El planeta està en ple Niño. Ara bé, no és un episodi qualsevol. Els serveis meteorològics d’arreu del món coincideixen que serà excepcional i, molt probablement, el més potent d’ençà que hi ha registres. De fet, ja s’ha batejat popularment com a Superniño: “Entrem en territori desconegut”, asseguren tant Vicent Altava, expert del Meteocat, com Celeste Saulo, secretària general de l’Organització Meteorològica Mundial.
Per què es diu Niño?
De manera recurrent -cada tres o deu anys- els pescadors del Perú patien una reducció molt notable de les captures. Aquest fenomen, vinculat a un escalfament sobtat de les aigües superficials, succeïa a inicis de l’estiu austral i, a causa de la proximitat amb Nadal, va ser batejat popularment com a Niño.
Aquest fenomen, que es monitora de manera científica des de mitjan segle XX, es considera l’element de variabilitat natural més important del planeta. Succeeix a causa de l’afebliment dels vents alisis. En una situació normal, empenyen l’aigua de la costa del Pacífic equatorial cap a l’oceà obert (i permet l’ascens d’aigua freda i carregada de nutrients). En canvi, quan deixen de fer-ho, el fenomen no es produeix i l’aigua costanera passa a ser anormalment càlida (i amb poc fitoplàncton).
No tots els niños són iguals
Cada pocs anys meteoròlegs, periodistes i administracions adverteixen de l’impacte d’un Niño. Ara bé, no tots els episodis són iguals sinó que, en funció de l’anomalia de l’escalfament en una franja molt determinada del Pacífic equatorial, es pot esperar efectes més extrems o més moderats.
S’avalua amb l’índex del Niño oceànic (ONI) calculat amb una mitjana mòbil de tres mesos. De fet, tan bon punt l’anomalia supera el llindar de +0,5 es considera que s’ha iniciat un episodi, però és a partir d’1,5 que ja és fort i de 2 graus que és molt fort i, per tant, excepcional.
Des de 1950 en cinc ocasions s’ha igualat o superat aquest valor. El rècord històric va ser el 2015-2016 quan es va arribar a +2,6 graus i, especialment als Estats Units, es va batejar com a “Niño Godzilla”.
En canvi, si aquesta anomalia és negativa -i, per tant, hi ha un refredament del Pacífic equatorial- es considera que hi ha un episodi de la Niña, un fenomen que força a la baixa les temperatures del planeta.
Forçar a l’alça l’escalfament global
La capacitat de forçar la temperatura del Niño -o la Niña- és clarament inferior a la produïda per l’escalfament global causada per la crema de combustibles fòssils. En tot cas, en l’actual context, un episodi molt intens se suma al canvi climàtic assolint registres rècords.
És el que va passar el 2016, quan el “Niño Godzilla” va contribuir que es registrés la temperatura global més elevada. Un rècord que no es va superar fins al 2023-2024, coincidint amb un episodi fort i, sobretot, amb una acceleració de la crisi climàtica. De fet, alguns dels anys més càlids s’han registrat amb condicions neutres o, fins i tot, de Niña.
Per què ja estem en un Superniño?
Malgrat que el Superniño no forma part de les categories oficials de l’Organització Meteorològica Mundial, experts com Vicent Altava, tècnic de Recerca i Modelització del Meteocat, considera que està “absolutament justificat” batejar-lo d’aquesta manera.
En el període maig-juliol l’índex ONI era d’1,4, però entre juny i agost es va enfilar a 1,8. Fins on arribarà? No és fàcil de precisar, però el que sembla és que suposarà un nou rècord d’ençà que hi ha registres, amb una probabilitat d’un 70% segons la NOAA nord-americana.
De fet, el portal especialitzat Carbon Brief calcula de manera independent que l’anomalia diària ja és de 3,07 graus, valor màxim assolit al Niño del 2015. La diferència és temporal: aleshores s’hi va arribar el 18 de novembre i enguany ja s’ha assolit el setembre, quan la corba encara està en ple creixement.
L’Organització Meteorològica Mundial, per la seva banda, a inicis de setembre va assegurar que seria una “probabilitat excepcionalment alta de quasi el 100%” que persisteixi fins al febrer del 2027. “És la primera vegada que una actualització de l'OMM ha estat tan inequívoca”, apunta la secretària general Celeste Saulo.
