Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres, i és probable que us enxampem de pont. La dolenta? Que ja queda menys perquè Raphinha torni lesionat de l'aturada de seleccions, aquesta vegada -demencial- de tres setmanes. Els últims dies han estat marcats, amnistia a banda, pel desnonament de la Maricarmen, una dona de 87 anys i un 50% de discapacitat, al barri del Retiro de Madrid. Vivia al mateix pis des del 1955. El cas és de calaix: un fons compra l'edifici, n'expulsa els llogaters, i troba la manera de desfer-se d'una inquilina amb un contracte antic i que sempre havia pagat religiosament el lloguer. Una imatge descarnada de la crisi habitacional.
Més enllà de disquisicions legals -sempre pertinents, però no sempre prioritàries-, el desallotjament de la Maricarmen s'ha convertit en una tempesta política. Pedro Sánchez, l'equilibrista amb més talent d'Europa, en culpa Isabel Díaz Ayuso perquè la Comunitat de Madrid no aplica la llei estatal d'habitatge. No li falta raó, però l'argument no és honest del tot: si l'Estat hagués decidit abordar la carpeta habitacional amb rigor i seriositat, i sobretot amb valentia, cap comunitat autònoma hauria tingut marge per escapolir-se'n. I, sobretot, casos com els d'aquesta setmana haurien estat inviables des del punt de vista legal. Quan la situació és d'emergència, deixar qualsevol escletxa és negligent.
Tan oportú és preguntar-se per la crueltat d'un fons que pressiona per fer fora una dona de 87 anys -cobri el que cobri de pensió- com què ha fet l'esquerra en l'última dècada per millorar les condicions materials de vida de la ciutadania. Veure Ada Colau reaparèixer ara per animar Sumar a trencar amb el PSOE només fa venir una pregunta al cap: i fins ara, què? Va modular ella el preu de l'habitatge quan era alcaldessa? No en tenia les competències, però de lliçons -i de queixes- en va elevar unes quantes. L'única certesa és que l'habitatge serà el vector principal del nou cicle electoral, perquè és el que toca més de prop la butxaca. I, sobretot, el que més ensorra les esperances d'una gran majoria.
Ens ha agradat
Jofre Llombart és un dels periodistes amb més trajectòria del país. Molts anys d'experiència a Catalunya Ràdio, un pas amb gran èxit per la cúpula de RAC1, salt al Govern com a secretari de Difusió quan Jaume Giró era conseller d'Economia, i ara consultor de comunicació, a banda de participar en nombroses tertúlies del país. Aquesta setmana ha tingut un gest especialment valent: ha denunciat, amb noms i cognoms, l'assetjament laboral que va patir per part de Manel Fuentes quan el comunicador -una cara molt coneguda arreu de l'Estat- dirigia el matinal de l'emissora pública catalana. Ha necessitat anys, teràpia i fortalesa per sortir-se'n i, també, per explicar-ho. Un exemple.
No ens ha agradat
La mesura és excel·lent, però la pregunta és obligatòria: per què no s'ha fet abans? Per què el Govern, sigui del color que sigui, s'ha esperat fins a veure el naufragi en les proves PISA per recuperar les lectures obligatòries a Batxillerat? Per què l'executiu -mani qui mani- s'ha esperat fins al 2026 per plantejar-se seriosament fer marxa enrere amb les pantalles i plantejar dubtes sobre a quina edat s'ha de començar a fer servir la intel·ligència artificial a l'aula? La feina que hi haurà per prestigiar totes les capacitats -memòria, autonomia, capacitat de planificació, avaluacions exigents- que s'han anat bescantant en els últims temps serà descomunal. Per sort, sembla que la contrareforma va endavant.
Què fem el cap de setmana
A banda de resar per la salut dels internacionals del Barça, començarem a escalfar motors de cara al debat de política general que arrenca dimarts vinent al Parlament. Bernat Surroca i Lluís Girona, abnegats com sempre, posaran el retrovisor per saber on han quedat els grans propòsits de l'any passat i faran una radiografia de les grans carpetes que sobrevolaran aquests dies la cambra catalana. Pep Martí, si les fonts s'hi posen bé, us portarà un retrat de com viu l'Upper Diagonal les novetats de la mort de Josep Juanpere, gran amic d'Isak Andic, ara que han detingut la seva parella. I podreu llegir, també, tres peces sobre l'escola inclusiva que seran molt aclaridores. Bon cap de setmana!
