El Tribunal Constitucional (TC) diu que el Suprem "es va apartar de la finalitat" de l'amnistia amb la interpretació de no aplicar-la al delicte de malversació. Així ho assenyala en una nova ponència el magistrat conservador José María Macias sobre el recurs d'empara de Jordi Turull. L’esborrany del text, al qual ha tingut accés l’ACN, apunta que això va incórrer en una “fallida lògica" consistent en aplicar un precepte amb una "manifesta falta de sintonia" amb el que la norma pretén.
La nova ponència del TC contradiu els arguments del Suprem i assenyala que l’apreciació d’un benefici personal sense un increment real de patrimoni s’hauria de considerar “un excés en la interpretació de la llei”. És la resposta de Macías després que la majoria progressista del TC rebutgés la primera ponència, contrària a aplicar la llei.
En concret, el text sosté que la voluntat legislativa de la llei era “concedir l’amnistia a les malversacions portades a terme en el procés secessionista, amb l’única excepció dels actes de corrupció”, que “no figuren en el relat de fets provats de la sentència. Així mateix, insisteix que la interpretació del Suprem “no pot considerar-se correctament motivada i fundada en dret”, ja que “no pot desvincular-se del sentit i finalitat de la norma, apreciable de forma notòria a través de la tramitació parlamentària i del propi text de la llei”.
“La llei pretenia finalitzar l’execució de les condemnes i els processos judicials que afecten totes les persones, sense excepció, que van participar en el procés independentista (...) El que volia era amnistiar, entre altres delictes i precisament, les malversacions que havien quedat fora dels indults”, afegeix el TC.
Debat del 6 d’octubre
El 6 d'octubre hi ha previst el pròxim ple, en què es debatrà la ponència de Macías d'aquest dijous. En aquesta, el TC també discutirà la ponència sobre el recurs d’empara de l’exconsellera Dolors Bassa, que està en mans del president del tribunal, el progressista Cándido Conde-Pumpido. Així doncs, la previsió és que el Constitucional resolgui els primers recursos dels líders independentistes durant la primera setmana d’octubre.
Un cop es produeixi la votació al ple del 6 d’octubre, el TC donarà a conèixer la decisió, però encara necessitarà uns dies per redactar i publicar la sentència amb els arguments jurídics. El criteri que estableixi per a Turull o Bassa servirà de base per a la resta de sentències sobre els recursos d’empara: la de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva.
De fet, Llarena no té previst esperar que el TC resolgui individualment els recursos de Puigdemont, Comín i Puig, sinó que farà extensible la doctrina de la primera sentència que hi hagi i aplicarà l’amnistia a la resta de líders del procés. Això deixaria sense efecte les ordres nacionals de detenció que manté vigents contra l’expresident i els dos exconsellers i permetria el seu retorn.
A la resta de dirigents de l’1-O, la sentència del Constitucional els permetria tornar-se a presentar com a candidats a les eleccions. Això es podria aplicar a l’actual líder d’ERC, Oriol Junqueras, que no pot exercir càrrecs públics perquè està inhabilitat fins al 2031. El republicà ja ha anunciat que vol tornar a ser candidat a la Presidència de la Generalitat si se li aplica l’amnistia.
