que fa tres anys la majoria de la ciutadania va apostar per una majoria progressista per "avançar en la transformació, l'ambició i la justícia social". Sánchez ha admès que ha no ha estat fàcil i que ha tocat gestionar crisis i una inestabilitat global, amb el retorn de les guerres. També ha lamentat la situació al Congrés, on alguns partits consideren que "pactar és trair". "Hem tingut la pitjor oposició que ha conegut la nostra història democràtica", ha lamentat Sánchez, que ha recordat que els governs autonòmics han tingut "més recursos que mai". "Amb aquests diners, han comprat àtics i han privatitzat hospitals", ha dit, en referència a Isabel Díaz Ayuso.
El president espanyol ha repassat les bones dades econòmiques amb el govern de coalició progressista i ha insistit que els nivells de desigualtat i pobresa han caigut al mínim mentre s'ha aconseguit fer créixer l'economia. "Hem fet tot el que podíem per defensar l'interès dels espanyols", ha afirmat. Així, també ha tret pit de la política internacional del govern espanyol, donant suport a Ucraïna, condemnant l'actuació d'Israel, rebutjant ampliar la despesa militar fins al 5% del PIB, o defensant el dret internacional i els valors europeus. "Som referent de pau, feminisme i prosperitat", ha dit. Malgrat tot, Sánchez ha admès que hi ha "insatisfacció" en la majoria social davant dels bloquejos al Congrés, i ha reconegut que el govern potser no ha fet prou. "Queda molt per fer", ha dit.
"Per fer més necessitem renovar i ampliar el suport de la gent", ha dit Sánchez, que ha fet una crida a la mobilització per tenir un Congrés amb majoria més àmplia per "dobler les elits i continuar transformant Espanya". Hi haurà un consell de ministres extraordinari aquest dilluns i es convocaran eleccions el 29 de novembre. "Ha arribat el moment que els espanyols decideixin quin futur volen pel seu país", ha dit, i ha avisat que el món avança cap a una època molt complexa. "O onada ultradretana o un baluard de justícia social i mediambiental; o govern progressista o coalició ultradreta", ha resumit. "Ens deixarem la pell per tornar a guanyar", ha reblat.
Totes les enquestes donen majoria a la dreta
Com s'arriba, a nivell demoscòpic, a la convocatòria electoral? Tots els pronòstics -menys el del CIS- sostenen que el PP i Vox superen amb escreix la majoria absoluta, malgrat que el PSOE aguanta. La caiguda pronunciada de Sumar, però, impediria que es reedités la majoria de la investidura del 2023. Per tant, Sánchez parteix d'una situació complexa, per bé que aspira a cavalcar l'onada generada sobre habitatge per impedir l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa. El president del govern espanyol fa mesos que es presenta com a garant per impedir l'arribada de la dreta i l'extrema dreta al poder, i s'intenta erigir com a referent dels dirigents mundials contraris a Donald Trump.
Els decrets d'habitatge han acabat amb una legislatura que va arrencar amb els pactes entre el PSOE i Carles Puigdemont com a principals protagonistes. L'entesa va permetre la investidura de Sánchez a canvi d'una amnistia que també va negociar ERC i que ha permès normalitzar la situació de part dels dirigents independentistes que encara tenien causes pendents amb la justícia. En el cas del líder de Junts, està pendent de l'aval del Tribunal Constitucional (TC) per poder tornar a Catalunya després de nou anys d'exili; Oriol Junqueras, president d'ERC, també el necessita per poder presentar-se com a candidat a les properes eleccions al Parlament. La resolució és imminent.
Una majoria sempre inestable
Els republicans ja formaven part del bloc de la investidura en la legislatura que va anar del 2020 al 2023 -quan Sánchez va convocar eleccions després de la desfeta del PSOE a les municipals i autonòmiques d'aquell any i va poder governar tot i perdre davant Feijóo-, però la novetat va ser la incorporació de Junts. Puigdemont va trencar el gel amb els socialistes, es va posar en marxa una taula de diàleg a Suïssa -liquidada la tardor de l'any passat per la manca de resultats-, es va aprovar la llei d'amnistia i es va acordar impulsar l'oficialitat del català a Europa, encara pendent. Davant dels incompliments denunciats per Junts, Puigdemont va trencar amb Sánchez. La majoria va deixar d'existir.
En certa manera, no ha existit mai del tot, en la mesura que Junts ha votat amb el PP i Vox en aspectes econòmics i fiscals, i també perquè Podem, poc després de començar la legislatura, va trencar amb Sumar i va deixar encara més tocada la fragilitat de Sánchez. Posar d'acord el partit fundat per Pablo Iglesias i Puigdemont no ha estat mai senzill, com es va demostrar en l'episodi de les competències en immigració. El PSOE va pactar les mesures amb Junts, però Podem les va tombar. Des d'aquell moment, la carpeta ha estat desada en un calaix, i res fa pensar que en la propera legislatura -que arrencarà després dels nous comicis- es puguin esgarrapar delegacions de competències.
Un últim miracle
Hi ha una sèrie de qüestions, a banda, que queden pendents de resoldre's i que es mantindran en l'aire. Una de les més rellevants, en clau catalana, és el nou finançament autonòmic, que hauria d'aportar a Catalunya 4.700 milions d'euros més. El sistema ja ha estat validat pel consell de política fiscal i financera (CPFF), però encara no ha arrencat la tramitació parlamentària. Tampoc tenia garantit el suport, perquè Junts el considerava insuficient en la mesura que no inclou un model similar al concert econòmic. Amb la convocatòria d'eleccions anticipades, Sánchez aspira a un últim miracle que li permeti continuar a la Moncloa, on va arribar després de la moció de censura del 2018.
