Una de les idees més esteses sobre energia és que amb les plaques solars a les teulades n’hi hauria prou per substituir els combustibles fòssils (i nuclears). Malgrat que administracions, centres de recerca i experts tenen clar que això no és així, és un argument que es repeteix en tertúlies i converses. Ara, un exhaustiu estudi de Renovem-nos no només mostra les limitacions de les cobertes solars sinó que també desmunta la idea que la demanda elèctrica -en una generació 100% renovable- es podrà satisfer amb parcs en zones degradades.
No confondre l’actual demanda elèctrica amb la futura
Molt sovint en el debat públic sobre energia es cau en un error de partida. Confondre l’actual demanda elèctrica -que només suposa el 32% del consum energètic total- amb la que hi haurà a mitjan segle quan, en principi, haurem deixat enrere els combustibles fòssils i d’origen nuclear.
Ho diuen totes les projeccions oficials: Catalunya gastarà el doble d'electricitat que ara -de 43 a 90 TWh-, però ho farà amb una despesa global d’energia inferior. Tanmateix, en els darrers anys han proliferat alguns estudis que ho qüestionen. Renovem-nos, en un exhaustiu informe coordinat per Pere Roura, catedràtic emèrit de Física de la UdG, desmunta aquests arguments. “Tots voldríem una transició energètica sense ocupar el territori, però això no és possible”, explica.
“El potencial fotovoltaic de les cobertes dels edificis no es podrà assolir en el termini necessari a causa del seu baix ritme d’implantació”, conclou. En el cas de les zones antropitzades -des d’antigues pedreres a embassaments-, calculen que, com a màxim, pot aportar el 6% de la demanda elèctrica el 2050.
“Són informes que no es poden considerar vàlids”
En els darrers anys s’han publicat, com a mínim, tres informes que asseguren que les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona serien autosuficients només amb cobertes i, com a molt, afegint-hi els denominats espais antropitzats.
“Quan llegeixes les conclusions quedes desconcertat. No només no caldria posar plaques en zones agrícoles, sinó tampoc parcs eòlics”, explica Roura. De fet, el visor realitzat per a la Diputació de Barcelona apunta que ciutats com Sabadell, Vic o Vilanova no necessitarien ni utilitzar espais degradats per produir tota l’electricitat necessària.
L’anàlisi de Renovem-nos arriba a la conclusió que “aquests informes no es poden considerar vàlids”. A banda de referir-se a l’actual demanda -i no a la vincular de completar la transició energètica-, no s’analitza correctament el potencial de les teulades -per exemple les ombres o el tipus de material, així com s’inclouen moltes parcel·les sobre terreny que “o bé no tenen baix impacte” o que no són aprofitables, sigui per dimensions -menys de 5 hectàrees no són rendibles-, activitat o per orografia.
Per arribar a aquesta conclusió han analitzat almenys un centenar d’exemples d’aquests estudis tant a partir de l’anàlisi amb ortofotomapes o de visites sobre el terreny. Hi ha casos flagrants, com l’estudi de Girona, que es podria destinar les 324 hectàrees de l’embassament de Darnius-Boadella per a solar flotant quan el reial decret que ho regula només permet ocupar un 15% de la làmina d’aigua -i encara caldria veure si els Bombers acceptarien arribar a aquest percentatge-. A més, molts dels espais de “sòls rústics antropitzats” no tenen cap diferència amb parcel·les agrícoles del seu entorn que sí que es consideren d’alt valor.
Això vol dir que no s’han d’instal·lar plaques en antics abocadors, mines o canals de reg? En cap cas, segons Pere Roura: “S’han d’aprofitar al màxim”. Això sí, considera que “prioritzar-los” no equival a la idea de “cobrir-ho primer i, quan estigui ple, fer la resta”. “És evident que cobertes i espais artificialitzats tenen un ritme massa lent i un potencial reduït”, conclou.
Fonts: quins estudis ha analitzat Renovem-nos?
Renovem-nos ha analitzat a l'informe "Espais de baix impacte per a instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya: Una revisió crítica" tres estudis publicats els darrers anys:
- Tarragona: “Determinació del potencial d'autoabastiment elèctric dels municipis de la demarcació de Tarragona a partir d'energia fotovoltaica i eòlica instal·lada en entorns urbans” (2022). Coordinat per Òscar Saladié Borraz . Departament de Geografia. Universitat Rovira i Virgili. Finançat per la Diputació de Tarragona.
- Barcelona: “Potencial fotovoltaic de la província de Barcelona (visor SITAC)” (2024). Promogut per la Diputació de Barcelona.
- Girona: “Estudi de renovables en espais alternatius” (2026). Promogut per la CUP de la Diputació de Girona i realitzat per Oicos-Estratègia Ambiental.