Tot plegat, ja es comença a notar en la temperatura mitjana al conjunt del planeta. L'agost, amb una anomalia de +1,65 ºC respecte a l'era preindustrial, va marcar un nou rècord absolut mensual. I tot apunta que és només l'inici d'un període extremadament càlid.
Quins impactes provoca un Niño intens?
El Niño comença com un fenomen oceànic regional que, a mesura guanya intensitat i persistència, té capacitat d’influir globalment en el comportament atmosfèric.
Aquests són els impactes a les zones més pròximes:
- Costa oest de Sud-amèrica (Perú, Equador i nord de Xile): pluges torrencials i inundacions a causa de l’acumulació anòmala d’aigua calenta a la costa. Migracions o mortalitats massives de peixos, però també aus i mamífers aquàtics.
- Sud-est de Sud-amèrica (sud del Brasil, Uruguai i Argentina): augment notable de les precipitacions i inundacions.
- Nord del Brasil, Amazones i Amèrica Central. Sequeres seves i augment del risc d’incendis forestals.
- Austràlia i Indonèsia: sequera extrema amb un gran impacte a l’agricultura i onades d’incendis incontrolables.
També es poden produir efectes intercontinentals:
- Sud dels Estats Units (des de Califòrnia a Florida): hiverns molt més humits, freds i plujosos
- Nord dels Estats Units i el Canadà: hiverns considerablement més suaus.
- Àsia meridional i oriental: debilitament dels monsons. Unes pluges menys intenses redueix dràsticament el rendiment agrari.
- Àfrica oriental (Kènia, Somàlia, Etiòpia): pluges atípiques i intenses que causen inundacions.
- Àfrica austral (Sud-àfrica, Zimbàbue): sequera greu i onades de calor que amenacen la seguretat alimentària.
Als oceans, hi ha una modificació de l’alteració dels ciclons tropicals.
- Pacífic (central i oriental): augmenta dràsticament la freqüència i intensitat de tifons i huracans.
- Atlàntic: disminueix l’activitat d’huracans a causa de l’augment del cisallament vertical del vent que “trenca” les tempestes tropicals abans de formar-se. De fet, el Centre Nacional d'Huracans (NHC) ha comunicat oficialment una fita sense precedents: per primera vegada d’ençà que es monitoren s’ha arribat a mitjan setembre sense que se n’hagi format cap.
2 pm EDT Fri, Sep 11: The Atlantic remains quiet, and tropical cyclone formation is not expected during the next 7 days.
— National Hurricane Center (@NHC_Atlantic) September 11, 2026
As of 8 am EDT this morning (Sep. 11), we officially passed the satellite-era (1966-present) record for the latest formation of the first hurricane during an… pic.twitter.com/TgReszXgcH
“Ja veiem alteracions i devastacions a causa de les sequeres i les inundacions i esperem que aquests impactes augmentin a mesura que s'intensifiqui”, adverteixen tant Celeste Paulo com António Guterres, secretari general de les Nacions Unides. Des del Meteocat, Vicent Altava, deixa clar que “les coses no pinten bé”. En aquest sentit, recorda que un episodi extraordinari com el que ens enfrontem “pot ser un factor disruptiu i potenciador de fenòmens extrems arreu del planeta”.
I a Catalunya? “No hi ha un vincle clar”
La majoria d’efectes directes són a les zones tropicals i subtropicals. Ara bé, al conjunt del sistema atmosfèric també funcionen les teleconnexions, reaccions en cadena a milers de quilòmetres -també a latituds mitjanes com Catalunya- tal com funciona l'efecte dominó.
Vicent Altava apunta que els canvis causats pel Niño a casa nostra “no són unidireccionals”. “Un mateix fenomen pot produir efectes molt diferents” o, cosa que és el mateix, un Niño intens es nota a Catalunya, però -almenys fins ara- no hi ha un patró clar.
En aquest sentit, el Meteocat ha analitzat totes les dades disponibles i determina no hi ha un vincle clar entre Niño i sequera -així com tampoc amb patir un estiu tòrrid-. De fet, les tres sequeres més importants d’ençà que hi ha dades s’han produït el segle XXI i amb Niña. En aquest sentit, no dubten que la intensificació d’aquests fenòmens està vinculat directament a un escalfament global que, des del 2023, “s’ha intensificat a la Mediterrània occidental”.
