Dia de la Mare de Déu de la Mercè i dia d'enquesta a l'Ajuntament de Barcelona. Com és habitual, El Periódico aprofita la festivitat de la patrona de la capital catalana per publicar un sondeig sobre la futura composició del consistori barceloní.
Els resultats deixen dues lectures. La primera: que Jaume Collboni guanyaria les eleccions amb certa comoditat, però no aconseguiria millorar els resultats de fa quatre anys. En aquest sentit, mantindria els 10 regidors o en podria perdre un, en un context on Barcelona passarà de tenir 41 edils a 43.
La segona: l'oposició quedaria molt fragmentada. Si es compleixen els resultats de l'enquesta elaborada per GESOP, a partir del maig de 2027 hi hauria fins a vuit forces polítiques representades a la plaça Sant Jaume. Les sis actuals i també Aliança Catalana -que irrompria amb molta força amb una forquilla de 5-6 regidors- i la CUP, que recuperaria representació després de dos mandats sense aconseguir-ho.
La segona força seria ERC. Amb Elisenda Alemany al capdavant, passaria dels 5 regidors obtinguts ara fa tres anys i mig a 6-7. Per darrere, un triple empat entre Barcelona en Comú -que sense Ada Colau passaria de 9 a 5-6 representants-, Junts -que s'enfonsaria dels 11 regidors a 5-6- i l'extrema dreta d'Aliança Catalana.
Per darrere el PP es mantindria estable, els ultres de Vox avançarien menys del previst mentre que la CUP tornaria al consistori amb 2 o 3 regidors.
Resum de resultats (entre parèntesi l'actual composició):
- PSC: 9-10 (10 regidors)
- Junts: 5-6 (11 regidors)
- BComú: 5-6 (9 regidors)
- ERC: 6-7 (5 regidors)
- PP: 3-4 (4 regidors)
- Vox: 3-4 (2 regidors)
- Aliança Catalana: 5-6 (-)
- CUP: 2-3 (0 regidors)
La importància de ser primera força
En un ple municipal tan atomitzat i sense cap partit prop de la majoria absoluta, ser la primera força quasi garanteix governar.
En aquest sentit, el 2023 tot apuntava que Xavier Trias podria tornar a l'alcaldia després d'haver-ho estat en una primera etapa del 2011 al 2015. La llista Trias per Barcelona va obtenir 11 regidors, però el socialista Jaume Collboni -amb 10 edils- va acabar assolint la batllia gràcies als vots dels Comuns (9 regidors) i, sorprenentment, els quatre representants del PP.
Aquesta estranya coalició sumava 23 dels 41 regidors del plenari i superava la majoria absoluta, l'escenari imprescindible per tal que s'imposi un candidat que no sigui el més votat. Xavier Trias -que va acabar amb un "Que us bombin a tots"- es que va quedar amb 16 suports, els de Junts i els cinc regidors d'ERC liderats per un Ernest Maragall que acabaria cedint el testimoni a Elisenda Alamany al cap de pocs mesos.
La manca de cap majoria alternativa per desallotjar-lo amb una moció de censura ha permès a Collboni tirar endavant amb pocs sobresalts amb geometria variable, especialment amb ERC (5 regidors), però puntualment també amb Comuns (9 regidors) i els onze de Junts, ja sense Trias i amb Jordi Martí Galbis com a candidat. En canvi, n'han quedat al marge tant el PP com Vox, que ara fa quatre anys es va convertir en el primer partit d'extrema dreta a irrompre al consistori amb dos representants.
Qui seran els candidats a les municipals de Barcelona del 23 de maig de 2027?
Tots els principals partits ja han escollit els seus caps de llista per a les pròximes eleccions municipals
- PSC: Jaume Collboni Cuadrado
- Junts: Jordi Martí Galbis
- Barcelona en Comú: Gerardo Pisarello Prados
- ERC: Elisenda Alamany i Gutiérrez
- PP: Daniel Sirera Bellés
- Vox: Gonzalo de Oro-Pulido Plaza
- CUP: Laure Vega Fernández
- Aliança Catalana: Jordi Aragonès Martínez
